Higini Anglès i Pàmies

Fill de Josep Anglès i Sans pagès natural de Maspujols i de Maria Pàmies i Hortoneda els dos naturals de Maspujols.^[4]Va estudiar a Reus^[5] i des del 1900 al seminari de Tarragona,^[1] essent ordenat sacerdot el 1912.^[6] Fixà la seva residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals; tingué per mestres J.M. Cogul (harmonia), V.M. Gibert (contrapunt, fuga i orgue), J. Barberà (cançó popular i composició), Felip Pedrell (història de la música i musicologia) i G.M. Sunyol (paleografia i cant gregorià).Fou un profund coneixedor del cant tradicional i durant la seva joventut realitzà treballs d'investigació folklòrica per les comarques de Tarragona, Solsona, el Berguedà i el Pirineu lleidatà, i recopilà 3.342 documents.^[2] Després va anar a Barcelona a estudiar música, el 1916 funda la Schola Cantorum a la parròquia de Santa Madrona de Barcelona^[2] i el 1917 va ser nomenat cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya per recomanació del seu professor de musicologia Felip Pedrell (càrrec que va exercir fins al 1957).^[1] Des del 1919 va començar a estudiar els arxius espanyols de música.^[5] El 1923 va anar a completar els seus estudis a Alemanya, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia,^[1] on pogué estudiar amb Wilibald Gurlitt, i a la Universitat de Göttingen,^[1] on ho feu amb Friedrich Ludwig i història amb H. Finke. El mateix any va col·laborar a la Revista Catalana de Música.^[7] El 1926 va guanyar un premi atorgat pel Centre de Lectura per la seva obra "Recull de cançons populars de la comarca del Camp".^[8] Al conservatori del Liceu va treballar de professor d'història de la música des del 1927, feina que també desenvolupà a la Universitat de Barcelona entre el 1933 i el 1936.^[1]

L'any 1936 va tornar a Alemanya, aquesta vegada com a refugiat polític.^[9] Es va refugiar a la casa de les Monges Alemanyes a Nymphenburg (Múnic). el 25 de març de 1939 mossèn Higini Anglès tornà de Nymphenburg a Barcelona. Juntament amb mossèn Antoni Batlle, realitzà les gestions per tal que les Monges Alemanyes poguessin obrir una escola a Barcelona.^[10] Aquesta escola es va anomenar en un primer moment Colegio de Santa Elisabet i es trobava en un edifici del senyor Tusquets situat al carrer Laforja 41 de Barcelona.^[10]

El 1941 va crear la col·lecció de llibres "Monumentos de la Música Española", que va dirigir fins a la seva mort, el 1969.^[11] El 1943 va ser nomenat director de l'Institut Espanyol de Musicologia del CSIC, del qual ell havia estat el inspirador i fundador, origen del Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals.^[12] i el 1947 fou designat director del Pontifici Institut de Música Sacra a Roma.^[1]

Va recuperar unes 3.300 cançons tradicionals fent una àmplia recerca per totes les comarques d'arreu de Catalunya.^[1] També va dedicar-se a l'estudi de la música culta de l'edat mitjana, publicant les obres de diversos autors com ara Alfons el Savi, Brudieu, Pujol, Cabanilles, Morales i Victoria.^[1] Els seus treballs estan recopilats a "Scripta musicologica Hygini Angles".

Va morir a Roma el 1969; fou traslladat i enterrat, el dia 14 de desembre, al cementiri de Maspujols. Té carrers dedicats a Maspujols, Reus i Tarragona, entre altres pobles i ciutats. L'auditori de l'Escola i Conservatori de Música de Reus (de la Diputació de Tarragona) duu el seu nom, i també existeix en el mateix conservatori el Concurs de Música de Cambra Higini Anglès.^[13]

El fons personal d'Higini Anglès es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Va col·laborar amb Benito García de la Parra en la transcripció monódica de la Versión coral de 60 cantigas de Alfonso el Sabio, i amb Josep Subirà i Puig en el Catàlogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid (1946-51).^[14]

• Historia de la música medieval en Navarra, Aranzadi; Diputación Foral de Navarra. Institución Príncipe de Viana, Pamplona 1970
• Gloriosa contribución de España a la Historia de la Música Universal, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; S.Aguirre, Madrid 1948
• La música española desde la edad media hasta nuestros dias: catálogo de la exposición histórica celebrada en conmemoración del primer centenario del nacimiento del maestro Felipe Pedrell (18 de mayo-25 de junio 1941), Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1941
• La música en la España de Fernando el Santo y de Alfonso el Sabio. Discurso leído el dia 28 de junio de 1943, en la recepción pública del... y contestación por el Excmo. Sr. R.P.Nemesio Otaño, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando; Imp. Barcelona; Casa Provincial de Caridad, Madrid 1943
• La música a Catalunya fins al segle xiii, Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1935
• Catálogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1946-1951 (amb Subirà i Puig)
• Catàleg dels manuscrits musicals de la Col·lecció Pedrell, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1921
• Opera Omnia, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1927-1989 (amb Cabanilles, Joan Baptista; Climent i Barber, Josep)
• Nel quarto centenario della morte di Antonio de Cabezón organista di Carlo V e di Filippo II, Ars Nova Tip., Roma 1966
• Atti del Congresso Internazionale di Musica Sacra, Roma, 25-30 maggio 1950, Desclée Cie, Roma 1952
• Historia de la música, Editorial Labor, Barcelona 1950 (amb Della Corte, Andrea; Pannain, G.)
• Opera omnia, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1926-1932 (amb Pujol, Joan Pau)
• Scripta musicologica, Edizioni di Storia e Letteratura, Roma 1975-1976 (amb López-Calo, José)
• Opera omnia, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Delegación de Roma, Barcelona 1952-1971 (amb Morales, Cristóbal)
• La música en la Corte de los Reyes Católicos II: Cancionero Musical de Palacio, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto Diego Velázquez, Madrid 1947
• Diccionario de la música Labor, Editorial Labor, Barcelona 1954 (amb Pena i Costa, Joaquim; Querol i Gavaldà, Miquel)
• Recopilación de Sonetos y Villancicos a quatro y a cinco (Sevilla, 1560), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1946 (amb Vásquez, Juan)
• Historia de la música, Editorial Labor, Barcelona 1934, ...1965 (amb Wolf, Johannes; Subirà i Puig, Josep)
• Opera Omnia, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1965-1968 (amb Victoria, Tomás Luis de; Pedrell i Sabaté, Felip)
• Obras de música para tecla, arpa y vihuela recopiladas y puestas en cifra por Hernando de Cabezón su hijo, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1966 (amb Cabezón, Antonio de; Pedrell i Sabaté, Felip)
• El Còdex Musical de Las Huelgas: música a veus dels segles XIII-XIV, Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1931
• Las Ensaladas (Praga 1581), Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1954 (amb Fletxa, Mateu)
• Sis quintets per a instruments d'arc i orgue o clave obligat, Institut d'Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1933 (amb Soler i Ramos, Antoni; Gerhard i Ottenwaelder, Robert)
• La música en la Corte de Carlos V, con la transcripción del Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela de Luys Venegas de Henestrosa (Alcalá de Henares, 1557), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1944, 1965
• La musica organistica della Spagna nei sec. XVI-XVII e l'opera di Cabanilles, Tip. Ars Nova, Roma 1962
• Les melodies del trobador Guiraut Riquier
• Il canto gregoriano e l'opera dell'Abate Dom G.M.Suñol, discorso commemorativo, Pontificio Istituto di Musica Sacra, Roma 1948
• Las canciones del rey Teobaldo: obra póstuma, Diputación Foral de Navarra, Pamplona 1973 (amb Sagaseta, Aurelio)
• La música de las Cantigas de Santa Maria del Rey Alfonso el Sabio, Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1943-1964
• Les "Cantigas" del rei n'Anfós el Savi, Imp. Subirana, Barcelona 1927
• L'opera di Morales e lo sviluppo della polifonia sacra spagnola nel 1500, [Embajada de España], Roma 1954
• La música en la Corte de los Reyes Católicos I: Polifonía religiosa, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Instituto Diego Velázquez, Madrid 1941
• Els Madrigals i la Missa de Difunts, Institut d'Estudis Catalans, Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1921, 1981 (amb Brudieu, Joan; Pedrell i Sabaté, Felip)

• Josep Maria Lamaña i Coll

• Fons Higini Anglès de la Biblioteca de Catalunya