Haraz

Haraz és una comarca muntanyosa del Iemen entre el uadi Surdud i el uadi Silham (nord i sud; té a l'oest la tikama de Lisat i el país dels Banu Sad i a l'est la comarca d'Haymat al-Kharidjiyya. La muntanya més alta és el Shibam o Haraz de 2.930 metres. La ciutat principal de la regió és Manakha (uns 1500 habitants) antiga residència del kaimakan (kaimmakan) d'Haraz, Hayma i Djabal Aniz (la regió al sud-est d'Haraz). Al-Mawza, a la zona del Djabal Lahab, fou capital fins al segle xviii. A 8 km a l'oest de Manakha hi ha la vial d'al-Attara, residència del dai ismailita de Yam (Nadjran). La zona és molt humida, plou sovint i el clima canvia de pressa. Es centre de nombroses sectes:

• Dawudites, entre els Banu Mukatil i al Djabal Safan
• Sulaymànides al Djabal Maghariba
• Ismaïlites a l'Hawzan, el Lahab i al-Attara
• Yakubites a Manakha i al Djabal Safan
• Shafites
• Jueus a Manakha, Hadjara i Hawzan (avui dia ja no en queden)

Haraz

Tipus	muntanya i regió geogràfica
Localització
15° 10′ 00″ N, 43° 45′ 00″ E / 15.166667°N,43.75°E / 15.166667; 43.75
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	8 juliol 2002
Identificador	1722
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	2002, 2002
Identificador	1722

Les tribus i comarques de la regió són:

• Banu Arraf
• Safan
• Masar
• al-Maghariba
• Banu Ismail
• Hasaban
• Hawzan
• Thuluth
• Lahab
• Banu Mukatil
• al-Yaabir
• al-Ukmur

El 1763 va passar a domini dels makràmides de Nadjran i va restar al seu poder fins al 1782 quan els otomans van destruir la ciutadella del dai del Yam (Ahmad al-Shihami) a al-Attara obligant a fer la pau i retirar-se de Nadjran. Els turcs van establir el seu quarter a Manakha. Hi va haver importants combats entre turcs i iemenites a la rodalia.