Gran Zimbàbue
El Gran Zimbàbue és el nom donat a les ruïnes d'una antiga ciutat situada al sud d'Àfrica, en el que avui en dia és Zimbàbue. Aquesta ciutat va ser el centre d'una poderosa civilització coneguda com a Imperi monomotapa (o en la seva forma original munhumutapa) que abastava zones de Zimbàbue i Moçambic. En aquella època aquesta civilització va arribar a comerciar amb altres parts d'Àfrica en ports com el de Sofala, al sud del delta del riu Zambeze. El Gran Zimbàbue és considerat com el santuari nacional de l'actual Zimbàbue, on es va trobar l'Ocell de Zimbàbue, el símbol nacional del país. Actualment és un jaciment arqueològic de gran importància reconegut com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (en) Great Zimbabwe  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïna i jaciment arqueològic | |||
| Part de | Kingdom of Zimbabwe (en)  | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 722 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Masvingo (Zimbàbue) | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àfrica | |||
| Data | 1986 (10a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (vi) | |||
| Identificador | 364 | |||
| Plànol | ||||
 El complex del turó | ||||
Nom
modificaGran Zimbàbue o "cases de pedra" és el nom donat al conjunt de ruïnes i construccions de pedra escampades en una àrea d'uns 150 km² en el que és avui l'actual país de Zimbàbue, que, de fet, és així anomenat per aquestes ruïnes. L'origen de la paraula Zimbabwe no es coneix del cert, però hi ha almenys tres teories sobre aquest tema.
En la primera teoria, la paraula Zimbabwe potser es refereixi a una forma curta de ziimba remabwe o ziimba rebwe, que és un terme shona (dialecte karanga) que significa 'gran casa construïda amb blocs de pedra'. En el dialecte karanga de l'idioma shona Imba significa 'casa, edifici' i ziimba o Zimba vol dir 'una casa o edifici enorme'. La paraula bwe o ibwe (en singular, mabwe en plural) significa en el dialecte karanga 'un bloc de pedra'. Per tant, segons aquesta interpretació de la paraula Zimbabwe clarament s'infereix que l'origen de la paraula es refereix a l'antiga ciutat del Gran Zimbàbue on els enormes edificis estaven construïts en grans blocs de pedra.[1][2] El poble shona de llengua karanga es troba actualment vivint al voltant de la zona del Gran Zimbàbue en el que és l'actual província de Masvingo i se sap que han habitat aquesta regió des de l'època de la construcció de l'antiga ciutat.
La segona teoria diu que la paraula Zimbabwe és una contracció de dzimba woye, que vol dir 'cases de veneració' en el dialecte zezuru de l'idioma shona. Aquest terme es reserva generalment per les cases dels caps o les seves tombes.[3] Així mateix, s'ha de fer notar que el poble shona de llengua zezuru es troba escampat a una distància de 500 quilòmetres en direcció nord-est del que és el complex del Gran Zimbàbue.
L'addició "Gran" serveix per distingir al voltant de 150 ruïnes més petites, anomenades "Zimbabwes", que es troben repartides per tot el país de Zimbabwe.[4] També hi ha uns 100 zimbabuenses a Botswana, mentre que encara no es pot estimar el nombre de zimbabuenses a Moçambic.
Descripció
modificaLes estructures i edificis van ser construïts entre el segle xi i el xv.[5] Les ruïnes del que és avui el Gran Zimbàbue estan entre les més antigues i de més gran estructura localitzades a l'Àfrica subsahariana i són les segones més antic després del proper Mapungubwe a Sud-àfrica. El seu creixement s'ha relacionat amb la decadència de Mapungubwe des de l'any 1300, a causa del canvi climàtic[6] o a la major disponibilitat d'or a l'interior del Gran Zimbabwe.[7]
Les estimacions tradicionals són que el Gran Zimbabwe tenia fins a 18.000 habitants en el seu apogeu.[8] No obstant això, un estudi més recent va concloure que la població probablement mai no va superar els 10.000.[9] Les ruïnes que han sobreviscut fins als nostres dies estan construïdes completament en pedra. Les ruïnes cobreixen una àrea de 7 km² al llarg d'una zona amb un radi de 160 a 320 km.
Les ruïnes es poden dividir en tres grups arquitectònics diferents. Aquests es coneixen amb els noms de Hill Complex, Valley Complex i la famosa Great Enclosure. Més de 300 estructures s'hi han localitzat fins ara. Els diferents tipus d'estructures pètries que s'han trobat al jaciment arqueològic donen una idea de l'estatus social al qual pertanyia el recinte. Les estructures més elaborades probablement es van construir per als reis, les quals es trobaven més allunyades del centre de la ciutat. Hom creu que això és així amb la intenció de prevenir caure en la malaltia de la son.
El que les poques dades existents suggereixen és que el Gran Zimbàbue va ser també un important centre comercial. Segons les restes trobades, la ciutat va poder haver format part d'una xarxa d'intercanvis comercials que va poder haver-se estès fins a la Xina. Restes de terrisseria xinesa, monedes d'Aràbia, objectes de vidre[10][11] com ara grans i altres peces foranes han estat excavats a la zona.
S'han suggerit que la decadència i l'abandonament final del lloc al voltant de 1450 es deuen a una disminució del comerç en comparació amb els llocs més al nord, l'esgotament de les mines d'or, la inestabilitat política i la fam i l'escassetat d'aigua induïdes pel canvi climàtic.[7][12] L'estat de Mutapa va sorgir al segle xv de l'expansió cap al nord de la tradició del Gran Zimbabwe,[13] havent estat fundada per Nyatsimba Mutota des del Gran Zimbabwe després de ser enviat a trobar noves fonts de sal al nord;[14] (això dona suport a la creença que la decadència del Gran Zimbabwe es va deure a l'escassetat de recursos). El Gran Zimbabwe també és anterior a les cultures Khami i Nyanga.[15]
Potser va poder ser a causa de sequeres, malalties o fins i tot simplement que la disminució del comerç d'or forcés la població que vivia al Gran Zimbàbue a buscar millors emplaçaments.
És bastant fàcil arribar a les ruïnes i recórrer-les, ja que hi ha dos camins que hi pugen. Cal ressenyar també que al mig de les ruïnes principals hi ha com una ermita d'adoració.
Galeria d'imatges
modifica-
El complex dalt de la muntanya
-
La torre cònica
-
La Gran Muralla
-
La gran muralla de prop
-
La gran muralla de lluny
-
El complex de la vall
-
La pedra del dintell a la porta d'entrada
-
Passatge en la gran muralla
Referències
modifica- ↑ Michel Lafon: Shona Class 5 revisited: a case against *ri as Class 5 nominal prefix. (PDF; 797 kB) a: Zambezia. 21 (1994), S. 51–80.
- ↑ Lawrence J. Vale: Mediated monuments and national identity. a: Journal of Architecture. 4 (1999), S. 391–408 doi:10.1080/136023699373774.
- ↑ Peter Garlake: Great Zimbabwe: New Aspects of Archaeology. Londres 1973, S. 13.
- ↑ M. Sibanda, H. Moyana u. a.: The African Heritage. History for Junior Secondary Schools. Book 1. Zimbabwe Publishing House, 1992, ISBN 0-908300-00-X
- ↑ «Great Zimbabwe (11th–15th century) – Thematic Essay». The Metropolitan Museum of Art. [Consulta: 12 gener 2009].
- ↑ Huffman, Thomas N. «Climate change during the Iron Age in the Shashe-Limpopo Basin, southern Africa». Journal of Archaeological Science, 35, 7, 2008, pàg. 2032–2047. Bibcode: 2008JArSc..35.2032H. DOI: 10.1016/j.jas.2008.01.005.
- ↑ 7,0 7,1 Gilbert Pwiti «Trade and economies in southern Africa: the archaeological evidence». Zambezia, 18, 1991, pàg. 119–129.
- ↑ Kuklick, Henrika. «Contested monuments: the politics of archaeology in southern Africa». A: George W. Stocking. Colonial situations: essays on the contextualization of ethnographic knowledge. Univ of Wisconsin Press, 1991, p. 135–170. ISBN 978-0-299-13124-1.
- ↑ Chirikure, S.; etal «What was the population of Great Zimbabwe (CE1000 – 1800)». PLOS ONE, 12, 6, 2017, pàg. e0178335. Bibcode: 2017PLoSO..1278335C. DOI: 10.1371/journal.pone.0178335. PMC: 5470674. PMID: 28614397.
- ↑ Monument national du Grand Zimbabwe, descripció al lloc de l'Unesco (francès)
- ↑ Ibrahima Baba Kaké, Mémoire de l'Afrique. Les villes historiques, ABC (París) i NEA (Dakar i Abidjan), 1976, pp. 14-15 (francès)
- ↑ Karin Holmgren; Helena Öberg «Climate Change in Southern and Eastern Africa during the past millennium and its implications for societal development». Environment, Development and Sustainability, 8, 2006, pàg. 1573–2975. DOI: 10.1007/s10668-005-5752-5.
- ↑ Gilbert Pwiti «Economic change, ideology and the development of cultural complexity in northern Zimbabwe». Azania: Archaeological Research in Africa, 39, 2004, pàg. 265–282. DOI: 10.1080/00672700409480403.
- ↑ Oliver, Roland; Anthony Atmore Medieval Africa 1250–1800. Cambridge: Cambridge University Press, 1975, p. 738. ISBN 0-521-20413-5.
- ↑ Huffman, Thomas «The rise and fall of Zimbabwe». The Journal of African History, 13, 3, 1972, pàg. 353–366. DOI: 10.1017/S0021853700011683.