Horda d'Or

Horda és la catalanització de la paraula turca i mongol ordo o ordu, que significa "gran campament". Pel que fa a or (altun) es creu que ve pels colors a l'estepa. Segons altres versions, el nom derivaria d'una sumptuosa tenda daurada que Batu Khan va aixecar per marcar el lloc de la seva futura capital sobre el Volga. Encara que va tenir la seva màxima difusió a obres del segle xix, aquesta teoria està avui considerada com apòcrifa.

No hi ha testimonis escrits datats abans del segle xviii (bastant després de la seva caiguda) que es refereixin a l'Estat com Horda d'Or. Els documents més antics denominen a aquest règim com a Ulus de Jotxi. Alguns experts prefereixen emprar el nom alternatiu de Kanat de Kipchak (o Quiptxaq) atès que es van aplicar a l'estat noms derivats de Kipchak en escrits medievals.

Abans de morir, Gengis Khan designà Ogodei com el seu successor i dividir l'Imperi Mongol entre els seus quatre fills. Jotxi era el més gran, però també havia mort i la seva paternitat estava en dubte, de manera que les terres conquerides més occidentals, avui al sud de Rússia, es van dividir entre els seus fills, Batu, líder de l'Horda Blava (est), i Orda, líder de l'Horda Blanca (oest).

Batu va aconseguir controlar la part corresponent a Orda i subjugà el litoral septentrional del mar Negre, incorporant als pobles turcs nadius de la zona al seu exèrcit. Al pas de la dècada de 1230 a la de 1240, va conduir una sèrie de campanyes brillants contra Bulgària del Volga i els estats successors de la Rus de Kíev.

Mentre que Ugedei i els seus successors completaven la conquesta de l'Àsia oriental, els mongols a les ordres de Batu es dirigien a l'oest cap a Europa. En 1237, els exèrcits de l'Horda Blava de Batu van saquejar la majoria de les ciutats de la regió de Vladímir-Suzdal i tres anys després van fer el mateix amb Kíev; seguint cap a l'oest, després de les batalles de Legnica i Mohi,^[1] van entrar en Polònia, Bohèmia, Hongria i la vall del riu Danubi. Tanmateix, en 1241 el Kagan Ogodei va morir el Mongòlia i Batu va desmantellar el setge que havia organitzat al voltant de Viena per a participar en la successió.

Batu Khan va crear l'Horda d'Or, establint el seu capital tributària en Vella Sarai a 1242, que controlava el curs inferior del Volga. Abans de 1241 els seus exèrcits havien arribat a la costa del mar Adriàtic, preparats per a la invasió d'Europa occidental. Desunida i mal preparada per resistir a l'Horda d'Or, Europa es va salvar només per la mort del Kagan Ogodei a 1241. Després, Batu Khan es va retirar amb les seves forces al sud de Rússia per tal de participar en l'elecció d'un successor. El germà menor de Batu, Xiban, va abandonar l'exèrcit per crear la seva pròpia horda a l'est dels Urals, entre els rius Obi i Irtix.

L'any 1260 el net de Genguis Khan, Khublai Kan va pujar al tron i després de vèncer en la Guerra Civil Toluida, el 1271 va proclamar la dinastia Yuan^[2] i va establir la nova capital a Cambaluc, l'actual Beijing l'any següent. Khublai va prendre va intentar, sense èxit, recuperar el control dels Txagataïdes i Ogodeïdes però la guerra civil juntament amb la guerra Berke-Hulagu i la posterior guerra Kaidu-Kublai havien debilitat molt l'autoritat del gran khan sobre la totalitat de l'Imperi mongol i aquest es va fracturar en quatre khanats separats, cadascun perseguint els seus propis interessos i objectius: el khanat de l'Horda d'Or al nord-oest, el Kanat de Txagatai a l'Àsia central, l'Ilkanat a l'Iran i la dinastia Yuan a la Xina, amb seu a Cambaluc, l'actual Beijing,^[3] encara que els emperadors posteriors de la dinastia Yuan eren considerats els sobirans nominals dels kanats occidentals.

L'Horda d'Or va dominar fins a la fi del segle xv el que avui és el sud de Rússia. Els mongols van imposar un sistema burocràtic i formes de recaptació d'impostos que mostraven la influència dels mètodes xinesos adoptats pels seus germans de l'Àsia oriental. Al final del segle xiv, els russos semblaven estar preparats per derrotar l'Horda d'Or. La victòria del gran príncep de Moscou Dmitri Donskói sobre els mongols a 1380 va marcar la fi del poder mongol, tot i que durant un temps la balança es va inclinar a favor dels mongols per la intervenció del conqueridor Tamerlà. No obstant això en 1395 aquest va iniciar la conquesta de l'Horda d'Or, que a la seva mort va quedar dividida en quatre kanats independents: Astracan, Kazan, Crimea i Sibèria, eliminant així un gran obstacle per l'ascens del principat moscovita. En 1480, al negar-se a seguir pagant tributs a l'Horda, Ivan III, gran príncep de Moscou, va acabar amb la dominació mongola del sud de Rússia al Gran xoc al riu Ugra.^[4]

L'Horda va perdre ràpidament el seu caràcter exclusivament mongol. Amb els descendents dels guerrers mongols de Batu formant part de la classe dirigent, la major part de la població estava formada per cumans, tàrtars, búlgars, quirguisos i altres pobles turcs.

El líder suprem de l'Horda era el kan, escollit per un kuriltai entre els descendents de Batu Khan. El primer ministre, també d'ètnia mongola, era conegut com a «príncep de prínceps», o beqlare-BEQ. Els ministres eren anomenats visirs. Els governants locals, o baskak, eren responsables de la recaptació del tribut i d'aplacar el descontentament popular. Les administracions civil i militar, com a poder, no estaven separades.

L'Horda va evolucionar en forma d'una cultura consolidada més que nòmada, transformant Sarai en una urbs populosa i pròspera. A principis del segle xiv, es va traslladar la capital certa distància riu amunt a Nova Sarai, que arribaria a ser una de les grans ciutats del món medieval, amb una població estimada de 600.000 habitants (Enciclopèdia Britannica de 2004).

Diversos líders russos, Mikhaïl I el Sant de Txernigov i Tver entre altres, van ser assassinats a Sarai pel seu rebuig a adorar ídols pagans, però, els kans van ser en general tolerants i fins i tot eximir a l'Església Ortodoxa Russa del pagament d'impostos. Malgrat els esforços russos per cristianitzar a Sarai, els mongols persistir en les seves creences animistes fins que Uzbeg Khan (1312-41) va adoptar l'islam com a religió d'Estat.

L'Horda exigia tribut dels seus pobles sotmesos (russos, armenis, georgians i grecs crimeans). Els territoris cristians eren considerats àrees de poc interès mentre seguissin pagant el seu tribut. Els estats vassalls mai es van incorporar de fet a l'Horda, i els líders russos aviat van obtenir el privilegi de recaptar el tribut tàrtar pels seus propis mitjans. Per mantenir el control sobre Rússia, els senyors guerrers tàrtars portaven a terme periòdicament campanyes de càstig sobre els principats russos (els més greus van tenir lloc a 1252, 1293 i 1382).

Existeix la teoria, propagada principalment per Lev Gumilev, que l'Horda i els polítics russos van signar una aliança defensiva contra els cavallers teutons i els lituans pagans. Els entusiastes d'aquest punt de vista assenyalen el fet que la cort mongola estigués freqüentada per prínceps russos, com Feodor el Negre de Iaroslavl, que va establir el seu propi ulus prop de Sarai, i Alexandre Nevski de Nóvgorod, que va jurar amistat amb el successor de Batu, Sartaq Khan. Encara Nóvgorod mai va reconèixer la influència de l'Horda, un contingent mongol va donar suport al principat a la batalla del llac Peipus.

Sarai va emprendre un comerç actiu amb els emporis genovesos del litoral del mar Negre. Els mamelucs d'Egipte eren els socis comercials i aliats estables dels kans al Mediterrani.

El 1502 els tàtars de Shaykh Ahmad estaven afectats per la fam i foren presa fàcil de Meñli I Giray del Kanat de Crimea va ocupar Nova Sarai.^[5]

• Barchin

• Peter Jackson, "Golden Horde" a Encyclopaedia Iranica

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Horda d'Or