Els Grampians
Els Grampians (Am Monadh en gaèlic escocès) són una de les tres principals serralades de muntanyes d'Escòcia i ocupen una gran part de les Highlands escoceses del nord-est d'Escòcia.
| ||||
| Tipus | serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Aberdeenshire (Escòcia), Consell de Moray (Escòcia) i Consell de Highland (Escòcia) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.344 m | |||
| Punt més alt | Ben Nevis (1.344,527 m ) | |||
| Material | roca metamòrfica | |||
Extensió
modificaHi ha una certa ambigüitat sobre l'extensió d'aquesta serralada. Wyness (1968) les fa iniciar al riu Dee.
Els Grampians s'estenen del sud-oest al nord-est entre la Highland Boundary Fault i Gleann Mòr (the Great Glen), ocupant gairebé la meitat de la superfície d'Escòcia. Això inclou els Cairngorms i els turons Lochaber. Aquesta serralada inclou Ben Nevis (el punt més alt de les illes Britàniques amb 1.344 metres d'altitud) i Ben Macdhui (el segon més alt, amb 1.309 metres).
Aquestes muntanyes estan compostes de granit, gneiss, marbre, esquists i quars.
Neixen als Grampians molts rius i corrents d'aigua: el Tay, Spey, Cowie Water, Burn of Muchalls, Burn of Pheppie, Burn of Elsick, Cairnie Burn, Don, Dee i Esk.[1] La zona està poc poblada.
Nom
modificaSembla que el nom Grampians es va aplicar per primera vegada l'any 1520 per part de l'historiador escocès Hector Boece, i és una adaptació del nom Mons Graupius, registrat pel romà Cornelius Tacitus com el lloc on Gnaeus Julius Agricola va vèncer els nadius caledonians cap a l'any 83.
Notes
modifica- ↑ United Kingdom Ordnance Survey Map, Landranger 45, Stonehaven and Banchory, 1:50,000 scale, 2002.
Enllaços externs
modifica«Grampians, The». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.