GlaxoSmithKline

L'any 1880 dos farmacèutics estatunidencs, Henry Wellcome i Silas Burroughs, van fundar a Londres la companyia Burroughs Wellcome, amb l'objectiu de descobrir medicaments per tractar malalties greus i incurables. Al llarg de la seva història va ser propietat d'una organització caritativa i, fins a l'any 1986, els beneficis s'utilitzaven principalment per activitats d'investigació de laboratori, o per mantindre llocs dedicats a la medicina com museus o biblioteques.^[2]

L'any 1995 es va fusionar amb la Glaxo Inc. formant la Glaxo Wellcome, plc. i aquesta es va fusionar, el gener de 2000, amb la SmithKline Beecham plc., formant ja GlaxoSmithKline (GSK).

Dels productes que ven, un és Augmentina, amoxicil·lina i clavulanat en pastilles.;^[3] altre és la vacuna Globorix.^[4]

El juliol de 2012 l'empresa fou declarada culpable amb càrrecs criminals i hagué de pagar 3,000,000,000,000 $, la qual fou fins a aquell moment el pagament més gran entre el Departament de Justícia dels Estats Units d'Amèrica i una empresa de fàrmacs. El pagament incloïa: una multa per crim de 956,814,400 $; una confiscació de 43,185,600 $ i la resta consistia en un pagament civil amb el govern sota la llei False Claims Act. La investigació fou realitzada principalment basant-se en informació de quatre reveladors d'informació que van presentar una demanda qui tam (demanda legal iniciada por un ciutadà denunciant un desviament o utilització incorrecta de fons públics) per plets contra l'empresa emparant-se en la llei False Claims Act.^[5]

Els càrrecs provenien de la promoció de GSK d'anti-depressius Paxil (paroxetina) i Wellbutrina (bupropió) per usos no aprovats des de 1998 fins al 2003, específicament com a adequats per a pacients menors de 18 anys, i per no haver informat amb dades sobre la seguretat d'Avandia (rosiglitazone), ambdós violant la llei Federal Food, Drug, and Cosmetic Act. Altres fàrmacs promogut per a usos inapropiats foren dos inhaladors, Advair (fluticasone/salmeterol) i Flovent (fluticasone propionate), a més de Zofran (ondansetró), Imitrex (sumatriptan), Lotronex (alosetron) i Valtrex (valaciclovir).^[5]

L'acord també va incloure la denúncia dels millors preus falsos i els descomptes que s'havien de pagar en virtut del Programa de descomptes de medicaments de Medicaid, i els suborns als metges per prescriure els medicaments de GSK que incloien tractaments de spa amb totes les despeses pagades i viatges de caça per als metges i els seus cònjuges, honoraris dels ponents en conferències i pagaments per articles escrits per l'empresa i col·locats pels metges en revistes mèdiques. La companyia va crear un programa d'escriptura negre anomenat CASPPER, inicialment per produir articles sobre Paxil, però que es va ampliar per cobrir Avandia.^[6][7]

Com a part de l'acord, GSK va signar un Acord d'Integritat Corporativa de cinc anys amb el Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units, que obligava a la companyia a fer canvis importants en la seva manera de fer negocis, inclòs el canvi dels seus programes de compensació per a la seva força de vendes i executius, i implementar i mantenir la transparència en les seves pràctiques de recerca i polítiques de publicació.^[5] El 2013 va anunciar que ja no pagaria als metges per promocionar els seus medicaments o assistir a conferències mèdiques, i que el seu personal de vendes ja no tindria objectius de prescripció.^[8]

El 2015 Sun Hongzhi, un funcionari d'una agència del govern xinés, fou llevat del seu càrrec pel Comité Central del Partit Comunista de la Xina per haver acceptat suborns de l'empresa.^[9]