Govern de Catalunya 2021-2024

El Govern de Catalunya de 2021 estigué presidit per Pere Aragonès en el marc de la tretzena legislatura, entre el 21 de maig de 2021 i el 9 d'agost de 2024.^[1]

Govern de Catalunya 2021-2024

Retrat oficial Govern de Catalunya (2022)
Dades
Tipus	Govern de Catalunya
Història
Reemplaça	Govern de Catalunya 2018-2021
Creació	26 maig 2021
Reemplaçat per	Govern de Catalunya 2024-present
Format per	Pere Aragonès i Garcia, president de la Generalitat de Catalunya Laura Vilagrà i Pons, conseller de la Presidència Juli Fernàndez i Olivares, conseller de Territori (2022–) Roger Torrent i Ramió, conseller d'Empresa i Coneixement Natàlia Mas i Guix, conseller d'Economia i Hisenda (2022–) Tània Verge i Mestre, conseller d'Igualtat i Feminisme Meritxell Serret i Aleu, conseller d'Unió Europea i d'Acció Exterior (2022–) Josep González i Cambray, conseller d'Ensenyament Joaquim Nadal i Farreras, conseller de Recerca i Universitats (2022–) Teresa Jordà i Roura, conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Manel Balcells i Díaz, conseller de Salut (2022–) Joan Ignasi Elena i Garcia, conseller d'Interior Carles Campuzano i Canadès, conseller de Drets Socials (2022–) Natàlia Garriga i Ibáñez, conseller de Cultura Gemma Ubasart i González, Conseller de Justícia, Drets i Memòria (2022–)

Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya van formar govern, però la destitució del vicepresident Jordi Puigneró i Ferrer per part del president Pere Aragonès va provocar una consulta a les bases de Junts, que va avalar la sortida del partit del govern el 10 d'octubre 2022 i que Esquerra Republicana de Catalunya formés un govern en minoria fins que en 13 de març de 2024 el rebuig dels pressupostos del govern de Pere Aragonès va provocar la convocatòria anticipada de les eleccions al Parlament de Catalunya per al 12 de maig de 2024.^[2][3]

L'acció del govern Aragonès va amortir les polítiques independentistes per ampliar la base de suport i canviar l'actitud del govern i els poders fàctics de l'Estat espanyol envers les demanades independentistes mitjançant una taula de diàleg,^[4] que va obtenir uns escassos resultats.^[5]

Va proposar la precandidatura als Jocs Olímpics d'Hivern de 2030.^[6] Durant els primers mesos de govern, va haver de gestionar el final de les restriccions de la Pandèmia de COVID-19.^[7] El 28 de setembre de 2021, anuncià la gratuitat de l'últim any de l'escola bressol, com a primer pas cap a la gratuïtat total de l'educació infantil a Catalunya.^[8] El govern va haver de fer front a la polèmica pels processos d'estabilització de la Generalitat de Catalunya, les Vagues dels sindicats d'educació i sanitaris,^[9] la crisi a les per l'assassinat d'una funcionària de presons per part d'un pres,^[10] o la lluita contra la sequera, i el 20 de febrer de 2024, anuncia 1.045 milions d'euros per lluitar contra la sequera en els pressupostos del mateix any.^[11]

El conseller Joan Ignasi Elena, el 20 de desembre de 2021 anuncià la destituició del major Josep Lluís Trapero com a responsable de cos de Mossos d'Esquadra, al·legant manca de confiança, i pel comissari Josep Maria Estela. El 17 d'octubre de 2022 va destituïr Josep Maria Estela després de nou mesos de càrrec nomenant pel número 2 del cos, Eduard Sallent, per desavinences de lleialtat entre ambdós comandaments,^[12]motivant la reprovació d'Elena pel Parlament el 24 de novembre amb els vots a favor de PSC, Vox, Cs i PP.^[13]