Gonfanoner

Deriva de la paraula gonfanó o gamfaró, bandera o estendard usat com a insígnia de guerra,^[5][6][7] que és un mot d'origen compost germànic fràncic gund (‘combat’) i fano (‘bandera’).^[5]

A Florència, el gonfanoner era un dels nou ciutadans elegits cada bimestre en forma rotativa, per formar el govern. Era l'abanderat de la ciutat de Florència, i custodi del seu estendard. Per distingir-lo dels altres vuit membres, el seu escut d'armes, tramat en ermini, estava a més adornat amb estrelles daurades. Cada barri de Florència o rioni tenia el seu propi prior, que podia ser seleccionat per al consell, i el seu propi confanoner di Compagnia, elegit entre les principals famílies de cada zona.

Altres comunes del centre i nord d'Itàlia, des d'Spoleto fins al Piemont elegien o nomenaven gonfanoners. La família Bentivoglio de Bolonya va aspirar a aquest ofici durant el segle xvi. Cent anys després, quan Artemis Gentileschi va pintar un retrat de Pietro Gentile com a gonfanoner de Bolonya (1622), amb l'estendard en segon pla, ja era un mer càrrec honorífic.