Charly Gaul tornava un any més al Giro d'Itàlia, després de la seva victòria el 1956, l'incident de 1957 i el tercer lloc el 1958, aquesta vegada com a flamant vencedor del Tour de França de 1958. Molt aviat, en la tercera etapa, es vestí amb la maglia rosa. Tot i la calor, les molèsties al genoll i la pràctica inexistent ajuda del seu equip, l'Emi, Gaul aconseguí mantenir el lideratge durant diversos dies. Amb tot, el francès Jacques Anquetil, vencedor del Tour de França de 1957 li anà reduint la distància a poc a poc, fins que en la 15a etapa li prengué el lideratge després d'arribar destacat en un grup entre els quals hi havia el català Miquel Poblet, vencedor de l'etapa. A la diferència aconseguida aquell dia Anquetil encara hi sumaria dos minuts més en la contrarellotge de la Vall de Susa. Tot semblava que Anquetil guanyaria la cursa, però en la penúltima etapa, la reina de la present edició, Gaul atacà i li tragué quasi 10 minuts, amb la qual cosa s'imposà en la classificació final.
El català Miquel Poblet acabà en la sisena posició final, alhora que guanyà tres etapes, mentre que Gaul també guanyà el Gran Premi de la muntanya.
En aquesta edició del Giro hi van prendre part 13 equips formats per 10 ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 130 corredors.
Itàlia 
San Marino 
Suïssa 
França
Charly Gaul (LUX)
Jacques Anquetil (FRA)
Diego Ronchini (ITA)
