Gaspar de Queralt i de Perellós
Gaspar de Queralt i de Perellós (fl. 1407-1420) va ser baró de Santa Coloma, fill de Pere de Queralt i de Pinós i Clemença de Perellós. Gaspar va firmar capítols matrimonials amb Caterina, filla del cavaller Sanç Rodríguez de Liori.[1] No obstant això, el 1420 consta que està casat amb una filla de Guerau de Cervelló.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | > 1378 |
| Mort | 1420 |
| baró de Santa Coloma | |
| Altres | |
| Títol | Baró  |
En un testament dictat des de Barcelona, Clemença de Perellós escull Gaspar com a hereu principal (1407).[3] Un any abans després, just abans de morir, Pere de Queralt li fa donació de la baronia de Queralt (1408).[4] Malgrat aquestes disposicions, l'usdefruit de la baronia va recaure en Clemença de Perellós almenys fins al 1418.[5]
Segons Manuel Mariano Ribera, el 1409 es trobava al servei del rei Martí a Sicília.[6] Aquest any, concretament el 8 de novembre, arriben les relíquies de Santa Coloma a Santa Coloma de Queralt. Altres fets destacats a la Vila durant el senyoriu de Gaspar són la fundació de l’hospital dels Jueus (1410-1415), la visita del Papa d'Avinyó Benet XIII a la Vila (1410), i l'encàrrec a Coralí de Moraia per tal que fes les vidrieres de l'església parroquial.
El 8 de març de 1420 atorga un perdó general a tots els habitants de Santa Coloma.[2] Possiblement, mor abans del 14 de maig del mateix any, quan en compliment d'una clàusula testamentària, el seu germà Baltasar rep 4.000 florins.[7] Segons Josep Ramon, Guerau de Queralt i de Perellós el va succeir, aquell mateix any, com a titular de la baronia de Santa Coloma.[8] Durant uns breus mesos de traspàs, aquesta responsabilitat va recaure en l'esmentat Baltasar.[2]
Referències
modifica- ↑ Segura, Joan. Història de Santa Coloma de Queralt. Joaquim Segura Lamic (ed). Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, 1984, p. 207. ISBN 84-505-0632-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Segura, 1984, p. 211.
- ↑ «ACA, DIVERSOS, Queralt, Pergaminç, núm. 098», 1407. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «ACA, DIVERSOS, Queralt, Pergamins, núm. 099», 1408. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ Segura, 1984, p. 210.
- ↑ Mariano Ribera, Manuel. Centvria primera del Real y Militar Instituto de la inclita religion de nuestra señora de la Merce (en castellà). Barcelona: Impressor Pau Campins, 1726, p. 418.
- ↑ «ACA, DIVERSOS, Queralt, Pergamins, núm. 112», 1420. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ Josep Ramon. Consiliorum vna cum sententiis et decisionibus audientiae regiae principatus Cathaloniae (en castellà). Barcelona: Tipografia Stephani Liberos, 1628, p. 583.