Galeazzo Ciano
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Gian Galeazzo Ciano, comte de Cortellazzo i Buccari (Liorna, 18 de març de 1903 – Verona, 11 de gener de 1944), va ser un polític i diplomàtic italià, ministre del govern de Benito Mussolini, de qui n'era el gendre. Era fill de l'almirall Costanzo Ciano, heroi de la Marina italiana durant la Primera Guerra Mundial i fundador del partit feixista italià.
Biografia
modificaEl 1930 es casà amb Edda, la filla major de Mussolini, i aviat se n'anà a Xangai, on va ser cònsol d'Itàlia.
Uns anys més tard, va tornar a Itàlia i va ser nomenat ministre de propaganda, càrrec des del qual va justificar la invasió italiana d'Etiòpia (1935-36). Gràcies a aquesta iniciativa, va ser nomenat ministre d'afers estrangers (1936), càrrec des del qual va participar en la preparació de la Segona Guerra Mundial. Després de 1939 es va desencisar del nazisme alemany i, preveient la invasió aliada de Sicília, pugnà per la sortida d'Itàlia del conflicte bèl·lic. Aquest canvi polític li va valdre la destitució del seu càrrec, convertint-se aleshores en ambaixador a la Santa Seu.
El 24 de juliol de 1943, es reuní el Gran Consell Feixista i una de les qüestions posades a votació fou la possibilitat que Mussolini perdés el poder i el recuperés el rei d'Itàlia. La resolució, que es va guanyar, va tenir el vot favorable de Ciano. Poc després Mussolini va ser arrestat, però els nazis l'alliberaren i a Salò, al nord d'Itàlia, va fundar a la República Social Italiana, un estat titella d'Alemanya.
Ciano, que havia estat destituït de tots els càrrecs pel nou govern del mariscal Pietro Badoglio, cercà refugi a Alemanya, però els agents nazis el van retornar a la República de Salò on va ser arrestat gràcies a una traïció. Sotmès a judici sumaríssim per altra traïció a Verona, juntament amb quatre altres membres del Gran Consell que també havien votat en contra de Mussolini, fou condemnat a mort i afusellat immediatament.
Des de 1939 fins al seu assassinat, Ciano va escriure un diari personal en què recull les seves relacions amb Mussolini i altres dirigents polítics.
Condecoracions
modificaCavaller de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (1939)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (1939)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia (1939)
Medalla de Plata al Valor Militar (2)
Medalla commemorativa de les operacions militars a l'Àfrica Oriental Italiana 1935-36
Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma
Orde de l'esperó d'or (Santa Seu) (1939)
Gran Creu de l'orde de Pius IX (Santa Seu) (1937)
Gran Creu de l'orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (Santa Seu)
Gran Creu Magistral de l'orde de Malta
Orde de la Besa
Orde de l'Àliga Blanca (Polònia) (1938)
Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica (Espanya) (1938)
Orde de l'Àliga Alemanya (Tercer Reich)