Francesco Chiaromonte

Francesco Chiaromonte (Castrogiovanni, a partir de 1926 s'anomena Enna (Sicília), 1814 - [...?], després del 1878), fou un compositor italià.

Francesco Chiaromonte

Biografia
Naixement	26 juliol 1809 Enna (Sicília)
Mort	15 octubre 1886 (77 anys) Brussel·les (Bèlgica)
Activitat
Ocupació	compositor clàssic, teòric, professor de cant

Als disset anys ja era advocat, però abandona ben aviat el bufet per a dedicar-se exclusivament a la música, sent deixeble de Raimondi i Donizetti. Quan tingué lloc la Revolució de 1848 a Itàlia era professor de cant del Conservatori, tenor de la capella reial i director del Teatro San Carlo, però per haver escrit en els diaris liberals fou empresonat, per vint-i-dos mesos i va perdre totes les seves feines, sent desterrat dos anys més tard. Primerament es traslladà a Gènova i després a París, entrant amb un càrrec important en el Teatre Italià; més tard a Londres i per acabar a Brussel·les, del qual Conservatori en fou nomenat professor de cant el 1871.

Va escriure les òperes següents:

• Fenicia (Nàpols 1844);
• Caterina de Cleves (Nàpols, 1850);
• Il Gondoliere (Gènova, 1851);
• Giovanna di Castiglia (Chiaromonte)|Giovanna di Castiglia (Gènova, 1852);
• Manfredo (Triste, 1852);
• Le nozze di Messina (Venècia, 1853);
• Ines di Mendoza (Milà, 1855);
• Fingal (Milà, 1855);
• Una burla per correzione (Gènova, 1855);