Francesc Micó
Francesc Micó (Vic, 1528 - Barcelona, 1592?) va ser un metge i botànic català. Batejat el 28 de maig del 1528, els seus pares eren Caterina i Antoni i els seus padrins el canonge Francesc Vivet i Esperança Prat. Va estudiar medicina a Salamanca amb el catedràtic d'Anatomia Cosme de Medina, que era deixeble del valencià Lluís Collado, el qual s'havia format com a anatomista amb Andreas Vesal.[1][2] Va completar la seva formació en els hospitals del Monestir de Guadalupe, a Extremadura, on va coincidir amb Francisco Hernández de Toledo, a qui acompanyava en excursions botàniques per la regió.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1528 (Gregorià)  Vic (Osona) |
| Mort | valor desconegut |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | farmacèutic, botànic |
Micó va exercí com a metge a Barcelona, on consta que era membre del Col·legi de Doctors des de 1564.[3] Sense deixar d'exercir la medicina, va dedicar-se a l'estudi de la flora catalana. Va herboritzar força per Catalunya, especialment per les muntanyes de Montserrat el pla de Barcelona i la zona litoral propera.[3] En va descriure una trentena d'espècies botàniques noves, però no ho va fer en cap publicació, sinó que en va informar el metge i botànic francès Jacques Daléchamps, el qual va recollir-les en la seva Historia generalis plantarum (1587).[3] En l'obra de Daléchamps, la principal espècie que s'associa a Micó és l'orella d'ós, coneguda també com herba peluda, borraina, borratja de roca o herba tossera (pel seu ús per a calmar la tos), i hi surt descrita amb el nom Auricula Ursi Myconi.[1] El 1753, Linné va anomenar-la Verbascum myconi i el seu nom oficial actualment és Ramonda myconi;[4] tot i que s'ha reclassificat dins d'un altre gènere, ha mantingut l'epítet myconi de reconeixement a Micó. El seu nom és recordat també en el gènere Miconia, descrit per Ruiz y Pavon a Perú l'any 1794.[5]
Al llibre Alivio de los sedientos, en el qual se trata la necesidad que tenemos de bever frío y refrescado con nieve […] (Barcelona, 1576), Micó tractà sobre la utilització de la neu per refredar les begudes, i la conveniència del consum de begudes fredes des del punt de vista dietètic:[3]
| « | …el beber cálido antes enflaquece y debilita, que no aprovecha, y yo tengo por averiguarlo y creo, que la buena y sana bebida, ha de ser fría, para conservar la sanidad | » |
| — Francesc Micó, Alivio de los sedientos […] | ||
És un tema que ja havien tractat el xativí Francesc Franco i el sevillà Nicolás Monardes.[1]
Des que es va instal·lar a Barcelona, Francesc Micó hi va viure fins a la seva mort, el 1592.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 López Piñero, José M. «La història natural. L'alquímia i el paracelsisme». A: Joan Vernet i Ramon Parés (eds). La ciència en la història dels Països Catalans. Vol. II: Del naixement de la ciència moderna a la Il·lustració. Barcelona - València: Institut d'Estudis Catalans - Universitat de València, p. 286-287. ISBN 978-84-7283-760-7 (Institut d'Estudis Catalans) i 978-84-370-6048-4 (Universitat de València) [Consulta: 22 gener 2022].
- ↑
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Bernat, Pasqual. Científics d'Osona - Diccionari històric i biobibliogràfic dels científics nascuts o vinculats a Osona. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 2010, p. 144-145. ISBN 978-84-936936-5-7 [Consulta: 22 gener 2022].
- ↑ «Ramonda myconi» (en anglès). International Plant Names Index. [Consulta: 22 gener 2022].
- ↑ «Miconia» (en anglès). International Plant Names Index. [Consulta: 22 gener 2022].
Bibliografia
modifica- Francesc Micó - Galeria de Metges Catalans
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 417-418 [Consulta: 4 octubre 2013].