Flauta de tres forats
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Una flauta de tres forats és una flauta recta, normalment amb embocadura de bisell, que només té tres forats per a produir les diferents notes, dos a la part anterior, que es tapen amb els dits anul·lar i mig, i un a la part posterior, que es tapa amb el polze, gairebé sempre de la mà esquerra. Normalment tenen un tub molt llarg en relació a una secció molt petita, cosa que facilita enormement la producció de sons harmònics. D'aquesta manera, regulant la pressió, tot i que les combinacions de forats tapats i destapats és molt reduïda, fàcilment pot tenir una extensió d'una octava i mitja. Habitualment el mateix instrumentista que toca aquesta flauta, amb la mà dreta toca un instrument de percussió que s'acostuma a portar penjat del braç esquerre. En molts casos aquest és un tambor; en altres, menys, són instruments d'altres tipus com el cas del tambor de bearn o chicoten, noms diversos que rep el mateix instrument, un saltiri percudit, emprat al Bearn i a les valls altes d'Osca.
 | |
| Tipus | pipe (en)  , aeròfon i instrument de vent de fusta  |
|---|---|
Està documentada iconogràficament des de l'edat mitjana. Actualment, és un tipus d'instrument propi de la música tradicional i dels estils musicals que reinterpreten el folklore, i que està àmpliament difós arreu. En són exemples la flaüta d'Eivissa i Formentera, el txistu i la txirula del País Basc, el chiflo de les valls altes del Pirineu aragonès, la chifla lleonesa, la gaita hurdana i altres gaites d'Extremadura, Huelva i Salamanca, el pipe and tabor anglès, el galoubet de la Provença, la flauta de la comarca de la Maragatería (flauta maragata) o la Flauta rociera (gaita o pito rociero), propi de la Romeria del Rocío. El flabiol és un instrument semblant, que es toca amb una sola mà, però té cinc (o sis) forats o claus per a la digitació.
