Feroès

Pels volts dels segles IX-X dC les Fèroe van ser envaïdes per vikings procedents de Noruega que parlaven l'antic escandinau. D'aquell parlar va evolucionar el feroès que, a diferència del noruec mai no va desenvolupar una cultura escrita d'importància; ni ha pervingut d'entre el segles X i xv gaires testimonis d'escriptura rúnica. A partir del segle xiv, però sobretot del segle xv hom comença d'escriure pla en l'alfabet llatí. Es tracta en la majoria dels casos d'escrits legals o de tipus diplomàtic. En general però, la dependència política de les illes respecte de Dinamarca feu que la majoria de documents fossin en danès, a cada generació més diferenciat del nostre.

El primer llibre imprès en feroès és el "Færøiske Qvæder om Sigurd Fofnersvane og hans Æt" (Balades Faroesses sobre Sigurd el Mata Dracs i el seu Llinatge) i data del 1822. Per fer-se una idea del nivell de persecució de l'idioma a mans dels danesos cal saber que ja en el segle xviii (1770) Jens Christian Svabo, preocupat per la possible desaparició va escriure un diccionari Danès-llatí-feroès, una Ortografia, una Ortofonia i una recopilació de balades feroeses. Cap d'aquests treballs va aconseguir-los editar en vida. Les balades ho van ser en 1930 i els treballs lingüístics entre 1966 i 1970. El nom del llenguatge en feroès és føroyskt. Després 1947 el danès deixa de ser la llengua oficial del territori i guanya l'estatus el feroès. El primer diari en feroès va aparèixer el 1890.

 

L'estructura del feroès s'assembla molt a la de l'islandès, essent ambdues marcades per un fort arcaisme, que les ha deixades gairebé com l'antic nòrdic. És possible per als parlants d'una de les llengües llegir textos en l'altra, si bé el parlar divergeix més i en principi no es consideren mútuament intel·ligibles. Diferències entre ambdós són:

• Fidelitat etimològica: L'escriptura del feroès s'ha plegat més als canvis en la pronúncia, deixant una mica de banda el total purisme etimològic de l'islandès.
• Dialectes: L'islandès gairebé no en té, mentre que el feroès sí, i marcats.
• Fonologia: El feroès no té el so dental fricatiu (anglès "th"), però té l'africat (anglès "ch" i "j").
• Purisme: Tot i ser també molt conservador, el feroès presenta, sobretot en la llengua parlada, més manlleus estrangers, especialment danesos.

L'alfabet feroès té 29 lletres derivades de l'escriptura llatina:^[3]

El feroès compta amb un ampli repertori vocàlic. Distingeix entre vocals llargues i breus, que apareixen segons si la síl·laba conté una consonant en posició de coda (al final) o no. Les vocals poden ser anteriors o posteriors i pronunciar-se amb els llavis arrodonits o no. Igualment poden ser obertes o tancades. Aquestes combinacions donen un resultat de catorze fonemes vocàlics, als quals s'han d'afegir els diftongs. El repertori final, a més a més, pot variar en funció del dialecte, incrementant el conjunt bàsic.

Per comparació, el sistema consonàntic és molt més simple. El punt d'articulació pot ser labial, alveolar, retroflex, palatal i velar i el mode d'articulació pot ser nasal, oclusiu, fricatiu, lateral o aproximant.

La gramàtica del feroès present força similituds amb la islandesa. Es tracta d'una llengua SVO, ja que l'ordre canònic de la frase col·loca primer el subjecte, després el verb que fa de nucli de l'oració i posteriorment els complements d'aquest.

Els substantius presenten tres gèneres (masculí, femení i neutre), dos nombres (singular i plural) i quatre casos (nominatiu, genitiu, acusatiu i datiu). Poden estar acompanyats d'articles proclítics o enclítics. Si el nom porta article determinat, s'acompanya d'un adjectiu declinat segons el paradigma de declinació feble, mentre que si no és així, l'adjectiu adopta la forma anomenada forta.

La conjugació verbal és bastant simple, ja que posseeix només dos temps purs: el present i el passat. Totes les altres indicacions es duen a terme mitjançant auxiliars i perífrasis verbals. El verb, tal com passa amb els adjectius, pot seguir dos models diferents de conjugació, la feble i la forta.

• Jo eg
• Tu tú
• Nosaltres vit
• Això hesi
• No ikki
• Home maður
• Ocell - Gos fuglur - hundur
• Ull eyga
• Menjar - Beure eta - drekka
• Nit nátt
• 1 ein
• 2 tveir
• 3 tríggir
• 4 fýra
• 5 fimm
• 6 seks
• 7 sjey
• 8 átta
• 9 níggju
• 10 tíggju

• Venceslaus Ulricus Hammershaimb
• Janus Djurhuus
• Súsanna Helena Patursson
• Joen Danielsen
• Rasmus Rasmussen

• Adams, Jonathan; Hjalmar, P. Petersen.. Faroese. A Language Course for Beginners. Textbook. (llibre) (en anglès). Tórshavn: Stidin forlag, 2009, p. 400 p.. ISBN 978-99918-42-48-6. 
• Adams, Jonathan; Hjalmar, P. Petersen.. Faroese. A Language Course for Beginners. Grammar. (llibre) (en anglès). Tórshavn: Stidin forlag, 2009, p. 304 p.. ISBN 978-99918-42-47-9. 

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feroès

 

Hi ha una edició en feroès de la Viquipèdia

• Vocabulari alemany-feroès Arxivat 2005-03-09 a Wayback Machine.
• websters-online-dictionary.org Faroese-English Arxivat 2007-07-09 a Wayback Machine. (Diccionari anglès-feroès)
• Universitat de les Fèroe - Facultat de llengua i literatura feroeses Arxivat 2005-04-05 a Wayback Machine. (en feroès i anglès)
• Informació sobre Feroès a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “fao” (anglès)