Fayzullah Khodja Khodjaev

Fayzullah Khodja Khodjaev o Fayzulla Ubaydullayevich Khodzhayev (Bukharà, 1896 — Moscou, 13 de març de 1938) fou un revolucionari i polític de Bukharà i després de l'Uzbekistan.

Fayzullah Khodja Khodjaev

Nom original	(uz) Fayzullo Ubaydulloyevich Xojayev
Biografia
Naixement	1896 Bukharà (Uzbekistan)
Mort	15 març 1938 (41/42 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	pena de mort
Sepultura	Camp d'afusellament Communarka
Altres noms	Fayzulla Ubaydulloyevich Xo‘jayev (uzbek) Файзулла Убайдуллаевич Ходжаев (rus) فیض‌الله خواجه (persa)
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica Young Bukharians (en)
Família
Parents	Osman Kocaoğlu, cosí
Premis
Orde de la Bandera Roja  Orde de Lenin  Orde de l'Estrella Roja

El seu pare, un ric comerciant, el va enviar a estudiar a Moscou el 1907 i el 1913 es va afiliar al moviment reformista Djadid Muslim que combatia al règim feudal de l'emir de Bukharà. L'abril de 1917 l'emir de Bukharà es va declarar independent, i el 18 de març de 1918 el govern bolxevic rus renunciava al protectorat sobre Bukharà. El desembre de 1917 Khodjaev va marxar a Tashkent per treballar per l'enderrocament de l'emir. El Partit del Joves Bukharians havia esdevingut la punta de llança dels djadids (renovadors) i Khodjaev, amb la fortuna paterna, s'hi va adherir i va pujar a la direcció i va contribuir a la formació del Partit Comunista de Bukharà (1918). El Soviet de Tashkent fou convidat a envair l'emirat (març), però les seves forces foren rebutjades per les de l'emir i Khodjaev va haver de fugir altre cop cap a Tashkent.

El 1919 els djedidis es van revoltar i es va iniciar la guerra civil contra l'emir (kan), obtenint l'ajut dels soviètics el maig de 1920; l'emir va resistir fins al setembre de 1920 en què va fugir cap a l'Afganistan.^[1] El 10 d'agost de 1920 fou designat president interí del Consell de Comissaris del Poble. El 2 de setembre de 1920 es va proclamar la República i Khodjaev fou confirmat en el càrrec que ocupava. L'estat va esdevenir República Popular i Socialista el 8 d'octubre de 1920. Khodjaev es va declarar en favor del manteniment de la xaria com a llei. Es va oposar amb vigor al moviment contrarevolucionari dels basmatxis (dels quals va patir un atemptat) i per aquest i altres serveis va rebre l'orde de la Bandera Roja.

El 1922 va visitar Berlín i va intentar establir relacions amb els països europeus suposadament per obtenir certa independència econòmica per Bukharà, cosa que el 1923 li va valdre una amonestació del Comitè Central per a l'Àsia del Partit Comunista. No obstant va assistir aquest mateix any al XII congrés del Partit Comunista a Moscou com a delegat bukharià. El 19 de setembre de 1924 Bukharà es va convertir en República Soviètica i en la reorganització territorial va quedar el 1925 dins de la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan i Khodjaev va passar a ser President del Consell de Comissaris del Poble de la nova república, el mateix càrrec que tenia abans.

Va conservar aquesta posició fins que fou destituït i arrestat el 17 de juny de 1937 en les purgues estalinistes, i acusat de diversos fets que no eren reals si bé va admetre al judici que aspirava a la independència del Turquestan. El 1938 fou executat.

El 1955 i 1957, en la rehabilitació de diverses figures castigades per l'estalinisme, Khodjaev en fou exclòs, però rehabilitat finalment el 1966 com a revolucionari eminent, si bé remarcant els seus "errors nacionalistes". No gaudeix de gaire estima al modern Uzbekistan per haver entregat el país als soviètics.