Fabrizio De André
Fabrizio De André (Gènova, 18 de febrer de 1940 - Milà, 11 de gener de 1999) va ser un cantautor, escriptor i poeta italià.[1][2] És considerat per gran part de la crítica com el més gran cantautor italià de tots els temps i un dels grans poetes italians del segle xx. També és conegut amb el nom de Faber, sobrenom que li va donar el seu amic Paolo Villagio a causa de la seva preferència pels llapis de la marca Faber-Castell.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Fabrizio Cristiano De André 18 febrer 1940 Gènova (Itàlia) |
Mort | 11 gener 1999 (58 anys) Milà (Itàlia) |
Causa de mort | càncer de pulmó |
Sepultura | Cementiri monumental de Staglieno 44° 25′ 46″ N, 8° 56′ 52″ E / 44.4294682°N,8.9478347°E |
Formació | Universitat de Gènova |
Activitat | |
Ocupació | cantautor, compositor, poeta |
Activitat | 1958 - 1998 |
Gènere | Música tradicional |
Instrument | Guitarra |
Segell discogràfic | Karim |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Dori Ghezzi (1989–1999) Enrica Rignon (1962–1975) |
Fills | Cristiano De André () Enrica Rignon Luvi De André () Dori Ghezzi |
Pare | Giuseppe De André |
Germans | Mauro De André |
Lloc web | fabriziodeandre.it |
|
Amb quasi quaranta anys d'activitat artística, De André va gravar catorze discs d'estudi i diverses cançons publicades com a senzills i després reeditades en antologies. Amb més 65 milions de discos venuts, és un dels artistes italians amb més èxit de la història.[4]
D'idees llibertàries i pacifistes,[5] la seva obra és estudiada com a expressió important de la poesia italiana de finals del segle xx en diverses antologies escolars.[6] També va contribuir a la promoció de les diferents llengües d'Itàlia, sobretot del lígur i, en menor mesura, el sard, el gal·lurès i el napolità.[7]
A l'estiu de 1998 li van diagnosticar un càncer de pulmó i la gira en curs va ser interrompuda. La nit de l'11 de gener de 1999 Fabrizio De André va morir a l'hospital de Milà, on havia estat ingressat per l'empitjorament de la seva malaltia. Després de la seva mort prematura, diversos carrers, places, parcs, escoles i biblioteques públiques van rebre el seu nom.[8][9][10][11][12]
Els seus funerals es van celebrar a Gènova el 13 de gener de 1999. El dol de la família va ser acompanyat per més de deu mil persones, entre amics, admiradors, representants de la cultura i de la política italiana, i aquells personatges a qui sempre havia cantat: les prostitutes, els marginats i els perdedors.
Discografia
modifica- 1966 – Tutto Fabrizio De André
- 1967 – Vol. 1º
- 1968 – Tutti morimmo a stento
- 1968 – Volume 3º
- 1969 – Nuvole barocche
- 1970 – La buona novella
- 1971 – Non al denaro non all'amore né al cielo
- 1973 – Storia di un impiegato
- 1974 – Canzoni
- 1975 – Volume 8
- 1978 – Rimini.
- 1981 – Fabrizio De André (també conegut com L'indiano)
- 1984 – Creuza de mä
- 1990 – Le nuvole
- 1996 – Anime salve
Referències
modifica- ↑ «La ciutat de Fabrizio de André». El Periódico, 09-05-2009. [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ «Fabrizio de André, a Barcelona». Enderrock.cat, 08-04-2011. [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ Riccardo Bertoncelli (a cura di). Giunti. Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André (en italià), 2003, p. 44. ISBN 88-09-02853-8.
- ↑ «Cinque cantautori che hanno fatto la storia della musica italiana». [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ «L'altro Fabrizio». Supplemento alla rivista anarchica anno 30 n.262 marzo 2000. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2013. [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ Mario, Luzi. «Introduzione a Accordi eretici di Fabrizio De André». [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ Jabois, Manuel. «Salir enamorado de un secuestro» (en castellà), 27-03-2023. [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ «Riconoscimenti – Vie». Arxivat de l'original el 2012-08-03. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Riconoscimenti – Piazze». Arxivat de l'original el 2012-07-30. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Riconoscimenti – Parchi». Arxivat de l'original el 2012-07-31. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Riconoscimenti – Biblioteche». Arxivat de l'original el 2012-08-01. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Riconoscimenti – Scuole». Arxivat de l'original el 2012-08-04. [Consulta: 4 abril 2020].
Bibliografia
modifica- Fabrizio De André, Una goccia di splendore. Un'autobiografia per parole e immagini, Milano, Rizzoli, 2007. ISBN 978-88-17-01166-2