Carta als Hebreus
La Carta als Hebreus o Epístola als Hebreus és un dels vint-i-set llibres del Nou Testament de la Bíblia.
| (grc) Ἐπιστολὴ πρὸς Ἑβραίους (de) Brief an die Hebräer  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària, text sagrat, Epístola i llibre de la Bíblia |
| Fitxa | |
| Autor | valor desconegut |
| Llengua | Biblical Greek (en)  |
| Format per | Hebrews 1 (en) Hebrews 9 (en) Hebrews 8 (en) Hebrews 10 (en) Hebreus 11 Hebrews 12 (en) Hebrews 7 (en) Hebrews 5 (en) Hebrews 2 (en) Hebrews 6 (en) Hebrews 3 (en) Hebrews 4 (en) Hebrews 13 (en) |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Epístola |
| Sèrie | |
| Part de | Nou Testament i Epístoles Paulines |
La carta és un escrit singular dins del conjunt del Nou Testament. L'estil literari és totalment diferent dels escrits de l'apòstol Pau, el pensament penetrant, i no gaire fàcil d'entendre. Més que una carta és considerat com una Homilia.
Autoria
modificaÉs l'única epístola que no conté cap referència al seu autor, tradicionalment atribuïda a l'apòstol Pau. Alguns teòlegs creuen que va ser escrita per un seguidor de Pau, potser Apol·lo. Entre altres candidats a ser considerats autors de l'epístola, s'ha esmentat a Lluc, Bernabé, Climent de Roma i Apol·ló. La idea que fou aquest últim, fou proposada per Luter, i és considerada una hipòtesi per alguns autors actuals. Apol·lo, jueu alexandrí esmentat en els Fets dels Apòstols (cf. Hch 18,25) i en la Primera carta als Corintis (1 Cor 1,11-12; 4,6-7; 16,12), havia estat deixeble de Filó, mestre de pensaments semblants als de l'epístola. També se sap que en les seves prèdiques Apol·lo feia freqüents referències a l'Antic Testament.[1]
Contingut
modificaEl centre del pensament de la Carta als Hebreus, és el misteri de Jesucrist, Fill de Déu. Gran sacerdot i salvador eficaç pel seu sacrifici. Ell ens purifica del pecat. Els sacrificis antics són símbols fracassats de purificació. Jesucrist és l'únic sacrifici verdader, és la resposta cristiana a la salvació humana.
Canonicitat
modificaLa seva canonicitat fou discutida en els primers segles del cristianisme. El Fragment Muratorià l'exclou del cànon oficial. Climent d'Alexandria i Orígenes són reticents a aquest escrit. I les esglésies occidentals més sensibles a les diferències amb les cartes de Pau no van inscriure'l fins al segle iv en les llistes del cànon de les Escriptures.[2]
Referències
modifica- ↑ Browning, W.R.F. (2006), Diccionario de la Biblia. Guía básica sobre los temas, personajes y lugares bíblicos, Barcelona:Folio. ISBN 84-413-2225-2; p. 212.
- ↑ Bíblia Catalana Interconfessional, Introducció a la Carta dels Hebreus