Ensenadà
L'Ensenadà[1] és un estatge faunístic de l'escala d'edats sud-americanes de mamífers terrestres. Començà fa 1,2 milions d'anys i s'acabà fa 400.000 anys.[2]
Bioestratigràficament, es reconeix per la presència del seu tàxon guia, Mesotherium cristatum, en allò que es coneix com a «Biozona Mesotherium cristatum», i correspon al Plistocè inferior a mitjà. Segons alguns autors, inclou el Bonaerà (Plistocè mitjà) amb el seu tàxon guia, Megatherium americanum.[3] Entre l'Ensenadà i el Bonaerà es produí un important canvi faunístic,[4] que influí posteriorment en la conformació de la fauna moderna de la pampa.[5]
La zona tipus és el Bajo San José, província de Buenos Aires, centre-est de l'Argentina. L'estrat tipus comprèn la part inferior de la «seqüència San José», des de 2 m a partir de la base de la pedrera.
Els tàxons exhumats suggereixen un entorn complex, d'espais oberts amb boscos dispersos, localment associats a cossos d'aigua temperats-càlids, com el sistema fluvial suggerit per l'anàlisi de fàcies.[6][7][8][9]
És característica de l'ensenadà la «formació Ensenada».[10] S'han identificat sediments atribuïbles a l'ensenadà en pedreres i excavacions per a edificis de la ciutat autònoma de Buenos Aires, la ciutat de La Plata i nombroses localitats de la província de Buenos Aires.[11][12][13]
Els afloraments costaners són els que ofereixen la millor representació de l'ensenadà, destacant l'àrea costanera bonaerana del Riu de la Plata i el seu propi llit, que paleontològicament es coneixen com a «tosques del Riu de la Plata».[14] Les àrees portadores de restes situades al mateix llit del riu només són prospectables en les rares ocasions en les quals es produeixen excepcionals baixades del nivell de les aigües.[15]
Referències
modifica- ↑ Consulta 78734 a l'Optimot: «El criteri general en català és, efectivament, anomenar els estatges faunístics amb el nom original de l'estatge acabat amb el sufix -à, el qual es correspon amb la terminació -ense en espanyol i amb -ian en anglès. Cal aplicar, doncs, aquest criteri en els estatges que no tenen tradició en català. En els casos que ens consulteu: ensenadà i bonaerà.»
- ↑ Entrada «Ensenadan Arxivat 2012-01-27 a Wayback Machine.» de la Paleobiology Database (anglès)
- ↑ Deschamps, C. M. (2005). «Bio-cronoestratigrafía de mamíferos del Cenozoico tardío en el sudoeste de la provincia de Buenos Aires, Argentina». Ameghiniana, 42(4), 733-750.
- ↑ Soibelzon, E., Miño–Boilini, A. R., Zurita, A. E., Krmpotic, C. M. (2010). Los Xenarthra (Mammalia) del Ensenadense (Pleistoceno inferior a medio) de la Región Pampeana (Argentina): Revista Mexicana de Ciencias Geológicas, 27, 449–469.
- ↑ Pardiñas, U. F. J.; & Deschamps, C. (1996). Sigmodontinos (Mammalia, Rodentia) Pleistocenicos del Sudoeste de la Provincia de Buenos Aires (Argentina): Aspectos Sistemáticos, Paleozoogeograficos y Paleoambientales: Estudios Geológicos, 52, 367-379.
- ↑ Deschamps, C. M. & Borromei, A. M. (1992). La fauna de vertebrados pleistocénicos del Bajo San José (provincia de Buenos Aires, Argentina). Aspectos paleoambientales. Ameghiniana 29: 177-183.
- ↑ Deschamps, C. M. (2003). Estratigrafía y paleoambientes del Cenozoico en el sur de la Provincia de Buenos Aires. El aporte de los vertebrados. Tesi doctoral, Universitat Nacional de La Plata, pàg. 317.
- ↑ Tonni, E. P. (2009). El Cuaternario de la región pampeana y sus mamíferos: bioestratigrafía y paleoambientes. Ameghiniana, Revista de la Asociación Paleontológica Argentina. Resúmenes Tomo 46, Número 4, Buenos Aires, República Argentina.
- ↑ Cione, A. L. i Tonni, E. P. (1999). Biostratigraphy and chronological scale of uppermost Cenozoic in the Pampean area, Argentina. A: E.P. Tonni and A.L. Cione (eds.), Quaternary Vertebrate Paleontology in South America, Quaternary of South America and Antarctic Peninsula 12: 23-51.
- ↑ Riggi, J. C.; Fidalgo, F.; Martínez, O.; & Porro, N. E. (1986). Geología de los "Sedimentos Pampeanos" en el partido de La Plata. Revista de la Asociación Geológica Argentina, 41(3-4), 316-333.
- ↑ Soibelzon, E.; Tonni, E. P.; Bidegain, J. C. (2008). Cronología, magnetoestratigrafía y caracterización bioestratigráfica del Ensenadense (Pleistoceno Inferior-Medio) en la Ciudad de Buenos Aires: Revista de la Asociación Geológica Argentina, 63(3), 421.
- ↑ Tonni, E. P.; & Deschamps, C. M. (2001). Las Aves del Ensenadense en el Sudoeste de la provincia de Buenos Aires: Ameghinana, 38(4), 41R.
- ↑ Tonni, E. P.; Nabel, P.; Cione, A.L.; Etchibury, M.; Tófalo, R.; Scillato-Yané, G.J.; San Cristóbal, J.; Carlini, A.A.; & Vargas, D. (1999). The Ensenada and Buenos Aires Formation (Pleistocene) in a quarry near La Plata, Argentina: Journal of South American Earth Sciences, 12, 273-291.
- ↑ Parker, G. (1990). Estratigrafía del Río de la Plata: Revista de la Asociación Geológica Argentina, 45(3-4),193-204.
- ↑ Rusconi, C. (1936). Distribución de los Vertebrados fósiles del piso Ensenadense: Boletín de la Academia Nacional de Ciencias de Córdoba, 33, 183-215.