Elisenda Ribas i Sallent

Elisenda Ribas i Sallent
Biografia
Naixement	31 juliol 1936
Mort	13 març 2020 (83 anys)
Activitat
Ocupació	actriu

Elisenda Ribas i Sallent (31 de juliol de 1936 - 13 de març de 2020)^[1] fou una actriu catalana de teatre, comèdia musical, cinema, televisió, ràdio i doblatge.^[2]^[3]

Biografia

Era filla de Josep Ribas i Igual i Maria Sallent i Ribera,^[4] esposa d'Enric Casamitjana i Colominas i més tard parella de José Lifante.

Va estudiar Art dramàtic a l'Institut del Teatre i cant i música al Conservatori del Liceu de Barcelona. També havia estudiat dansa espanyola i clàssica amb Joan Magrinyà i Charo Contreras.^[5]

Trajectòria professional

A més de teatre, cinema i televisió, havia fet ràdio i se la pot recordar com la veu femenina en l'adaptació dels guions de la sèrie Groucho i Chico, advocats, que va emetre Catalunya Ràdio a finals dels anys 80.^[3]

Teatre

1953. El jardín de Falerina de Pedro Calderón de la Barca. Estrenada al pati de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
1955. El silencio de Dios de Eduardo Muñoz del Portillo. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
1955 l'Ase volador de Josep C Tapies, estrena teatre Romea
1958 Carlos V Emperador, estrena teatre Romea
1959 La Pepa maca de Cecilia A. Mantua estrena teatre Romea
1965 Historia de un mirall de Celilia A. Mantua, estrena teatre Romea
1965 Les filles del meu Papa de P.Teixidor, estrena teatre Romea
1965 Mossen Ventura de Francesc d'Assis Toboso, estrena teatre Romea
1965 Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, estrena teatre Romea
1966 La bona persona de Sezuan, Bertolt Brecht, estrena teatre Romea
1966 Un metge imaginari de John G. Weiger, estrena teatre Romea
1967 Un cop a la setmana de Rafael Richard, estrena teatre Romea
1968 L'Adela ha perdut el do,Pierre Barrilet, estrena teatre Romea
1968. Dones, flors i pitança de Maria Aurèlia Capmany. Estrenada a la Cova del Drac de Barcelona.
1969 Ànimes de càntir, de Xavier Romeu, estrena teatre Romea
1969 El Místic de Santiago Rusiñol, estrena teatre Romea
La merienda fraternal de Santiago Rusiñol, estrena teatre Romea
1970 El triomf de la carn de Santiago Rusiñol, estrena teatre Romea
1970 Ja hi som tots de Ramiro Bascompte, estrena teatre Romea
1970 Mort de Dama de Llorenç Villalonga, estrena teatre Romea
1970 Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu, estrena teatre Romea
1971 Divorci on the rocks de Carles Ricart, estrena Teatre Romea
1973 Mort de gana i show de La Trinca, estrenada al Teatre Romea de Barcelona
1974 Tartan dels micos contra l'estreta de l'ensanche, de Terenci Moix, estrena teatre Romea
1980 Les Bacants, Eurípides, teatre Grec
1984 L'opera de tres rals de Bertolt Brecht,estrena teatre Romea
1984 La opera de perra gorda de Bertolt Brecht, teatro Maria Guerrero
1987 Es així si us sembla de Pirandello,estrena teatre Romea
1988 la gran il·lusió d'Eduardo de Filippo, estrena teatre Romea
1989. Claxon de Dario Fo. Estrenada al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.
1990. El supervivent de Manuel Vázquez Montalbán.^[6]
1997. Els Pirates, amb Dagoll Dagom.^[7]
2000. Cierra bien la puerta.^[8]
2000. 8 mujeres^[9]
2007. Demasiado humano^[10]

Cinema

1963 "Isidro, el labrador".de Rafael J. Salvia
1963 "El mujeriego" de Francisco Pérez Dolz
1969 "Laia" de Vicens lluch
1969 "Amor y medias" (Medias y calcetines) de Antoni Ribas
1971 "La liga no es cosa de hombres" de Ignacio F. Iquino
1973 "The reporter" de M. Angelo Antonioni
1975 El colegio de la muerte, de Pedro L. Ramírez.
1975. El assassino de muñecas, de Miguel Madrid.
1976 "Los casados y la menor" de J. Coll Espona
1976 "Topical Spanish" de A. Amoros
1977 "Las locuras de Jane" de J. Coll Espona
1977 "Paraiso" de Jose Ganga
1979 "Chocolate" de Gil Carretero
1980. ¡En qué lío me han metido!, de Enrique Guevara
1980 "Los embarazados"
1980 "Un permiso para ligar" de Enrique Guevara
1981 "La Cripta" de Cayetano del real
1982. La plaça del diamant, pel·lícula de Francesc Betriu basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda, en el paper de Senyora Enriqueta.
1982 "El gran mogollón" de Tito Fernandez
1982 "El fascista, Dª. Pura y el follón de la escultura" de J. Coll Espona
1982 "El Arreglo" de Jose A. Zorrilla
1985 "Requiem por un campesino español" de Francesc Betriu
1985 "El Elegido" de Fernando Huertas
1985 "Cuatro mujeres y un lio" de Mariano Ozores
1985 "El extranger-ho de la Cruz del Sur" de Jordi Grau
1991. Fuera de juego, de Fernando Fernán Gómez.
1991 "El rorobo de la jojoya" de Alvaro Saenz de Heredia
1994: Souvenir, de Rosa Vergés
1996 "Los Porretas" de Carlos Suarez
2002. Lisístrata, de Francesc Bellmunt.

Televisió

1969 "El restaurante del Ángel"
1969 "Una historia berlinesa"
1969 "La mujer del cementerio"
1969 "La extraña tarde del Dr. Burke"
1969 "El paquebote de Tenecity"
1969 "Jacobo o la sumisión"
1970 "Sospecha" "La 5ª víctima"
1970 "Incomprensible"
1981 La Cucafera
1988. A l'est del Besòs
1990. Sóc com sóc. Telecomèdia de 13 capítols de TV3. Dirigida per Esteve Duran
1993. Los ladrones van a la oficina
2002. Jet lag
2004 i 2009. Hospital Central

Premis

Premi d'interpretació femenina al X Ciclo de Teatro Latino.^[11]
2008. Premi Ercilla a la millor actriu de repartiment, pel seu paper a Demasiado humano.^[12]

Referències

↑ «Mor Elisenda Ribas, actriu catalana de TV3 i a la mítica 'La plaça del diamant'». [Consulta: 13 març 2020].
↑ Ciurans, Enric. «Elisenda Ribas i Sallent». Institut del Teatre. [Consulta: 31 maig 2020].
↑ ^3,0 ^3,1 Porras, Darío. «Mor Elisenda Ribas, actriu catalana de TV3 i a la mítica 'La plaça del diamant'». elnacional.cat, 13-03-2020. [Consulta: 31 maig 2020].
↑ «Necrológicas. Esquela de Maria Sallent Ribera». La Vanguardia, 13-02-1979, pàg. 28.
↑ Font Mir, Antoni. «Ens ha deixat Elisenda Ribas a l'edat de 83 anys». teatremusical.cat, 13-03-2020. [Consulta: 31 maig 2020].
↑ Notícia sobre l'estrena d'El supervivent, a El País (castellà)
↑ Repartiment d'Els Pirates Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine. (català)
↑ Repartiment de Cierra bien la puerta Arxivat 2015-05-12 a Wayback Machine. (castellà)
↑ Repartiment de 8 mujeres^{[Enllaç no actiu]} (castellà)
↑ Repartiment de Demasiado humano Arxivat 2007-11-27 a Wayback Machine. (castellà)
↑ Elisenda Ribas, a CervantesVirtual (català)
↑ Notícia del Premi Ercilla rebut, a El País (castellà)

[1] «Mor Elisenda Ribas, actriu catalana de TV3 i a la mítica 'La plaça del diamant'». [Consulta: 13 març 2020].

[2] Ciurans, Enric. «Elisenda Ribas i Sallent». Institut del Teatre. [Consulta: 31 maig 2020].

[:0-3] 3,0 ^3,1 Porras, Darío. «Mor Elisenda Ribas, actriu catalana de TV3 i a la mítica 'La plaça del diamant'». elnacional.cat, 13-03-2020. [Consulta: 31 maig 2020].

[4] «Necrológicas. Esquela de Maria Sallent Ribera». La Vanguardia, 13-02-1979, pàg. 28.

[5] Font Mir, Antoni. «Ens ha deixat Elisenda Ribas a l'edat de 83 anys». teatremusical.cat, 13-03-2020. [Consulta: 31 maig 2020].

[6] Notícia sobre l'estrena d'El supervivent, a El País (castellà)

[7] Repartiment d'Els Pirates Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine. (català)

[8] Repartiment de Cierra bien la puerta Arxivat 2015-05-12 a Wayback Machine. (castellà)

[9] Repartiment de 8 mujeres^{[Enllaç no actiu]} (castellà)

[10] Repartiment de Demasiado humano Arxivat 2007-11-27 a Wayback Machine. (castellà)

[11] Elisenda Ribas, a CervantesVirtual (català)

[12] Notícia del Premi Ercilla rebut, a El País (castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]