Edward Arnold

 

Interessat en la interpretació des de la seva joventut (va aparèixer per primera vegada en l'escena als 12 anys interpretant a Lorenzo en El mercader de Venècia), Arnold es va estrenar professionalment al teatre el 1907, coprotagonitzant al costat d'Ethel Barrymore Dream of a Summer Night. Va trobar treball com a extra en els Essanay Studios i World Studios, abans d'aconseguir el seu primer paper important el 1916 a The Misleading Lady. El 1919, va deixar el cinema per tornar al teatre, i no va fer més pel·lícules fins a 1932, quan va debutar en el cinema sonor amb Okay America!. El seu paper a la pel·lícula de 1935 Diamond Jim el va llançar a la fama. Va tornar a fer el seu paper de Diamond Jim Brady a la pel·lícula de 1940 Lillian Russell.

 

Arnold va treballar en unes 150 pel·lícules. Encara que va ser etiquetat de box office poison (verí de taquilla) el 1938 per una publicació especialitzada (va compartir aquesta dubtosa distinció amb Katharine Hepburn, entre d'altres), mai no li va faltar treball. Malgrat que gradualment va anar deixant els papers principals, va ser un actor tan sol·licitat que sovint treballava a dues pel·lícules alhora.

Va ser expert en la interpretació de dolents i de representants de l'autoritat. Es va fer famós pels seus papers a Come and Get It (1936), Sutter's Gold (1936), The Toast of New York (1937), You Can't Take It with You (1938), Mr. Smith Goes to Washington i The Devil and Daniel Webster (1941). Va ser el primer actor a encarnar el famós detectiu Nero Wolfe, creat per Rex Stout, protagonitzant Meet Nero Wolfe (1936), la pel·lícula basada en la primera novel·la de la sèrie. També va ser el detectiu cec Duncan Maclain a dues pel·lícules basades en les novel·les de Baynard Kendrick, Eyes in the Night (1942) i The Hidden Eye (1945). De 1947 a 1953, Arnold va protagonitzar el programa radiofònic de la ABC Mr. President. Entre les seves aparicions en televisió, pot esmentar-se l'estrena de Twelve Angry Men de Reginald Rose, el 1954.

Arnold va ser un dels actors preferits de Frank Capra, i va treballar amb ell a tres pel·lícules.

Va ser president del Screen Actors Guild des de 1940 a 1942. Des de la dècada dels quaranta, va donar suport a la política del Partit Republicà dels Estats Units, i se'l va esmentar com un possible candidat del partit a les eleccions per al Senat dels Estats Units. Posteriorment va adoptar una actitud rígida contra els presumptes comunistes de Hollywood, alhora que intentava protegir els actors davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes. Va ser també cofundador de la fundació I Am An American (Sóc un americà).

Es va casar tres vegades: amb Harriet Marshall (1917-1927), amb la qual va tenir tres fills: Elizabeth, Jane i William (que va tenir una curta carrera amb el nom d'Edward Arnold, Jr.); amb Olive Emerson (1929-1948) i amb Cleo McLain (de 1951 fins a la mort d'Arnold). Va morir al seu domicili d'Encino, Califòrnia, a causa d'una hemorràgia cerebral, i va ser enterrat al cementiri San Fernando Mission.

• 1920: The Cost: Hampden Scarborough
• 1924: He Who Gets Slapped: Extra

• 1950: The Yellow Cab Man: Martin Creavy
• 1950: Annie Get Your Gun: Pawnee Bill
• 1950: The Skipper Surprised His Wife: Adm. Homer Thorndyke
• 1951: Dear Brat: Sen. Wilkins
• 1952: Belles on Their Toes de Henry Levin: Sam Harper
• 1953: City That Never Sleeps: Penrod Biddel
• 1953: Man of Conflict: J.R. Compton
• 1954: Living It Up: The Mayor
• 1956: The Houston Story: Paul Atlas
• 1956: La filla de l'ambaixador (The Ambassador's Daughter): Ambaixador William Fisk
• 1956: Miami Expose: Oliver Tubbs
• 1956: Strange Stories (sèrie TV): Host (1956)