Edat glacial

 

Les glaciacions ocòrren per la simultaneïtat de diversos factors com són: Les variacions orbitals de la Terra (cicles de la teoria de Milanković), l'atmosfera i la deriva continental.

Canvis en l'òrbita de la Terra. El canvi orbital (de circular a més el·líptica), es coneix com a excentricitat i triga uns 100.000 anys en passar d'una òrbita gairebé circular a el·líptica i retornar després de nou a l'òrbita més circular. Quan l'òrbita és més el·líptica, la distància respecte del Sol és major.

Canvis en la inclinació de l'eix de la Terra, fenomen conegut com a obliqüitat, que canvia entre 22,1° i 24,5° cada 41.000 anys. L'eix de la Terra està inclinat actualment 23,5°. Quan la inclinació és menor, els hiverns no són temperats i els estius no són tan càlids. L'aire càlid conté més vapor d'aigua i això fa que hi hagi més precipitació (neu) durant l'hivern. En no fondre's la neu s'accentua la formació de glaceres.^[5]

Canvis en l'eix de rotació la Terra. La Terra gira totalment cada 24 hores al voltant del seu eix. Aproximadament cada 23.000 anys, l'eix també descriu un cercle complet o precessió, fent que la Terra oscil·li i s'acosti més a prop del Sol al mes de juliol per comptes del mes gener i s'intensifiquen les temperatures d'estiu a l'hemisferi nord. Atès que l'hemisferi nord té més masses continentals a les latituds més altes, s'hi poden formar més capes de gel.

Aquests canvis cíclics, actuant conjuntament, afecten la quantitat de radiació solar que arriba a la Terra en diferents latituds i estacions.^[5]

 

Durant les glaciacions les capes de gel s'estenen des de cadascun dels pols. Les glaceres de muntanya o alpines s'estenen per zones més baixes i en totes les latituds, els nivells dels mars descendeixen per causa de les grans quantitats d'aigua acumulada als casquets polars. Les glaciacions també influeixen en els corrents oceànics produint variacions o interrupcions.

Els períodes glacials més antics que s'han pogut estudiar es van produir fa uns dos mil milions d’anys quan hi hagué la glaciació huroniana. Al Canadà, Noruega i Suècia s'han trobat els dipòsits glacials (til·lites) en les roques d'edat precambriana.^[2][1]

Durant el Silúric, després de l'orogènia caledoniana es va iniciar un altre període glacial i durant el Permià i després de l'orogènia herciniana o varisca també hi va haver un període glacial important i bona part d'Àfrica va quedar coberta pel gel. Igualment a l'oest d’Austràlia i de Tasmània, a l’Índia i altres llocs s'han trobat empremptes del glaç en les roques i dipòsits glacials d'aquesta època geològica.^[1][2]

Durant les glaciacions del Plistocè (Günz, Mindel, Riss i Würm), el gel va cobrir gairebé les Illes Britàniques va arribar nfins el sud d'Alemanya, Varsòvia i Kíiv. A la península Ibèrica es van formar grans glaceres als Pirineus, a la serralada Cantàbrica i al Sistema Central allargant-se cap al sud fins a Sierra Nevada. A Catalunya s'han trobat també dipòsits glacials al Massís del Montseny. A Amèrica les glaciacions del Plistocè van afectar totalment el Canadà i gran part del nord-est dels EUA.^[1]

A Europa s'han observat quatre glaciacions que s'ha denominat amb el nom de quatre rius dels Alps:

• Günz (Glaciació de Günz o Nebraska, I Glaciació),
• Mindel (Glaciació de Mindel Glaciació de Mindel, Kansas o II Glaciació),
• Riss (Glaciació de Riss, Illinois o III Glaciació);
• Würm (Würm I, Wisconsin o IV Glaciació i Würm II).

Val a dir com a regla mnemotècnica que l'ordre alfabètic correspon al cronològic de més antic a més modern.

Els interglacials (inclòs el període actual (Holocè), són períodes càlids, on hi ha poca extensió del gel marí i terrestre i un nivell elevat de mars i oceans. Tenit en compte el nivell alt de la mar s'identifiquem onze interglacials en els darrers 800.000 anys.^[6]

• Holocè (actualitat)
• Riss-Würm
• Mindel-Riss
• Günz-Mindel

Aquests períodes interglacials han estat datats en base als sediments marins de l'últim mig milió d'anys i només dos d'aquests en terra ferma. Hi ha un problema en la diferent comprensió i identificació de glacials i interglacials en els registres geològics terrestres i marins. Per tal d'alinear les etapes terrestres amb les subdivisions oceàniques, S'ha proposat un període compost per més d'un cicle glacial: el Supercicle Saalià. Bona part d'aquest supercicle corresponen al gran període interglacial de Mindel-Riss.^[7]