Economia del Kazakhstan
El Kazakhstan, la més gran en extensió de les ex-repúbliques soviètiques, excloent Rússia, posseeix grans reserves de combustible fòssil i grans jaciments d'altres minerals i metalls, sent el país més productor del món.[1] També té un important sector agrícola on hi destaquen la producció de gra i la cria de bestiar. El sector industrial del país és principalment centrat en l'extracció i processament dels recursos naturals.[2]
| Moneda | Tenge | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | CEI, ECO, OMC (observador) | ||||
| Estadístiques | |||||
| PIB nominal | 220.623.001.970 $  (2022) | ||||
| PIB (en PPP) | 182,3 miliards (2009) | ||||
| Rànquing PIB | 56è (2009) | ||||
| Taxa del PIB | 1% (2009) | ||||
| PIB per càpita | 11.800 (2009) | ||||
| PIB (PPP) per càpita | 28.600 dòlars Geary-Khamis (2021) | ||||
| PIB per sector | agricultura 6,4%, indústria %, comerç e serveis 55,5% (2009) | ||||
| Inflació | 7,3% (2009) | ||||
| Taxa de creixement real | 1,1 % (2016) | ||||
| Població sota el llindar de pobresa | 12,1% (2008) | ||||
| Força laboral | 8,7 milions (2009) | ||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 31,5%, indústria 18,4%, comerç e serveis 50% (2006) | ||||
| Taxa d'atur | 6,3% (2009) | ||||
| Indústries principals | petroli, carbó, mineral de ferro, manganès, cromita, plom, zinc, coure, titani, bauxita, or, plata, fosfat, sofre, ferro i acer, tractorés i altres implements agrícoles, motors elèctrics, materials de construcció | ||||
| IDH | 0,817 (2018) | ||||
| Coeficient de Gini | 27,5 | ||||
| Socis comercials | |||||
| |||||
| |||||
| Finances públiques | |||||
| Deute extern | 93,21 miliards (2009) | ||||
| Ingressos | 18,98 miliards (2009) | ||||
| Despeses | 22,44 miliards (2009) | ||||
| Reserves totals | 30.746.770.568 $ (2017) | ||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||
Història
modificaEl Kazakhstan va gaudir d'un creixement de dos dígits els anys 2000 i 2001, i del 8% o més per any entre 2002 i 2007 - gràcies en gran part al seu creixent sector d'energia, però també a la reforma econòmica, a les bones collites, i al creixement de la inversió estrangera -. El 2008 el creixement del PIB va caure al 2,4%, i va ser negatiu el 2009, a causa de les caigudes de preus del petroli i dels metalls, i a problemes en el sector bancari que van seguir a la crisi financera global.[2]
El 2013 la visita de Xi Jinping, el president de la República Popular de la Xina, amb motiu de la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda, generant des d'aleshores expectatives al Kazakhstan.
El 2014 l'economia es va ressentir per la caiguda dels preus del petroli del 2014.[3]
Agricultura
modificaQuasi la mitat de les dones del país treballa en activitats agrícoles.[4]
Un estudi fet el 2017 trobà que l'arròs cultivat a la Província de Khizilordà[5] no presenta concentracions de cadmi, mercuri i plom perilloses en relació a l'escàs consum d'aquest al país.[6] El mateix estudi demostrà que no hi ha presència d'urani a l'arròs, sent analitzat el cultivat en zones pròximes a les mines d'urani.[7]
Referències
modifica- ↑ «Special Report: Areva and Niger's uranium fight» (en anglès). Reuters, 05-02-2014. [Consulta: 19 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/kz.html Arxivat 2018-12-26 a Wayback Machine.
- ↑ AFP «Kazakh port in decline bids for slice of China trade». Straits Times, 26-08-2018 [Consulta: 24 novembre 2018].
- ↑ «Country profile: Kazakhstan». Global Abortion Policies Database. OMS, 07-05-2017. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2018. [Consulta: 5 abril 2018].
- ↑ Tattibayeva, 2017, p. 123.
- ↑ Tattibayeva, 2017, p. 114.
- ↑ Tattibayeva, 2017, p. 118.
Bibliografia
modifica- Tattibayeva, Damira. Presencia de elementos tóxicos y micotoxinas en cereales de Kazajistán (Tesi), 2017.