Guiula

• Els exemplars mascles poden assolir els 25 cm de llargària (els exemplars majors de 18 cm són tots mascles).^[6]
• Cos allargat, fusiforme, comprimit lateralment i no gaire gros.
• Nombre de vèrtebres: 25-26.
• Recobert d'escates molt petites i que fan que la seua pell sigui escorredissa.
• El cap és allargat, sense escates i no tan comprimit com el cos.
• La boca i els ulls són petits.
• Els llavis són molsuts.
• Les dents són canines.
• Té els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals i molt vistoses.
• Sobre l'opercle, una petita taca blava.
• Té una aleta dorsal amb els dos primers radis espinosos més llargs que la resta (bastant desenvolupats en els mascles). Les pectorals (molt mòbils) i les pèlviques són curtes. La caudal és arrodonida.
• Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color verd i blau amb línies vermelles i una taca negra a la base de la dorsal. Les femelles són de color marró amb tons taronges no molt vistosos. Quan canvia de sexe, presenta una coloració intermèdia. Tot i així, la seua coloració canvia també segons l'edat, l'època de l'any i la fondària en què viu.^[7][8][9]

És sexualment madur quan arriba a 1 any de vida i hermafrodita proterogínic (les femelles passen a mascles, però no ho fan totes: això depèn de la proporció de sexes de la població). En general, entre l'abril i el juliol és quan es reprodueix (entre el maig i l'agost a la mar Catalana).^[9] Durant aquest període el mascle dominant neda amb l'aleta dorsal aixecada i és molt territorial. Els ous són pelàgics.^[10][11][12]

És molt voraç i menja gastròpodes, equinoderms (eriçons de mar i estrelles de mar), gambes, cucs, isòpodes i amfípodes, els quals tritura amb les dents.^[7][9]

A les illes Açores és depredat pel serrà mascle (Serranus atricauda),^[13] la mòllera roquera (Phycis phycis) i el capsempe (Synodus saurus).^[14][15]

Apareix en zones rocalloses amb algues i a praderies de Posidonia, a temperatures compreses entre els 18 i els 22 °C i fins als 120 m de fondària,^[16] tot i que és més freqüent de veure-la fins als 60.^[17][9]

Es troba des de Suècia i Noruega fins al Gabon, incloent-hi les illes Açores,^[18] Madeira^[19] i Cap Verd.^{[20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][8][36][37][38][39]} També a la Mediterrània, incloent-hi els Països Catalans.^{[7][9][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59]}

• Forma grups petits dominats per un mascle, però també n'hi ha exemplars que duen una vida solitària.
• A l'hivern es troba a majors fondàries que a l'estiu.
• De dia presenta una gran activitat, mentre que de nit reposa al fons o pot enterrar-se a la sorra.
• Quan se sent amenaçat, s'enterra a la sorra.^[60]

És una de les espècies més capturades amb el volantí^[60] i, rares vegades, amb l'arrossegament. També és pescada amb soltes, tresmalls i canya.^[9]

Pot arribar a viure set anys.^[7]