Displàsia

Des del punt de vista histopatològic, la displàsia (del grec δυσ -dys-, "dificultat" i πλάσις -plasis-, "formació") és una lesió cel·lular caracteritzada per una modificació irreversible de l'ADN que causa canvis anormals en la morfologia i/o en la funció cel·lular. Si es produeix un increment en el nombre de cèl·lules esdevé una hiperplàsia. La displàsia també pot evolucionar i generar una neoplàsia,^[1] ja sigui en forma de carcinoma in situ, quan no és invasiva; o de càncer, quan no es respecten determinats límits del teixit epitelial, la neoformació s'estén a distància i -per tant- esdevé maligna. Totes les estructures o òrgans amb epitelis poden desenvolupar una displàsia:^[2] mucosa oral,^[3] tracte digestiu,^[4] bronqui,^[5] laringe,^[6] bufeta urinària,^[7] mama,^[8] etc. Les característiques microscòpiques d'una displàsia són diverses. S'aprecien, especialment, atípies nuclears en forma de hipercromatisme, engrandiment i augment de la proporció nucli-citoplasma de les cèl·lules situades per sobre de la membrana basal. La displàsia es un canvi progressiu i la seva importància es fonamenta en el grau de pèrdua de polaritat cel·lular expressat en forma d'estratificació (nuclis a diferent alçada dins del teixit afectat).^[9] A efectes pronòstics, un alt grau de displàsia implica un elevat risc potencial de malignització.^[10]

Moltes de les lesions blanquinoses i més o menys queratinitzades observades clínicament a llengua, llavis, genives i demés zones de la boca (leucoplàquies), són displàsies epitelials.^[11] Sovint es relacionen amb el consum crònic d'alcohol i tabac.^[12] Les plaques vermelles a dites àrees (eritroplàquia), més infreqüents, gairebé sempre indiquen displàsia.^[13] Generalment, aquestes lesions precanceroses orals es categoritzen com d'alt risc o de baix risc^[14] i poden ser identificades en viu mitjançant quimioluminescència o blau de toluïdina.^[15]

No és rar que la displàsia aparegui en el context evolutiu d'una síndrome de Barrett,^[16] fet que comporta un augment del risc de transformació cancerosa d'aquesta patologia esofàgica,^[17] per regla general en forma d'adenocarcinoma esofàgic,^[18]

En el fetge cirròtic la presència de nòduls displàstics, sobretot quan la causa de la malaltia és una hepatitis C,^[19] està directament associada a l'aparició d'un carcinoma hepatocel·lular.^[20]

És una alteració cel·lular que es veu amb freqüència en casos de malaltia inflamatòria intestinal.^[21]

Un tipus de displàsia força comú és la displàsia cervical que té com a causa etiològica el papil·lomavirus humà i que afecta el cèrvix uterí de les dones.^[22] Al teixit cervical displàsic s'hi observa una diferenciació cel·lular diferent respecte al teixit sa.^[23] El terme de displàsia cervical es va adoptar als anys 50 per diferenciar les atípies epitelials cervicals intermèdies entre l'epiteli normal i el carcinoma “in situ” (cèl·lules carcinomatoses al gruix de l'epiteli sense creuar la membrana basal).^[24] En aquesta malaltia hi ha tres graus de displàsia diferents segons sigui la proporció de cèl·lules alterades als epitelis de revestiment exo/endocervicals: lleu,^[25] moderada i greu.^[26] Clamídies, virus de l'herpes tipus 2 o tricomones poden, rarament per se i sovint associades a una infecció pel VPH, causar displàsies cervicals d'intensitat variable.^[27]

Per afinitat etimològica, el terme "displàsia" s'utilitza també per denominar malalties que impliquen una anomalia en l'ontogènesi d'una part del cos i que no tenen res a veure amb fenòmens de premalignització. Per exemple, displàsia limfàtica,^[28] displàsia renal,^[29] displàsia de maluc,^[30] displàsia dental,^[31] displàsia cleidocranial,^[32] displàsia fibrosa de la ròtula,^[33] displàsia de la cavitat glenoide de l'escàpula,^[34] displàsia broncopulmonar,^[35] displàsia arritmogènica del ventricle dret,^[36] displàsia osteofibrosa,^[37] displàsia fibrosa poliostòtica,^[38] displàsia septo-òptica,^[39] displàsia tanatofòrica,^[40] displàsia mesenquimal placentària,^[41] displàsia congènita de Strudwick,^[42] displàsia de Mondini,^[43] displàsia cortical focal^[44] o l'ampli i heterogeni grup de les displàsies ectodèrmiques.^[45][46]