Llobarro

• Pot assolir 103 cm de llargària total i 12 kg de pes.^[a]
• Cos allargat, molt estilitzat i cobert d'escates grans i regulars.
• El cap en els exemplars joves és bastant punxegut, però esdevé rom en els peixos adults.
• Llavis carnosos.
• Dues aletes dorsals.
• Presenta radis espinosos a totes les aletes.
• Té dues espines curtes a l'angle superior de l'opercle.
• El seu color varia considerablement en funció del seu origen geogràfic: des del gris fosc, blau o verd a la part posterior fins a un blanc o groc clar a la part ventral. Els flancs són d'un color blau argentat o, de vegades, daurat pàl·lid o bronze.
• Els exemplars joves tenen algunes taques fosques a la part superior del cos.^{[6][7][8][9][10][11]}

Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània, i des del març al juny a les illes Britàniques (els ous poques vegades es troben en aigües més fredes de 8,5-9 °C o més calentes de 15 °C). Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre 250.000-500.000 d'ous per kg de pes, els quals són planctònics i es desclouen entre 4 i 9 dies després de la fertilització en funció de la temperatura de la mar. Durant els següents 2-3 mesos, les larves creixen a alta mar però, finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4-5 anys abans acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults.^{[12][13][14][15][8][16][17][18][19]}

És una espècie depredadora i es nodreix, principalment, de petits peixos pelàgics (com ara, sardines), crustacis (com ara, gambes), calamars i poliquets. Els exemplars joves tendeixen a menjar més invertebrats que els adults i, al llarg de llurs vides, desenvolupen una àmplia gamma de tàctiques per trobar i capturar llurs preses (com ara, atacar des d'una posició inferior i en un angle pronunciat).^{[8][11][18][20][21][22][23][24][25]}

És un peix demersal, oceanòdrom, de clima subtropical (8 °C-24 °C, 72°N-11°N, 19°W-42°E) i que viu tant a la vora de les roques com als fons de sorra. Pot suportar perfectament l'aigua dolça o mig dolça, per la qual cosa es troba en indrets tan variats com les desembocadures dels rius, llacunes litorals, estuaris, ports i esculleres fins als 100 m de fondària.^{[a][6][11][26][27]}

Es troba a la Mediterrània,^[28] el sud de la mar Negra i l'oceà Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia fins al Senegal).^[29][30] A causa del trencament d'algunes gàbies de piscifactories ara també se'n troba a Gran Canària i Tenerife (illes Canàries).^[31]

La seua esperança de vida és de 30 anys.^[18][32]

• És un bon nedador i pot sostenir una mitjana de natació d'alta velocitat durant els seus períodes migratoris.^[33]
• Els exemplars joves són més gregaris que els adults i es troben en moles més o menys importants, tot i que, a mesura que van creixent, es tornen més solitaris.^[7][26]

És una espècie molt cercada (hi ha un mercat internacional molt important), ja que la seva carn és excel·lent i se'n paguen alts preus. Es pesca al curricà, a l'espera, per encerclament, per arrossegament, amb tremalls, palangres, etc. i ha estat molt perseguida pels pescadors submarins amb fusell.^[a] Es comercialitza fresc o fumat i el seu valor nutricional és de 2,5% de greixos, 19% de proteïnes, 100 quilocalories i 0,50 mg d'àcids grassos omega 3 per cada 100 g de porció comestible. Té quantitats importants de ferro, fòsfor, magnesi i zenc.^{[6][8][26][34][35][36][37][38]}

No és una espècie en perill d'extinció, però les seues poblacions es troben sobreexplotades. Això és degut al fet que és una espècie de creixement molt lent i el nombre de captures ultrapassa el seu índex de renovació.^[34]

És inofensiu per als humans^[11] i la seua talla mínima legal de captura és de 25 cm.^[a]

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• BioLib (anglès)
• AQUATAB
• PortalGastronomico.com (castellà)
• FAO (anglès)