Deir al-Madinah

 

Fou excavada per Ernest Schiaparelli del 1905 al 1909 i per Bernard Bruyère entre el 1917 i el 1947.

La importància arqueològica del poble es basa en les particulars característiques del jaciment, i en les obres i objectes trobats:

• La localització del poble, allunyat de les construccions antigues i modernes, ha permès que es conservi força bé (tenint en compte que té més de 3.000 anys d'antiguitat), i permet una anàlisi arquitectònica i urbanística de la construcció civil egípcia de la seva època.
• Les decoracions de les tombes, i les relíquies i objectes de les cases permeten conèixer com era la vida quotidiana dels egipcis de l'Imperi nou.
• Els ostracons i altres documents (papirs, esteles i inscripcions de les tombes) trobats a la zona ajuden a saber com es va construir la vall dels Reis i altres monuments de l'època.
• És a Deir el-Medina on té lloc la primera vaga coneguda de la història (durant el regnat de Ramsès III, faraó de la dinastia XX).
• Els habitants del poble (els treballadors i les seves famílies) van rebre sempre un tracte preferencial, amb bons sous, bona alimentació i els últims avenços mèdics de l'època. La situació laboral dels treballadors era molt bona: treballaven per torns organitzats en equips (la feina a la vall no s'aturava quasi mai), amb jornades de vuit hores a l'hivern i nou a l'estiu, dividides en dos torns de quatre hores (amb temps per a menjar), durant vuit dies a la setmana i després en tenien dos de festa; també tenien lliures totes les festes oficials (religioses, polítiques i civils), i disposaven de baixes laborals per malaltia pròpia o dels fills i dies de festa per a acompanyar o ajudar un company lesionat, per la mort o el naixement d'un familiar, per visites al metge o al veterinari (quan tenien un animal malalt), a més de sis dies lliures garantits a disposar per motius similars als anteriors; a més, durant el seu temps lliure podien treballar en altres activitats remunerades, si desitjaven obtenir ingressos extres. També tenien permès participar en les grans celebracions religioses, junt amb els alts funcionaris i sacerdots, els membres de la cort, la noblesa i la família reial. Tot això, junt amb les troballes realitzades al poble de treballadors del Kahun (al costat de la piràmide de Sesostris II, a l'oasi del Faiyum) i del poble de treballadors que s'excava a la zona de les piràmides de Guiza, desmenteix la creença tradicional que grups d'esclaus, en condicions pèssimes, van construir les tombes dels faraons egipcis.

 

Les tombes principals de la necròpoli són les de:^{[cal citació]}

 

• Primera vaga (i papir de la vaga), sobre la primera vaga coneguda de la història, protagonitzada pels treballadors de Deir el-Medina.
• Vall dels Reis.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deir al-Madinah

• Tomb Builders and Dayr al Madinah Arxivat 2013-07-20 a Wayback Machine.. Theban Mapping Project. (anglès)
• The Deir el-Medina Database Arxivat 2017-11-05 a Wayback Machine. (anglès).
• Mapa del poble i llistat de tombes de la necròpolis (anglès).
• Article complet sobre Deir el-Medina (anglès).
• Conjunt complet d'articles temàtics sobre el poble i els seus habitants Arxivat 2012-09-20 a Wayback Machine. (castellà).