Dècima
|
Aquest article tracta sobre l'estrofa. Si cerqueu l'impost, vegeu «delme». |
La dècima és una estrofa de deu versos isosil·làbics, normalment heptasíl·labs, que segueix l'esquema abbaaccddc. Fou creada al segle xvi per l'escriptor pre-barroc castellà Vicente Espinel (1550-1624), per això també se l'anomena espinela. Aquesta estrofa no permet l'ús del punt entre el vers cinquè i el sisè, a fi d'unir les dues parts que la formen.
En la literatura catalana fou Francesc Vicent Garcia (1582-1623), més conegut com a Rector de Vallfogona, qui primer la va utilitzar. És el cas del poema A una dama, que patint una gran set, li don son galant un gerro d'aigua:
| « | De la caritat vinguí a conseguir finor, |
» |
| — Rector de Vallfogona | ||
En el segle XX han treballat aquesta composició autors tan diversos com Josep Maria López-Picó, Llorenç Moyà, Blai Bonet, Llorenç Vidal o Enric Casasses.
Bibliografia
modifica- BARGALLÓ, Josep. Què és la mètrica. Barcelona. Edicions 62. Proa, 2007
- BARGALLÓ, Josep. Manual de mètrica i versificació catalanes. Barcelona. Editorial Empúries, 2007