Claude Collet
Claude Collet Millioud (Ginebra, 1929 — Barcelona, 28 de desembre de 2007) fou una pintora, dibuixant i gravadora suïssa que va viure bona part de la seva vida a Barcelona.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1929  Ginebra (Suïssa) |
| Mort | 2007 (77/78 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
| Família | |
| Pare | Charles Collet |
Biografia
modificaEra filla de l'escultor suís Charles Collet, que havia estat professor de l'Escola Massana i un dels fundadors del Cercle Maillol de Barcelona l'any 1947, i de la ceramista, orfebre i també pintora Eugénie Millioud, coneguda per Ninon Collet.[1] A Barcelona, la família Collet va viure al barri d'Horta-Guinardó.[3] Claude es va casar amb l'arquitecte igualadí Lluís Albín.[4][5]
Becada a París per l'Institut Francès de Barcelona l'any 1954, feu la primera exposició individual a Barcelona l'any 1957 i des de l'any següent es convertí en expositora assídua del Saló de maig. La seva obra mostra un figurativisme esquemàtic de traç segur i harmònic[1] que va evolucionant des de peces inicials, on predominen les imatges estàtiques, fins als anys vuitanta, amb visions de dones quasi fades, arribant al límit de l'abstracció als noranta.[4][5]
Se li va reconèixer una actitud de compromís social, essent una de les primeres artistes que es va apropar a la pintura feminista "construint una dona que lluitava pel seus drets", com va posar en relleu el comissari de l'exposició antològica "Claude Collet. La recerca de la identitat" que va tenir lloc al Museu d'Art Modern de Tarragona l'any 2010.[6] L'any 1990 va crear, amb altres sis artistes, l'Associació Dones Artistes SOM 7, col·lectiu que va estar present en diversos esdeveniments internacionals lligats al món de la dona, el 1992 a Bangkok i el 1993 a Montpeller, i el 2003 a l'exposició "Mediterrània. Dona mediterrània i pau" organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia Internacional de la Dona, la qual va comptar amb la presència de les 7 components del grup.[7][5]
El 1996, l'historiador de l'art, arqueòleg i editor Frederic-Pau Verrié i Faget publicà "Claude, retrobada", breu estudi sobre la pintora.[4]
Hi ha obres seves al Museu d'Art Modern de Tarragona, al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a la Biblioteca Nacional d'Espanya,[8] entre altres.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Claude Collet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 29-12-2007. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ «Horta Guinardó - Arts i lletres». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Retrospectiva de l'artista Claude Collet a la Biblioteca». anoiadiari.cat, 18-08-2011 [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Salcedo Miliani, Antonio «Claude Collet (1929-2007), una pintora singular». Revista d'Igualada, núm. 42, 12-2012.
- ↑ «Tarragona repasa en una exposición la vida y obra de Claude Collet». europa press, 20-09-2010 [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ «L'Espai Tirant lo Blanc acull una mostra del grup de pintores SOM 7 per celebrar el Dia Internacional de la Dona». Generalitat de Catalunya - notes de premsa, 07-03-2003 [Consulta: 20 març 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ «Datos BNE». [Consulta: 20 març 2015].