[go: up one dir, main page]

Col·legi de Montaigu

(S'ha redirigit des de: Collège de Montaigu)

El Col·legi de Montaigu va ser un des col·legis constituents de la Faculté des Arts de la Universitat de París.

Infotaula d'organitzacióCol·legi de Montaigu
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscollège Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1314
Governança corporativa
Part deFaculty of Arts of Paris (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Restes del Col·legi de Montaigu a l'angle de la Rue Valette i la plaça del Panthéon, vers 1840

Fundació

modifica

El Col·legi (originàriament, Collège des Aicels) va ser fundat el 1314 per Gilles I Aycelin de Montaigut, arquebisbe de Rouen, i va ser restaurat pel seu besnebot Pierre Aycelin de Montaigut. L'emplaçament des edificis estava a la Plaça del Panteó de París, amb l'entrada per l'actual carrer Valette, on actualment es troba la Biblioteca Sainte-Geneviève. El col·legi tenia grans privilegis: El Mestre serà escollit entre els alumnes pobres i per ells... L'escollit serà anomenat el ministre dels pobres. Els alumnes i els mestres no depenien per la confessió, ni del bisbe de París, ni tan sols del papa".[1]

Renovació

modifica

Quan el 1483, Jan Standonck és nomenat director, el col·legi estava arruïnat per manca de mitjans financers. Rabelais el qualifica de "collège de pouillerie" en el seu Gargantua. Ardent partidari de la reforma moral de l'Església, imposarà la pedagogia dels Germans de la Vida en Comú, una severa disciplina restablint l'ús dels càstigs corporals com el fuet i una pràctica religiosa assídua.

Organitza els estudiants en classes de diferents nivells, organitzats entorn de les Arts Liberals per acabar amb el Quadrivium com examen final.

El Col·legi esdevé un dels centres més cèlebres de la prereforma catòlica del segle xv.

Ignacio de Loyola, abans d'anar-se'n al Collège Sainte-Barbe, hi va seguir els anys 1528-1529, cursos de pedagogia, dels que en va fer servir idees importants per dissenyar els mètodes d'ensenyament dels jesuïtes.

El final

modifica

En 1763, sobreviurà a la fusió dels col·legis petits. Però més tard, sofrirà la sort de nombroses institucions i esdevindrà fins a la seva destrucció final successivament presó militar, caserna d'infanteria i caixa de reclutament sempre conservant el seu malnom de «Maison des Haricots».

Els edificis van ser definitivament enderrocats el 1845.

Alumnes i ensenyants cèlebres

modifica

Referències

modifica
  1. J. Michelet Histoire de France tome 4 A. Lacroix & Cie 1876

Bibliografia

modifica
  • Félibien, Michel. Histoire de la ville de Paris. I. Guillaume Desprez et Jean Desessartz, 1725. 
  • Marcel Godet : La congrégation de Montaigu (1490-1580) - Paris, Champion, 1912.

Enllaços externs

modifica