Contratenor
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un contratenor és un cantant adult de sexe masculí que canta amb el registre vocal més agut. El seu rang vocal equival al d'una contralt, mezzosoprano o (menys sovint) una soprano, generalment mitjançant l'ús de falset. Este terme s'utilitza exclusivament en el context de la tradició clàssica vocal, tot i que alguns artistes de la música popular també utilitzen la veu de falset.
La tessitura d'un contratenor és aproximadament el d'una contralt femenina i es mou entre el La2 i el Mi5, tot i que es pot ampliar al Sol2 i al Fa5.
El terme es va començar a utilitzar a Anglaterra a mitjans del segle xvii i era àmpliament utilitzat a finals d'aquest segle. Durant el període romàntic, la seva popularitat va disminuir i poques composicions van ser escrites pensant en aquest tipus de veu.
A la segona meitat del segle xx, la veu de contratenor va experimentar un ressorgiment en popularitat, en part a causa de pioners com Alfred Deller, per l'augment de popularitat de l'òpera barroca i la necessitat dels cantants masculins de substituir els papers de castrato en les òperes. Malgrat que aquesta veu ha estat considerada en gran manera com a específica de la música antiga, ha sorgit un creixent repertori modern.
Origen del terme
modificaEn les composicions polifòniques del segle xiv i inicis del xv, el contratenor era una veu afegida a les dues veus bàsiques de la textura contrapuntística: el discantus o superius i el tenor. Malgrat tenir aproximadament el mateix àmbit que el tenor, en general és de naturalesa menys melòdica que qualsevol d'aquestes dues parts. Amb la introducció al voltant del 1450 de l'escriptura a quatre veus de la mà de compositors com Ockeghem i Obrecht, el contratenor es divideix en contratenor altus i contratenor bassus, que eren, respectivament, per sobre i per sota el tenor. Més tard, el terme va quedar obsolet: a Itàlia, contratenor altus simplement es va convertir en alto, a França, haute-contre, i a Anglaterra, contratenor.
Tot i que originalment aquestes paraules s'utilitzaven per designar una part vocal, en l'actualitat es fan servir per designar els cantants d'aquesta part, amb una tècnica vocal específica.
Contratenors actuals
modificaÀries famoses per a contratenor
modificaLa majoria d'àries popularitzades per contratenors foren interpretades originalment per castrati.
- O solitude, de Henry Purcell
- Music for a While, de Henry Purcell
- Cara sposa, amante cara, de l'òpera Rinaldo
- Lascia ch'io pianga, de l'òpera Rinaldo
- Ombra mai fu, de l'òpera Serse
- Chiamo il mio ben così, de l'òpera Orfeo ed Euridice
- Che farò senza Euridice, de l'òpera Orfeo ed Euridice
- Non so più cosa son, cosa faccio, de l'òpera Les noces de Fígaro
- Voi che sapete, de l'òpera Les noces de Fígaro