Acre (Israel)
|
«Acó» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Acó (gal)». |
Acre[1] (hebreu: עכו, Akko; àrab: عكّا, ʿAkkā) és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes. Aquesta ciutat, que es troba en la regió geogràfica coneguda com a Palestina, forma part de l'estat d'Israel des de 1948. Actualment, pertany administrativament al Districte Nord. Durant la Tercera Croada es va anomenar Sant Joan d'Acre.
| עַכּוֹ (he) عكّا (ar)  | |||||||||
| |||||||||
| Tipus | ciutat i Patrimoni de la Humanitat | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||||||
| |||||||||
| Estat | Israel | ||||||||
| Districte | Districte del Nord | ||||||||
| Subdistricte | Sub-districte d'Acre | ||||||||
| Capital de | |||||||||
| Població humana | |||||||||
| Població | 48.900 (2018) (3.613,39 hab./km²) | ||||||||
| Geografia | |||||||||
| Superfície | 13,533 km² | ||||||||
| Altitud | 10 m | ||||||||
| Dades històriques | |||||||||
| Anterior | |||||||||
| Creació | 1500 aC | ||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||
| Organització política | |||||||||
| Membre de | |||||||||
| Identificador descriptiu | |||||||||
| Prefix telefònic | 972 4 | ||||||||
| Altres | |||||||||
| Agermanament amb | Pisa Deerfield Beach Nagykanizsa Bregenz Bielsko-Biała Recklinghausen La Rochelle (1972–) Saint-Mandé (2011–) Trakai (2015–) | ||||||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||||||||
| Data | 2001, 2001 (?a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (v) | ||||||||
| Identificador | 1042 | ||||||||
| Lloc web | akko.org.il | ||||||||
 עכו | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nom en la llengua original | (he) עַכּוֹ (ar) عكّا | ||
| Dades | |||
| Tipus | patrimoni | ||
| Construcció | 1500 aC | ||
| Cronologia | |||
Siege of Acre (en)  | |||
| Setge d'Acre (1189-1191) | |||
| setge d'Acre | |||
| Siege of Acre (en) | |||
| Característiques | |||
| Superfície | 13,533 km² Patrimoni de la Humanitat: 63,3 ha zona tampó: 22,99 ha | ||
| Altitud | 10 m | ||
| Patrimoni de la Humanitat | |||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||
| Data | 2001, 2001 (?a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (v) | ||
| Identificador | 1042 | ||
| Lloc web | akko.org.il | ||
Història
modificaAcre està habitada des del segle xvi aC. Va ser un important enclavament canaanita i després va passar a l'òrbita fenícia. Alexandre el Gran la va annexar als seus dominis i posteriorment va ser conquerida pels romans. Quan l'Imperi Romà fou dividit en dos per Teodosi el 395, Acre passà a formar part de l'Imperi Romà d'Orient.
Fou conquerida pels àrabs dirigits per Shurahbil ben Hasana el 638. Muawiya I (661-680) la va fer reconstruir, ja que estava molt damnada, i hi va fer construir tallers que després foren portats a Tir per Hixam ben Abd-al-Màlik (724–743). Àhmad ibn Tulun vers el 878 va millorar el port, que va rodejar de grans dics de pedra.
El 1104 fou conquerida pels croats, que havien fracassat en un intent anterior. Saladí va guanyar la batalla de Hattin i la ciutat es va rendir (1187). Guiu de Lusignan la va assetjar des del 1189 i finalment la van reconquerir Ricard Cor de Lleó i Felip August quan van arribar el 1191 durant la Tercera Croada. Després del 1192 fou capital del regne de Jerusalem. El 1229 fou cedida als cavallers de Sant Joan de Jerusalem i va rebre el nom de Sant Joan d'Acre. Fou finalment ocupada pels mamelucs després d'un sagnant setge el 1291. La vila fou destruïda i durant anys fou un munt de ruïnes. Els otomans en van prendre possessió el 1517. Mundrell el 1697 diu que romania en runes.
El 1799 l'almirall britànic William Sidney Smith negocia una aliança entre l'Imperi britànic i l'Imperi Otomà contra la intervenció francesa a Egipte. Aïllat a Orient des de la victòria britànica d'Abukir, Napoleó Bonaparte intenta afavorir una rebel·lió a Síria contra els turcs i, a partir del 20 de març sotmet la ciutat d'Acre a un lloc de dos mesos que, finalment, haurà d'aixecar-se el 21 de maig. Els britànics van ajudar eficaçment els turcs assetjats. En aquesta ciutat va viure presoner durant vint-i-dos anys Bahà'u'llàh, fundador de la religió coneguda com a bahaisme. Allí es troba el seu santuari, el qual és considerat el lloc més sagrat de la terra per a aquesta confessió religiosa. És un dels centres principals de pelegrinatge bahaí i és el punt on tots els bahaís del món es tornen cada dia per a la pregària obligatòria.
El 1918 els britànics van assumir el control a la regió després del desmembrament de l'Imperi Otomà a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, quedant Acre incorporada al Mandat Britànic de Palestina. El 4 de maig de 1947 nombrosos presos jueus pertanyents a grups sionistes es van escapolir de la presó d'Acre. El 17 de maig de 1948, en el marc de la Guerra araboisraeliana de 1948, forces de la Haganà van prendre Acre, que va quedar incorporada a l'Estat d'Israel.
El 1945 Acre tenia 12,360 habitants palestins: 9,890 Musulmans, 2,330 Cristians, i 50 jueus. El 1948 hi vivien 17,395 habitants àrabs. Malgrat que el Pla de partició de les Nacions Unides contemplava que fos una zona àrab, Israel l'ocupà i inicià la neteja ètnica expulsant 13,510 habitants palestins.[2]
Després de l'ocupació, Israel utilitzà la llei de Propietats Absents per a apropiar-se de les terres i propietats de la població autòctona palestina que havia fugit refugiada. Igualment s'eliminaren els noms àrabs de la ciutat, s'enderrocaren les antigues cases i s'esborrà tota la història àrab de la ciutat.[3] La població d'aproximadament 49.000 habitants de la ciutat és dos terços jueus israelians i un terç de palestins, la població palestina, musulmana i cristiana segueix sent majoritària a la ciutat vella,[4] dins els murs, on cresqué, mentre que els colonitzadors israelians foren assentats en la nova part, construïda fora de les muralles.[5] Avui la població palestina arriba al 95% a la ciutat vella. Autoritats civils i religioses Israelianes manifestaren la seva voluntat de foragitar els habitants natius per fer una ciutat "totalment jueva".[6] Des de 2008 s'han succeïren diverses onades d'atacs racistes contra cases, vehicles i centres religiosos palestins, protagonitzats per grups ultradretans israelians.[7][8] Durant la pandèmia de la Covid, l'ajuntament col·locà tanques per impedir només als palestins l'accés a les platges, al·legant motius sanitaris, les tanques foren finalment retirades després de les denuncies de racisme.[9]
Avui dia, Acre desenvolupa una important activitat industrial d'acer. Té també una bona flota pesquera ia més a més és ciutat turística. Acre ha estat una de les ciutats mixtes d'Israel, on una majoria de jueus i una minoria d'àrabs conviuen en relativa tranquil·litat.
Llocs d'interès
modificaAcre és coneguda per l'important patrimoni històric, arquitectònic i cultural. Destaquen la Mesquita blanca d'Al Jazzar, la ciutadella otomana, els banys Hamam al-Basha, o el refectori i recinte dels cavallers hospitalers de l'Orde de Sant Joan, així com llocs sagrats de la fe bahà'í. La ciutat vella ha estat reconeguda com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Ciutats agermanades
modificaReferències
modifica- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana, «Acre».
- ↑ Karsh, Efraim. Palestine betrayed. Yale University Press., 2010. ISBN 978-0-300-12727-0..
- ↑ «The Rewriting of Palestinian Cities: Spatial Dislocations in Haifa and Akka» (en anglès). Araburbanism.com. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Dispossession and Resistance in the Living City of Acre. Mahdi Sabbagh» (en anglès). Platform, 02-05-2022.
- ↑ Abbasi, Mustafa «The Fall of Acre in the 1948 Palestine War». Journal of Palestine Studies Vol. 39, No. 4 (Summer 2010),, 2010, pàg. 6-22.
- ↑ «Religious Zionists want to Judaize Akka. Palestinians are pushing back» (en anglès). 972mag.com (Traducció de l'article en hebreu a Local Call: https://www.mekomit.co.il/),+12-06-2023.+[Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Israel's Acre suffers third night of violence» (en anglès). Reuters, 11-10-2008.
- ↑ «Acre Jews Protest Sale of Home to Arabs, Raising Ethnic Tensions» (en anglès). Haaretz, 28-03-2013.
- ↑ «Israeli City Promises to Remove Beach Fences in Wake of Claims of Racism» (en anglès). Haaretz. [Consulta: 2 octubre 2023].