[go: up one dir, main page]

Cino da Pistoia o Guittoncino dei Sinibaldi (Pistoia, 1265-1337[1]) fou un escriptor i polític toscà (Itàlia).[2]

Plantilla:Infotaula personaCino da Pistoia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Cino da Pistoia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGuittoncino dei Sinibaldi
1270 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Pistoia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1336 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Pistoia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Pistoia Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsCino dei Sinibaldi
Cinus de Sighibuldis
NacionalitatToscana
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDolce stil nuovo (estilnovisme)
Activitat
OcupacióPoeta, jurista
OcupadorUniversitat de Bolonya
Universitat de Siena
Università degli Studi di Firenze
Universitat de Perusa Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPierre de Belleperche i Dinus de Mugello Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBàrtolo de Sassoferrato Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSinibuldi (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSelvaggia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 5330163 Modifica el valor a Wikidata

Son pare era un noble de la casa de Sinibaldi i sa mare una noble de la casa de Càndia. Cino estudià a la Universitat de Bolonya a la qual obtingué el doctorat, sota Dinus de Rossonis, i a les universitats de Siena, Florència, Perusa i Nàpols. El 1334 va ser elegit gonfanoner de Pistoia, però no va acomplir la funció.

Al nivell jurídic ecriví Lectura in codicem (1312-1314), un comentari al Corpus Juris Civilis que mesclava d'un costat el dret romà i d'altre costat lleis i usos contemporanis i dret canònic. Al nivell literari escrigué uns dos-cents poemes lírics, quasi tots dedicats a una dona Selvaggia i coneguts per la seva puresa lingüística i l'harmonia de la rima. Era molt ben introduït al cercle literari dels stilnovistes: Giovanni d'Andrea i Francesco Petrarca. Dante Alighieri, un seu amic, l'elogià a la seva obra De vulgari eloquentia.[3]

  • Lectura in codicem
  • Glosse contrarie
  • Additiones et apostillae super prima parte
  • Infortiati, la Quaestio disputata per Cynum in Civitate Senarum

Referències

modifica
  1. Brand, Peter; Pertile, Lino. The Cambridge History of Italian Literature (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p. 25. ISBN 0521666228. 
  2. «Cino da Pistoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Cino da Pistoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Cino dei Sinibuldi» Arxivat 2008-10-13 a Wayback Machine., Siena, Facoltà di Diritto Civile, [consulta 20 de gener de 2013]