Cinc processos (Wuxing)

Wuxing (en xinès: 五行; en pinyin: wǔxíng, "cinc processos", "cinc etapes", "cinc moviments") és una noció provinent del pensament xinès antic que descriu la interacció entre les cinc energies bàsiques que es considera que componen tots els fenòmens. Es tracta d'una aplicació del principi del Yin i Yang^[1] segons el qual tota cosa està formada per dues facetes dinàmiques que s'engendren i es destrueixen mútuament.

Esquema de la interacció entre els cinc processos: el cicle de creació (amb forma de pentàgon creat per les línies negres) i el cicle de domini (l'estrella formada per les línies blanques)

El concepte de wuxing s'expressa sovint com la "teoria dels cinc elements (xinesos)", tot i que aquesta definició resulta una mica limitada, ja que la noció d'"element" té una connotació de rigidesa contradictòria amb la noció de transformació permanent d'aquesta concepció. De fet, els cinc elements xinesos simbolitzen més aviat un tipus d'"energia" o "funció" que es manifesta de manera representativa en cadascun d'aquests anomenats "elements".

Els cinc processos i llurs relacions

Els cinc processos són:

Foc (火, huǒ)
Aigua (水, shuǐ)
Fusta (木, mù)
Metall (金, jīn)
Terra (土, tǔ)

Aquests cinc processos es relacionen segons dos cicles d'interaccions, un dit de generació (生, xeng), segons el qual cada element o força evoluciona fins a esdevenir la següent, i un de domini o d'inhibició (克/剋, kè), en el qual cada força predomina no sobre la següent, sinó l'altra. Per això el primer cicle s'anomena també "mare-fill" i el segon "avi-nét".

Aquests dos cicles s'acostumen a enunciar a través de certes frases que constitueixen una ajuda mnemotècnica per a recordar-ne l'ordre:

Cicle de generació

la Fusta alimenta el Foc;
el Foc es converteix en Terra (o en cendra, és a dir pols-terra);
la Terra forma el Metall;
el Metall esdevé Aigua (es torna líquid);
l'Aigua nodreix la Fusta.

Cicle de domini

la Fusta reté la Terra;
la Terra aguanta l'Aigua;
l'Aigua apaga el Foc;
el Foc fon el Metall;
el Metall trenca o talla la Fusta.

Correspondències

Pels volts del 200 aC, va aparèixer una escola de pensament anomenada Yinyangjia, o l'escola del Yin-Yang, de caràcter naturalista i la fundació de la qual s'atribueix al mestre Zou Yan (305 aC - 240 aC). En el seu intent d'explicar el món referint-se només a les causes mecàniques naturals, aquesta escola va sistematitzar un sistema de correspondències entre els conceptes del Yin i el Yang, els cinc processos i els signes del Yi Jing.

Aquestes correspondències, en primer lloc una explicació cosmològica, van ser molt utilitzades a partir d'aleshores en totes les disciplines pràctiques, com l'alimentació, la medicina, l'astrologia/astronomia, el feng xui, les arts marcials, la música, etc.

Correspondències segons els vuit trigrames del Yi Jing:

Processos	Metall	Terra	Fusta	Fusta	Aigua	Foc	Terra	Metall
Trigrames	☰ 乾 qián	☷ 坤 kūn	☳ 震 zhèn	☴ 巽 xùn	☵ 坎 kǎn	☲ 離 lí	☶ 艮 gèn	☱ 兌 duì
Yi Jing	Cel	Terra	Tro	Vent	Aigua	Foc	Muntanya	Llac

Taula dels cinc processos (no exhaustiva)^[2]

	Fusta	Foc	Terra	Metall	Aigua
Color	cian^[3] (de blau a verd)	vermell	groc	blanc	negre
Animal simbòlic	Drac atzur	Ocell vermell	Unicorn groc	Tigre blanc	Tortuga negra
Mes lunar	1r, 2n, 3r	4t, 5è, 6è	(cap)	7è, 8è, 9è	10è, 11è, 12è
Punt cardinal	Est	Sud	Centre	Oest	Nord
Estació	Primavera	Estiu (els dos primers mesos)	Canvi d'estació (cada tres mesos)	Tardor	Hivern
Planeta	Júpiter	Mart	Saturn	Venus	Mercuri
Nota de música xinesa (sistema pentatònic)	mi 角 júe	sol 徵 zhǐ	do 宫 gōng	re 商 shāng	la 羽 yù
Desequilibri fisiològic	aire 風 fēng	escalfor 熱 rè	humitat 溼 shī	fred 寒 hán	excés 燥 zào
Òrgan "ple"	fetge	cor	melsa	pulmó	ronyó
Òrgan "buit"	vesícula biliar	intestí prim	estómac	intestí gros	bufeta
Dits	índex	mitger	polze	anular	auricular
Òrgan dels sentits	ull	llengua	boca	nas	orella
Sentits	vista	paraula	gust	olfacte	audició
Secrecions	llàgrimes	bava	saliva	secrecions nasals	suor
Sabors	agre/àcid	amarg	dolç	picant	salat
Localització dels sabors (en medicina xinesa)	lligaments, nervis	venes i artèries	muscle	pell	os i moll
Sentiment	còlera	alegria /euforia	obsessió	tristesa	por
Virtut confuciana	fraternitat 仁 rén	correcció 禮 lǐ	paraula 信 xìn	deure 義 yì	saviesa 智 zhì
Comportament	continença	observació	pensament	paraula	escolta
Animal domèstic	aviram	xai, cabra	bou	gos, cavall	porc
Fruit	pera	pruna	caqui	préssec	castanya
Gra	sèsam	blat	arròs	mill	mongeta

Notes

↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cinco elementos». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 107. ISBN 84-7838-400-6.
↑ Font: traducció a la Viquipèdia francesa de la taula de la Viquipèdia xinesa.
↑ El terme xinès 青 designa la gamma de colors entre el blau i el verd, i se l'associa al cian

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinc processos

Elements clàssics

[dic-1] Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cinco elementos». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 107. ISBN 84-7838-400-6.

[2] Font: traducció a la Viquipèdia francesa de la taula de la Viquipèdia xinesa.

[3] El terme xinès 青 designa la gamma de colors entre el blau i el verd, i se l'associa al cian

[1]

[2]

[3]