Chocho
El chocho, chocholteca, chuchon o chochon, és una llengua otomang que es parla en les localitats de Santa María Nativitas, San Juan Bautista Coixtlahuaca, San Martín Toxpalán i San Miguel Tulancingo a Oaxaca.
| ngigua | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 616 (2005)[1] |
| Autòcton de |  Mèxic |
| Estat | Oaxaca |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues llengües popolocanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | SEP |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-2 | coz |
| ISO 639-3 | coz |
| Glottolog | choc1279 |
| Ethnologue | coz |
| IETF | coz |
| Endangered languages | 3458 |
Classificació
modificaEl chocho és una llengua que al costat del popoloca pertany al grup chocho-popoloca i aquest a les llengües popolocanes pertanyent al gran tronc otomang.[2]
Estatus oficial
modificaAquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.
Variants
modificaD'acord amb l'INALI, existeixen tres variants:[3]
- Chocho de l'est o Ngiba, parlat per unes 180 persones a Ocotlán, San Miguel Tulancingo, San Francisco Teopan, etc.
- Chocho de l'oest o Ngigua, parlat per unes 62 persones a San Miguel Huautla, Santa María Nativitas.
- Chocho del sur o Ngiba, parlat per unes 200 persones a San Juan Bautista Coixtlahuaca, i en una localitat de San Miguel Chicahua.
Fonologia
modificaLes taules següents contenen els fonemes de l'idioma chocho.[4]
Vocals
modifica| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | u | |
| Mitjana | e | o | |
| Oberta | a |
Qualitat de les vocals
modificaEl chocho compta amb cinc vocals bàsiques. Cadascuna d'elles pot ser nasal [ã]. També tenen vocasls orals i nasals glotalitzades [aʔ], [ãʔ], [aʔa] y [ãʔã].[4]
Consonants
modifica| Bilabial | Labiodental | Dental | Alveolar | Post- alveolar |
Retroflexa | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p b | t d | k g | ʔ | |||||
| Fricativa | f | θ | s z | ʃ ʒ | ʂ ʐ | x | |||
| Africada | ts͡ | tʃ͡ | tʂ͡ | ||||||
| Nasal | m | n | |||||||
| Vibrant múltiple | r | ||||||||
| Vibrant simple | ɾ | ||||||||
| Lateral | l |
Tons
modificaL'idioma chocho, igual que altres llengües otomang, és una llengua tonal. Té tres tons bàsics. El to 3 és alt; 2 és to mitjà i 1 és to baix.
- 3 (á)
- 2 (ā)
- 1 (à)
Compta amb tres tons de contorn:
- To alt descendent [â]
- Tons mitjà ascendent [aá]
- To baix ascendent [ǎ]
Característiques
modificaQuant a la seva alineament morfosintàctic és una llengua de tipus actiu-inactiva, on l'ús de pronoms i el tractament de subjecte d'una oració intransitiva depèn del significat d'aquest verb.
Referències
modifica- ↑ INEGI, 2005, pàgina 41.
- ↑ Lewis, M. Paul. Ethnologue: Languages of the world (en anglès). 6a. Dallas, Texas: SIL International, 2009. Arxivat 2011-08-07 a Wayback Machine.
- ↑ INALI. «Chocholteco». Catálogo de las lenguas indígenas nacionales: variantes lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas, 2008.
- ↑ 4,0 4,1 Mock, Carol C. «Los casos morfosintácticos del chocho». Anales de antropología, 19, 20, 1982, pàg. 345-378 [Consulta: 19 juliol 2012].
Bibliografia
modifica- Belmar, Francisco. Idiomas indígenas del estado de Oaxaca. El chocho, 1899.
- Veerman-Leichsenring, Annette. Gramática del chocho de Santa Catarina Ocotlán, Oaxaca. Leiden, Países Bajos: CNWS Publications, 2000. ISBN 978-90-5789-038-3.