Casa-fàbrica Ribes-Xifré
La casa-fàbrica Ribes-Xifré, coneguda també com Ribas i Aimar, és un conjunt d'edificis situats als carrers Nou de la Rambla, 42 i del Marquès de Barberà, 23-25 del Raval de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Cronologia | ||||
| 1791 – 1793 | construcció, Arquitecte: Josep Ribes i Margarit | |||
| 1829 | ampliació, Arquitecte: Josep Nolla | |||
| 1840 | renovació, Arquitecte: Francesc Vila i Espliego | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Nou de la Rambla, 42 i Marquès de Barberà, 23-25 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52543 | |||
| Id. Barcelona | 5092 | |||
Història i descripció
modificaFàbrica de sabó de Francesc Busquets i Marià Ribes
modificaA finals del 1791, l'hortolà Antoni Iglésias va establir en emfiteusi al comerciant Francesc Busquets i Vidal un terreny de 120 pams d'amplada i 202 de profunditat al carrer Nou de la Rambla (actual núm. 42),[2] el qual va cedir la meitat de llevant a Marià Ribes i Aimar, fill del mestre de cases i comerciant Josep Ribes i Margarit.[3] Al fons d'aquest solar van començar a construir una fàbrica de sabó,[4] i el maig del 1792, van demanar permís per a construir-hi dues cases de planta baixa, entresol i tres pisos amb façana al carrer Nou de la Rambla.[5] Poc després, el marquès de Barberà Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí va establir a Marià Ribes dos cossos de casa i una altra parcel·la a l'interior d'illa al carrer que duu el seu nom,[6][7] i el març del 1793, aquest va demanar permís per a construir-hi la casa de l'actual núm. 23.[8] Les obres foren dirigides per Ribes i Margarit,[9] mentre el picapedrer Josep Foxart i Calopa[10] s'encarregaria de subministrar la pedra.[11]
Pel que sembla, la societat formada per Busquets i Ribes es va dissoldre a començaments del segle xix, i el darrer va restar com a únic propietari de la fàbrica de sabó, que exportava a les Amèriques bona part de la seva producció.[11]
Cases de Jaume Monlau i Fèlix Rubió
modificaEl 1792, el jove paleta Francesc Ventura va adquirir en emfiteusi un altre cos de casa al carrer del Marquès de Barberà al costat de ponent de la propietat de Marià Ribas,[12] que poc després va cedir a Francesc Busquets.[13] El 1794, aquest el va cedir a Tomàs Solanes, que l'any següent al va cedir al seu torn al serraller i revenedor Jaume Monlau i Espanya, natural de Viella,[13] que hi va fer construir una casa de planta baixa i quatre pisos,[14] on segons l'inventari post mortem dels seus béns hi tenia un obrador d'indianes.[15][16]
Per la seva part, aquell mateix any 1792, el revenedor Fèlix Rubió i Montserrat va adquirir en emfiteusi un cos de casa al costat de ponent del de Francesc Ventura,[17] on el 1794 va fer construir una casa de planta baixa i quatre pisos.[18]
Passatge de Josep Xifré
modificaEl 1829, Marià Ribes i Albareda, fill de Marià Ribes i Aimar, va encarregar la construcció dels tres pisos que faltaven a una de les dues cases del carrer Nou de la Rambla al mestre d'obres Josep Nolla,[19] i el 1833 va vendre la propietat a l'indià Josep Xifré i Casas.[20]
El 1840, aquest va adquirir les dues cases del carrer del Marquès de Barberà que conformen l'actual núm. 25 als hereus de Fèlix Rubió[21] i a Jaume Monlau i Vives,[13] i poc després, va demanar un permís d'obres en els següents termes: «que precisando â reponer la cubierta de una de las dos casas que posee en la calle del Conde del Asalto, señaladas con los números 83 y 84; ha creído conveniente construir un desván, ya para mayor comodidad del que ocupe el cuarto tercero, ya también para poner la cornisa y antepalco del nuevo terrado, â continuacion del de su otra casa, construida contigua, hace solo diez años. También pretende, dar algún ensanche y mayor elevacion â los dos portales que vendran a formar el centro de un solo edificio, cuando las dos casas estén arrregladas â una total uniformidad [...]»[22] A més de la unificació de les finques del carrer del Marquès de Barberà, aquesta intervenció va comportar la construcció d'un portal d'arc de mig punt i un nou vestíbul al carrer Nou de la Rambla, que donava pas a un passatge entre els dos carrers, i unes «quadres» del mateix estil al pati d'illa.[9]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Casa-fàbrica Ribas i Aimar». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Manuel Comelles, manual 1.088/8, f. 3-12, 31-1-1791.
- ↑ AHPB, notari Francesc Morelló, manual 1.117/43, f. 110-112, 25-2-1791.
- ↑ Arranz, 1991, p. 408.
- ↑ «Francisco Busquets. Mariano Ribas. Comerciants. Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-61/1792-006. AHCB, 07-05-1792.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 387v-393, 22-6-1792.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 603-607v, 15-9-1792.
- ↑ «Mariano Ribas i Aymar. Barberà. Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Casa. Planta baixa més tres pisos. Edificar». C.XIV Obreria, C-62/1793-060. AHCB, 12-03-1793.
- ↑ 9,0 9,1 Alexandre, 2002, p. 268.
- ↑ «FOXART CALOPA, Josep». Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia.
- ↑ 11,0 11,1 Arranz, 1991, p. 412 (nota 45).
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 425-429v, 2-7-1792.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/44 (2a part), f. 132-141v, 01-05-1840.
- ↑ «Jauma Monlau. Revenedor. Marquès de Barberà. Casa. Planta baixa, entresòl i quatre pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-70/1795-087. AHCB, 13-08-1795.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Torrent i Sayrols, 2-9-1811.
- ↑ Cuñat Romero, 2014, p. 46-47.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 457-463, 12-7-1792.
- ↑ «Felis Robio. Revenedor. Marquès de Barberà. Casa. Planta baixa, entresòl i quatre pisos. Revendedor. Edificar». C.XIV Obreria C-66/1794-058. AHCB, 29-04-1794.
- ↑ «Marià Ribas i Albareda. Conde del Asalto, 35. Acabar l'edifici d'entresòl i 3 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 19-08-1829.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó, 20-7-1833.
- ↑ AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/44 (2a part), f. 104-108, 9-4-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 19-08-1840.
Bibliografia
modifica- Alexandre, Octavi «Arquitectura i arquitectes a la Barcelona del final del segle XVIII». Barcelona Quaderns d'Història, 7, 2002, pàg. 265-272.
- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, 1991, p. 400-412.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 319-321. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cuñat Romero, Marta. Higiene, política y domesticidad en la España decimonónica: El higienista Monlau (1808-1871). Florència: European University Institute (tesi doctoral), setembre 2014.