[go: up one dir, main page]

Carmina Virgili i Rodón

geòloga catalana

Carmina Virgili i Rodón (Barcelona, 19 de juny de 1927[1] - 21 de novembre de 2014)[2][3] fou una geòloga, professora i política catalana[4] que va lluitar per la incorporació de les dones en els àmbits científics.

Plantilla:Infotaula personaCarmina Virgili i Rodón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1927 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Senadora per Barcelona
3 de març de 1996 – 18 de gener de 2000
  Secretària d'Estat d'Universitats i Recerca
12 de juliol de 1982 – 30 d'abril de 1985
  Director del Col·legi d'Espanya a París
1987 – 1996
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball Facultat de Ciències Geològiques de la Universitat Complutense de Madrid
Universitat d'Oviedo
Col·legi d'Espanya a París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEstratigrafia i Paleogeografia de Triàsic i Permià
OrganitzacióConsell Superior d'Investigacions Científiques, Universitat Complutense
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAna Márquez-Aliaga (en) Tradueix i Salvador Reguant i Serra Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Senadora al Senat espanyol
1996 – 2000
Circumscripció electoral: Barcelona
Secretària d'estat d'Espanya
1982 – 1985
Catedràtica d'universitat
1963 – Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El seu pare, Guillem Virgili, fou interventor de la Generalitat de Catalunya, responsable de les qüestions econòmiques de les Transferències de l'Estat central. La seva mare, Carme Rodón, farmacèutica, fou professora a l'Escola Superior d'Agricultura. El 1939 tots dos van ser apartats dels seus llocs de treball.

Carmina Virgili va fer tots els seus estudis primaris i secundaris a Barcelona. El 1949 es llicencià en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona i el 1959 es doctorà en Geologia a la mateixa universitat amb premi extraordinari. Tot just llicenciada va començar a treballar com a ajudant de pràctiques i més tard, el 1958, ja va passar a ser professora adjunta a la càtedra del doctor Lluís Solé i Sabarís. El 1963 va ser nomenada catedràtica d'Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat d'Oviedo, on va estar fins a 1968, quan va anar com a catedràtica a la Facultat de Ciències Geològiques de l'aleshores anomenada Universidad de Madrid, la que ara és la Universitat Complutense de Madrid, on fou també directora del Departament de Geologia Econòmica del CSIC (1968-1981).

Va ser membre fundadora del Grupo Español de Sedimentología i del Grup de Mesozoic. Al llarg de la seva vida acadèmica va ocupar llocs de diversa responsabilitat, tant aquí com a França, des d'on potencià els intercanvis científics entre França i Espanya:

Virgili va ser la tercera dona catedràtica d'universitat a Espanya, i va ser la primera i única durant molt de temps a l'àrea de Geologia. Va estar sempre molt activa per promoure la incorporació de les dones en els àmbits científics i va formar part de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues des del seu inici el 2001.

Del 1982 al 1985 va ser secretaria d'Estat d'Universitats i Investigació [5] del primer govern presidit per Felipe González, i va nomenar cap del seu gabinet Alfredo Pérez Rubalcaba.[6]

Va sortir elegida a les eleccions generals espanyoles de 1996 com a senadora del PSC per la província de Barcelona i ho va ser tota la legislatura, fins al 2000. Va ser vicepresidenta primera de la Comissió Mixta d'Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic i vicepresidenta segona de la Comissió Especial d'estudi sobre l'eutanàsia.[7]

Va morir el 21 de novembre a Barcelona i va deixar el seu cos a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Premis i honors

modifica

Va publicar llibres i més d'un centenar d'articles sobretot en l'àmbit de l'estratigrafia i paleogeografia de Triàsic i Permià de Catalunya, Espanya i Europa occidental,[11] alguns dels quals són aquests:

  • El Tríasico de los Catalànides (1958)[12]
  • El Jurásico de Asturias (Norte de España) (1971)[13]
  • Le Permien en Espagne. Article de The Continental Permian in Central, West and South Europe (1976)[14]
  • Problemas de la cronoestratigrafía del Trías en España (1977)[15]
  • Cartografía del Triásico y Pérmico del Borde Oriental del Sistema Central y Rama Castellana de la Cordillera Ibérica (1980)[16]
  • El relleno posthercínico y la sedimentación mesozoica (1983)[17]
  • El Triásico (1985)[18]
  • The Permian-Triassic transition: Historical review of the most important ecological crises with special emphasis on the Iberian Peninsula and Western-Central Europe (2008).[19]

I també:

  • La Geologia: dels mites a la Ciència (2004) sobre Charles Lyell.

Referències

modifica
  1. Barrera Morate, José Luis. «Carmina Virgili Rodón (Barcelona, 1927-2014)» (en castellà). Tierra y Tecnología. Colegio Oficial de Geólogos de España, 10-03-2015. [Consulta: 12 setembre 2024].
  2. «Esquela a La Vanguardia» (en castellà).
  3. «Mor la catedràtica de Geologia Carmina Virgili, Medalla d'Or de la UB».
  4. «Curiculum Carmina Virgili. 2009». Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 26 novembre 2014].
  5. «Real Decreto 3475/1982, de 7 de diciembre, por el que se nombra Secretaria de Estado de Universidades e Investigación a doña Carmen Virgili Rodón.» (en castellà). BOE, 07-12-1982. [Consulta: 26 novembre 2014].
  6. «Carmina Virgili, defensora de la libertad y la inteligencia» (en espanyol). El País, 24-11-2014. [Consulta: 26 novembre 2014].
  7. Fitxa del Senat
  8. 8,0 8,1 8,2 «Acte d'homenatge “In memoriam. Carmina Virgili”». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 24-11-2014. [Consulta: setembre 2019].[Enllaç no actiu]
  9. «Concessió Medalla d'Or de la UB». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 26 novembre 2014].
  10. DOGC, ACORD GOV/188/2008, d'11 de novembre, de concessió dels guardons Medalla al treball President Macià i Placa al treball President Macià 2008
  11. «Carmina Virgili al Google Acadèmic». [Consulta: 26 novembre 2014].
  12. Virgili, C. «El Tríasico de los Catalànides». Bol. Inst. Geol. Min. Esp., 69, (1958), pàg. 1-856.
  13. Dubar, G.; Mouterde, M. R.; Suárez Vega, L. C. y Virgili, C. «El Jurásico de Asturias (Norte de España)». Cuadernos Geología Ibérica, 2, (1971), pàg. 561-580.
  14. Virgili, C.; Hernando, S.; Ramos, A. y Sopeña, A.. Le Permien en Espagne. The Continental Permian in Central, West and South Europe. Falke, H. (Ed.). Leiden: Ed. Kluwert., 1976, p. 91-109. ISBN 978-9027706645. 
  15. Virgili, C.; Sopeña, A.; Ramos, A. y Hernando, S. «Problemas de la cronoestratigrafía del Trías en España». Cuadernos de Geología Ibérica, 4, 1977, pàg. 57-88.
  16. Virgili, C. «Cartografía del Triásico y Pérmico del Borde Oriental del Sistema Central y Rama Castellana de la Cordillera Ibérica». Cuadernos de Geología Ibérica, 6, 1980, pàg. 13-20.
  17. Virgili, C.; Sopeña, A.; Ramos, A. y Hernando, S.. El relleno posthercínico y la sedimentación mesozoica. (en espanyol). Libro Jubilar José María Ríos. Geología de España I. Comba, J.A. (Ed.).. Madrid: Instituto Geológico y Minero de España, 1983, p. 25-36. ISBN 9788450089257. 
  18. Sopeña, A.; Virgili, C.; Arche, A.; Ramos, A. y Hernando, S.. El Triásico. (en espanyol). Libro Jubilar José María Ríos. Geología de España II, Comba, J.A. (Ed.).. Madrid: Instituto Geológico y Minero de España, 1983, p. 47-62. 
  19. Virgili, C. «The Permian-Triassic transition: Historical review of the most important ecological crises with special emphasis on the Iberian Peninsula and Western-Central Europe». Journal of Iberian Geology, 34, 2008, pàg. 123-158.