Carlos Enrique Bayo
Carlos Enrique Bayo (Barcelona, 1956) és un periodista que va ser director del diari digital en castellà Público del 2012 al 2016 després de ser corresponsal a Moscou i Washington.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Carlos Enrique Bayo Falcón  1956 (67/68 anys)Barcelona |
| Residència | Moscou Washington |
| Formació | Centre educatiu privat The American School of Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor, director de documentals |
| Ocupador | Público (2012–) Diario de Sevilla El Periódico de Catalunya ADN La Voz de Asturias |
| Influències | |
| Família | |
| Mare | Lidia Falcón |
| Germans | Regina Bayo-Borràs |
| Parents | César Falcón, avi matern Enriqueta O'Neill, àvia materna Carlota O'Neill, bestia Regina de Lamo Jiménez, besàvia materna |
| |
Trajectòria
modificaVa començar a cursar la llicenciatura de Física i va deixar-la per dedicar-se plenament al periodisme.[1]
Va ser corresponsal a Moscou (1986-1992) i Washington (1992-1996). Va dirigir Investigació política a Diario16 del 1996 al 1997.
Corresponsal de guerra a Indoxina, Afganistan, Orient Mitjà i el Caucas, també ha estat enviat especial a desenes d'esdeveniments, des de cimeres de superpotències a terratrèmols, incloses les catàstrofes de Bhopal (Índia, 1984) i Txernòbil (URSS, 1986), per a mitjans com El Periódico de Catalunya,[2] El País, Diario16 i Canvio16, o l'Agència EFE.
Ha estat responsable d'internacional en cinc diaris diferents, subdirector del Diari de Sevilla i de La Voz de Asturias, director adjunt d'ADN, director de publicacions del Grup Joly i director del diari Público [2] des de 2012 fins a 2016 on després va passar a ser cap d'investigació.
El 2016, va publicar una exclusiva referent a la suposada conspiració de Jorge Fernández Díaz, aleshores ministre de l'Interior, amb el cap de l' Oficina Antifrau de Catalunya.[3][4] El 2019 va publicar una sèrie d'exclusives sobre les relacions entre l'iman de Ripoll i el Centre Nacional d'Intel·ligència.[5]
Va ser el principal investigador i guionista de l'exitós documental Les clavegueres d'Interior, produït per Mediapro (2017). Ha participat com a entrevistat principal en altres documentals televisats sobre guerra bruta i clavegueres de l'Estat, i ha participat com a especialista en nombrosos programes de TV i de ràdio.
Llibres
modifica- Los grandes hechos del siglo XX nº 49: La guerra de Vietnam (1982)
- Así no se puede vivir: antología del disparate soviético (1992)
- Las cinco vidas de Lidia Falcón (2015) como colaborador
- Toda la verdad (y todas las mentiras) de la guerra de Irak (2018) con Francesc Lausín
Referències
modifica- ↑ «Carlos Enrique Bayo: «Para ser periodista hay que tener dos cosas: el don y buenos maestros»» (en espanyol europeu). Diari de Tarragona. [Consulta: 24 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Carlos Enrique Bayo se incorpora como nuevo director a 'Público.es'». , 18-06-2012 [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ Bayo, Carlos Enrique; López, Patricia «Fernández Díaz conspiró con el jefe de la Oficina Antifraude catalana para fabricar escándalos contra ERC y CDC». , 21-06-2016 [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ «Carlos Enrique Bayo se incorpora como nuevo director a 'Público.es'». Público, 18-06-2012 [Consulta: 22 juny 2016].
- ↑ Bayo, Carlos Enrique «El cerebro de la masacre de Las Ramblas fue confidente del CNI hasta el día del atentado». , 15-07-2019 [Consulta: 17 juliol 2019].