Carl Gustaf Tessin
Carl Gustaf Tessin (5 de setembre de 1695 – 7 de gener de 1770) va ser un comte i polític de Suècia. Era fill de l'arquitecte Nicodemus Tessin el Jove i d'Hedvig Eleonora Stenbock.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 setembre 1695 Estocolm (Suècia) |
Mort | 7 gener 1770 (74 anys) Åkerö Castle (Suècia) (en) |
President of the Royal Office of Sweden (en) | |
9 desembre 1746 – març 1752 ← Carl de Gyllenborg – Anders Johan von Höpken → | |
Ambassador of Sweden to France (en) | |
1739 – 1742 | |
Lord Marshal (Sweden) (en) | |
13 maig 1738 – 26 abril 1739 | |
Ambassador of Sweden to Austria (en) | |
1735 – 1736 | |
Member of the Riksdag of the Estates (en) | |
Representa: house of Nobility (en) 1720 – 1738 | |
Activitat | |
Lloc de treball | París (1739–1742) Viena (1735–1736) Venècia (1735–1736) Europa (1714–1719) Copenhaguen Estocolm Viena Berlín París |
Ocupació | polític, escriptor, diplomàtic, col·leccionista d'art |
Activitat | 1720 - 1770 |
Partit | Partit dels Barrets (1734–) Holstein Party (en) |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Altres | |
Títol | Comte |
Cònjuge | Ulla Tessin (1727–) |
Pares | Nicodemus Tessin el Jove i Hedvig Eleonora Stenbock |
Germans | Ulrika Maria Tessin |
Premis | |
| |
Biografia
modificaCarl Gustaf Tessin nasqué a Estocolm. Tant el seu pare com la seva mare eren nobles. Es casà amb Ulrika Sparre el 1727.
Començà la seva carrera pública l'any 1723, on va ser membre de la facció Holstein, paridària de la candidatura del duc de Holstein, Karl Friedrich, al tron de Suècia. El 1725 Tessin va ser nomenat ambaixador a Viena. Després va ser ambaixador a París a Versailles de 1739 a 1742) Intentà millorar les relacions entre Suècia i Dinamarca.
Va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències el 1741.
Va ser protector de les activitats científiques de Carl von Linné.
Obres principals
modifica- Tessin och Tessiniana (1a ed. Estocolm, 1819), extractes autobiogràfics de les Memòries de Tessin en 29 volums.
- K. G. Tessins Dagbok (Estocolm, 1824), extractes posteriors de les memòries.
- En gammal mans bref til en ung Prins (Estocolm, 1753;), adreçades a Gustau III.
Referències
modifica- Robert Nisbet Bain (1895), Gustavus III and his Contemporaries, vol I (London).
- Bernhard von Beskow (1864). Minne af Grefve K. G. Tessin (Stockholm).
- Malmström, Bernhard Elis. Sveriges politiska historia från Konung Karl XIIs död till statshvälfningen 1772.
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.