Caqui (color)

Caqui
Coordenades de color
Triplet hexadecimal	#C3B091
RGB (r, g, b)	(195, 176, 145)
CMYK (c, m, y, k)	(0, 10, 26, 24)
HSV (h, s, v)	(37°, 26%, 76%)

El caqui és un matís de color bru (marró) tirant a verd o a groc. El terme no fa referència a un color concret, sinó que comprèn un conjunt de tonalitats que s'estén entre el verd i el groc, sempre entorn del marró. En general diem que un objecte o un vestit és caqui quan el color es pot interpretar com un beix, marró o groc verdosos (però sense que hi predomini l'efecte verdós). És un color d'intensitat mitjana, no saturada, que els coloristes consideren dins el camp cromàtic del marró.

Uniforme de la caserna general de la Jurong Police Division de Singapur, amb pantaló caqui.

Contràriament a les aparences, el nom del color no ve pas de la fruita anomenada també caqui, que és de color vermell, sinó de l'hindustànic khaki, derivació de l'adjectiu persa khki, que significa 'color de pols o de terra'. Usat per primera vegada en urdú per designar el color dels uniformes confeccionats a l'Índia per a l'exèrcit britànic, aquesta paraula va passar a l'anglès amb l'ortografia khaki, i d'ací s'expandí pertot; el català el va adaptar a caqui.

Una mostra del color caqui:

Simbolisme i ús

El caqui s'associa a roba militar. Per extensió la moda l'ha adoptat freqüentment com a color de roba de carrer. Cal tenir en compte que el caqui dels grans modistes cobreix un camp cromàtic més extens que el caqui militar perquè també el gris verdenc i el verd fosc s'hi denominen caqui.

Ús militar

El món militar fou l'origen i la clau de la popularització del color caqui, i també el primer camp d'aplicació que va tenir. L'exèrcit britànic l'usà primer a l'Índia (on conegué aquest color), al principi extraoficialment. A partir de 1867 anà generalitzant-lo a les tropes colonials; les guerreres roges foren usades en campanya per darrera volta el 1882, a Egipte.

Arran l'amarga experiència de la Guerra dels Bòers, el 1902 el color caqui fou adoptat per a l'uniforme únic de tot l'exèrcit britànic, incloent-hi les tropes metropolitanes, tot renunciant definitivament al roig que l'havia caracteritzat durant segles; els altres exèrcits de la Commonwealth (Canadà, Sud-àfrica, Austràlia, etc.) secundaren la mesura tot seguit.

Això suposà una revolució uniformològica internacional, perquè consciencià la majoria d'exèrcits del món de la necessitat d'abandonar els tradicionals uniformes multicolors i ornamentats i de substituir-los per d'altres de monocolors que tendissin a mimetitzar-se amb el terreny. La majoria dels que feren aquesta opció en el període de pre-guerra optaren, alhora, per algun to de caqui.^[1] Fou el cas dels EUA (1902), el Japó (1904), Rússia (1907), Grècia i Bulgària (1908), l'Imperi Otomà (1909), Montenegro (1910), Espanya (1914), etc. Hi hagué excepcions a la norma caqui: el blau grisenc d'Àustria-Hongria (1908), Romania (1912) i Suïssa (1914); el verd grisenc d'Itàlia (1909); el gris d'Alemanya (feldgrau, 1907), Sèrbia (1908), els Països Baixos (1912) i els països nòrdics...

Uniformes **caqui** britànics prototípics: a la dreta, caçadora del *battledress* m. 1938/49; a l'esquerra, guerrera d'oficial m. 1902/13

Durant la Primera Guerra Mundial el caqui fou adoptat per Bèlgica (1915), mentre que França optava en solitari pel blau cel (bleu horizon, 1915).

El període d'entreguerres conegué una nova embranzida del caqui, que fou adoptat per la majoria dels estats nous (URSS, països bàltics, Polònia, Txecoslovàquia), i també per Hongria (1920), Romania (1921), Suècia i Dinamarca (1923) i, tardanament, França (1935). Alhora s'estenia per altres continents: l'adoptaren diversos exèrcits iberoamericans i també els d'Egipte, Etiòpia, Pèrsia/Iran, Afganistan, Siam/Tailàndia, Xina (per a estiu), etc., etc. Encara hi hagué excepcions a la norma: el gris d'Alemanya, Àustria, Portugal, Suècia (que el readoptà el 1939), Noruega, Iugoslàvia i la Turquia kemalista; el verd grisenc d'Itàlia, Països Baixos, Irlanda i Albània; el blau grisenc de Suïssa i Finlàndia...

El nombre d'exèrcits vestits de caqui augmentà encara en la segona postguerra mundial, sovint mitjançant la imitació del battledress britànic per part d'exèrcits (com ara l'italià i el neerlandès) que havien usat altres colors; també per imitació del model soviètic per part d'altres exèrcits del Pacte de Varsòvia (sobretot en el període estalinista); i, sobretot, mitjançant la descolonització, quan l'adopten força exèrcits dels nous estats independents (els àrabs, per exemple).

Entre la segona meitat de la dècada dels cinquanta i inicis de la dels seixanta els EUA i el Regne Unit (més la Commonwealth) passaren del caqui al verd oliva, i ràpidament foren imitats per multitud d'altres exèrcits (els de l'OTAN, diversos del Pacte de Varsòvia, molts d'iberoamericans i d'africans, etc.); això suposà la fi de l'edat d'or del caqui, juntament amb la consagració del verd oliva com a color militar per excel·lència. Des de mitjans anys seixanta, doncs, el caqui només és conservat per les Forces Armades de l'URSS (que de tota manera el 1970 adoptaran un to més verdenc per a campanya), per exèrcits de països tòrrids (Magrib i Pròxim Orient), etc.^[2]

D'ençà la Segona Guerra Mundial, molts exèrcits tenen una variant caqui (o bé d'un to de sorra) de l'uniforme habitual per a usar-la quan han de combatre en escenaris desèrtics o tòrrids. Com que a hores d'ara l'uniforme habitual acostuma d'ésser mimètic, la variant desèrtica és usualment un uniforme mimètic en què el color de base és el caqui.

Una precisió terminològica

Per tal d'evitar malentesos, convé puntualitzar que en l'exèrcit estato-unidenc el color caqui es denominava olive drab, terme que, per tant, no designa pas el verd oliva, malgrat les aparences. En canvi, a les forces armades estatunidenques el mot khaki (o bé suntan, 'moreno') designa el color sorrenc de certs uniformes tropicals o d'estiu (el mateix color que en l'ús britànic es denomina sand).^[3]

Notes

↑ Aquesta consciència del paper mimètic del caqui es palesa especialment en rus, on, tot i existir el mot khaki, en contextos militars el nom oficial d'aquest color --tant en període tsarista com soviètic--, i amb què es designa generalment en uniformologia, és защитный цвет (zasxítniï tsvet) 'color protectiu'.
↑ A la mateixa Europa, emperò, un dels darrers a abandonar el caqui fou l'exèrcit espanyol, que no passà al verd fins a 1978 (passeig) i 1979 (campanya).
↑ És així en la pràctica. Emperò, fonts especialitzades (vegeu, per exemple, At the front: Khaki Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.) argumenten convincentment que l'olive drab original, almenys el de la Segona Guerra Mundial, realment era un to de verd mitjà, si bé no tan potent visualment com el verd oliva (menys intensitat, menys grisor), i que l'aspecte característicament caqui que hom li associa es deu al fet que a base de rentades, sol, etc., es degradava ràpidament al caqui. En contrast, quan el verd oliva es desgasta esdevé pàl·lid, però resta incontrovertiblement verd (o, en alguns models, quasi gris). Val a dir que a partir de 1943 els uniformes estatunidencs adoptaren un to d'olive drab més intensament verd (O.D. no. 7); una mena de transició cap a l'olive green a què passarien el 1951.

Bibliografia

Mollo, Andrew. Army uniforms of World War 1: European and United States armies and aviation services. Illustrated by Pierre Turner. Polle: Blandford, 1977. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0821-2
Mollow, Andrew. Army uniforms of World War 2. Illustrated by Malcolm McGregor. Repr. with corrections. London: Blandford, 1974. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0611-2
Mollo, John. Military fashion: a comparative history of the uniforms of the great armies from the 17th century to the First World War. London: Barrie & Jenkens, 1972. ISBN 0-214-65349-8

Vegeu també

Llista de colors

Viccionari

[1] Aquesta consciència del paper mimètic del caqui es palesa especialment en rus, on, tot i existir el mot khaki, en contextos militars el nom oficial d'aquest color --tant en període tsarista com soviètic--, i amb què es designa generalment en uniformologia, és защитный цвет (zasxítniï tsvet) 'color protectiu'.

[2] A la mateixa Europa, emperò, un dels darrers a abandonar el caqui fou l'exèrcit espanyol, que no passà al verd fins a 1978 (passeig) i 1979 (campanya).

[3] És així en la pràctica. Emperò, fonts especialitzades (vegeu, per exemple, At the front: Khaki Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.) argumenten convincentment que l'olive drab original, almenys el de la Segona Guerra Mundial, realment era un to de verd mitjà, si bé no tan potent visualment com el verd oliva (menys intensitat, menys grisor), i que l'aspecte característicament caqui que hom li associa es deu al fet que a base de rentades, sol, etc., es degradava ràpidament al caqui. En contrast, quan el verd oliva es desgasta esdevé pàl·lid, però resta incontrovertiblement verd (o, en alguns models, quasi gris). Val a dir que a partir de 1943 els uniformes estatunidencs adoptaren un to d'olive drab més intensament verd (O.D. no. 7); una mena de transició cap a l'olive green a què passarien el 1951.

[1]

[2]

[3]