Capra aegagrus aegagrus
Capra aegagrus aegagrus és l'avantpassat salvatge de la cabra domèstica. C. a. aegagrus viu sobretot a l'Àsia occidental. Aquesta espècie viu en grups petits i els mascles sovint van per separat de les femelles. Els mascles vells solen ser solitaris. Solen mantenir les distàncies entre ells: només les cries busquen el contacte corporal. Els mascles s'organitzen segons una jerarquia determinada per mitjà de combats. Els mascles dominants són els únics que es poden aparellar.
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Bovidae |
Gènere | Capra |
Espècie | Capra aegagrus |
Subespècie | Capra aegagrus aegagrus Erxleben, 1777 |
Distribució | |
En diverses llengües se la coneix vulgarment com a cabra betzoar,[1][2][3][4] perquè en el seu estómac i en el d'altres espècies de cabres i animals remugants es formen betzoars, és a dir, boles de fibra o pèls que hi queden acumulades i que es calcifiquen, a les que s'atribuïen propietats curatives.[5]
Referències
modifica- ↑ Maroto Genover, Julià «Conferència "L'arribada de l'agricultura i la ramaderia a Catalunya"». Butlletí Col·legi Oficial de Metges de Girona, 112, maig 2014, pàg. 26 [Consulta: 21 març 2015]. «Gos, xai, cabra, vaca o porc foren els primers animals domesticats, i llop, mufló, cabra betzoar, ur i senglar els seus ancestres salvatges. Dr. Julià Maroto, prehistoriador i paleontòleg de la Universitat de Girona»
- ↑ Seguí, Bartomeu; Payeras, Llorenç; Ramis, Damià; Martínez, Amparo; Delgado, Juan Vicente; Quiroz, Jorge «La cabra salvaje mallorquina: origen, genética, morfología, notas ecológicas e implicaciones taxonómicas» (pdf) (en castellà). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 48, 2005, pàg. 121-151 [Consulta: 21 març 2015]. «El agrimi o cabra de Creta no es según Valdez (1990:536) una verdadera subespecie (Capra aegarus cretica Schinz, 1838) sino una forma geográfica de la cabra bezoar (Capra aegagrus aegagrus), ...»
- ↑ Naderi, Saeid; Rezaei, Hamid-Reza; Pompanon, François; Blum, Michael G. B.; Negrini, Riccardo; Naghash, Hamid Reza; Balzik, Örge; Mashkour, Marjan; Gaggiotti, Oscar E.; Ajmone-Marsan, Paolo; Kence, Aykut; Vigne, Jean-Denis; Taberlet, Pierre «Te goat domestication process inferred from large-scale mitochondrial DNA analysis of wild and domestic animals» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. DOI: 10.1073/pnas.0804782105 [Consulta: 21 març 2015]. «"Partition of the genetic variance among geographic regions and populations by analysis of molecular variance for bezoars (Capra aegagrus)"»
- ↑ «Capra aegagrus Erxleben, 1777 - Козёл безоаровый» (en rus). Институт проблем экологии и эволюции им. А.Н. Северцова. Российской академии наук (ИПЭЭ РАН).. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015 [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ Santos Alves, Jorge M. dos. «A pedra-bezoar. Realidade e mito em torno de um antídoto (séculos XVI e XVII)». A: Jorge M. dos Santos Alves; Claude Guillot; Roderich Ptak. Mirabilia Asiática. Productos raros no comércio marítimo (en portuguès). Wiesbaden: Harrassowitz Verlag, 2003, p. 122. ISBN 3447047046.