Cabra de beç

Jacob Christian Schäffer va descriure Agaricus torminosus l'any 1774^[2]. Christiaan Hendrik Persoon la trasllada al gènere Lactarius (com a Lactaria torminosa) el 1797^[3].

Schäffer, Jacob Christian. 1774. Fungorum qui in Bavaria et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur icones, Vol 4: Seite 7. Tab. 12^[4].

Marchand A. 1971. Champignons du Nord et du Midi 1: 123

Societat Catalana de Micologia, Bolets de Catalunya, Làmina núm. 78, 1983

Vidal JM, Ballesteros E. 2013. Bolets dels Països Catalans, 238.

Bolet d’espars a gregari; de mida mitjana a gran;  de barret de 7 a 12 (14) cm de diàmetre; barret inicialment convex i amb el marge enrotllat fins a estès o netament umbilicat; carnós; de color carnació a terrissa o salmó; amb zones més fosques; superfície llisa en el centre, de feltrada a llanosa cap al marge, amb barbes més llargues a mida que s’apropen a la perifèria; en envellir gairebé llisa; viscosa en temps humit; separable fins a la meitat del radi; marge de llanós a barbat, amb barbes persistents de fins a 10 mm; molt involut en el jove; estés, aprimat i llis només en l’adult.

Làmines denses; d’amplada mitjana; blanquinoses de jove, canyella rosat pàl·lid en l’adult.

Cama en l’adult de llargada similar al diàmetre del barret; robusta; cilíndrica, més aprimada cap el peu; buida a l’interior; superfície seca; del color del barret, sovint amb una franja més vermellosa a la part apical, més blanquinosa cap al peu.

Carn de blanquinosa a rosàcia; olor fruitada; al tast, molt picant, acre; làtex blanc; immutable; abundant; al tast, molt picant, ben aviat acre.

Dipòsit esporal de color crem.

Des de mitjans d’estiu a finals de tardor; en sòls preferentment silícics; des de l’estatge subalpí al montà; tant en boscos higròfils com secs; sempre vora bedolls (Betula pendula, B. pubescens) en bedollars, boscos mixtes amb pins o altres planifolis o també en parcs i jardins. Forma part de la dieta de l'esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)^[5].

Comú. Present principalment a Europa, però també a Àsia, Amèrica del Nord i puntualment a Austràlia i Amèrica del Sud^[6]

És parasitat per la floridura Hypomyces lithuanicus.^[7]

 

Es pot confondre amb la cabra blanca de beç (Lactarius pubescens), la cabra d'estepa (L. tesquorum), la cabra de carrasca (L. mairei) i la cabra de beç menuda (L. spinosulus). La primera, que també apareix vora bedolls, és més menuda, no és zonada i de barret molt més pàl·lid.  La segona és exclusiva d’estepes, més pròpia de la terra baixa  i la muntanya mediterrània, però que pot aparèixer a l’estatge submontà; el barret no és zonat i és de colors més rosacis però per manca de pluviositat pot pal·lidir fins a ser gairebé blanc. La tercera és pròpia de sòls calcaris, apareix vora roures, garrics i alzines, i les barbes s’agrupen en feixos. La darrera és menuda, de barret rosa i vorejat de pèls híspids, no barbat i viu vora bedolls.

No comestible; genera trastorns gastrointestinals i vòmits de certa importància si es menja cru. Tanmateix, a Finlàndia, Rússia i altres països europeus és consumit després d'haver-lo mantingut en remull durant cinc dies o d'haver-lo cuit^{[8][9][10][11]}

• Dickinson C., Lucas J., (1982). VNR Color Dictionary of Mushrooms. Van Nostrand Reinhold. p. 104. ISBN 978-0-442-21998-7.
• Gràcia, E. (2021). La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 94-95. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, ISBN 978-84-18243-12-7
• Hesler LR, Smith AH., (1979). North American Species of Lactarius. Michigan: The University of Michigan Press. ISBN 0-472-08440-2.
• Knudsen H, Borgen T., (1994). "The Lactarius torminosus-group in Greenland". Mycologia Helvetica 2: 49–56.
• Redhead S., Groves J. W., (1979). Edible and Poisonous Mushrooms of Canada. Ottawa: Research Branch, Agriculture Canada. ISBN 0-660-10136-X.
• Schalkwijk-Barendsen HME., (1991). Mushrooms of Western Canada. Edmonton: Lone Pine Publishing. p. 215. ISBN 0-919433-47-2.