Canal Leuven-Dijle

Canal Leuven-Dijle
	(nl) Kanaal Leuven-Dijle
	La resclosa de Kampenhout
Tipus	canal
Classificació CEMT	II
Inici
Entitat territorial administrativa	Província d'Anvers (Bèlgica) i Brabant Flamenc (Bèlgica)
Localització	Lovaina
Final
Entitat territorial administrativa	districte de Mechelen (Bèlgica)
Localització	Rupel (Mechelen)
Desembocadura	Zenne
	50° 53′ 14″ N, 4° 42′ 02″ E / 50.887339°N,4.700689°E; B 51° 03′ 53″ N, 4° 25′ 51″ E / 51.06461°N,4.4307°E
Format per	Sluice of Tildonk (en) ; Zennegat Sluice (en) ; Sluice of Boortmeerbeek (en) ; Sluice of Kampenhout (en) ; Sluice of Battel (en)
Conca hidrogràfica	conca de l'Escalda
Característiques
Resclosa	5
Dimensió	−2,3 () m × 30,043 () km ;
Desnivell	14,1 m
Patrimoni protegit de Flandes
Identificador	200544
Activitat
Construcció	1750-1752

El canal Leuven-Dijle (en neerlandès popularment Leuvense vaart o Mechelse Vaart) és un canal de Bèlgica que enllaça la ciutat de Lovaina amb Mechelen i l'Escalda. És una mica més llarg de 30 km i té cinc rescloses. Segueix la vall del riu Dijle.^[1]

La construcció va començar el 1750, després d'un decret de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria. El canal no ha canviat gaire i les rescloses gairebé són les mateixes des de fa dos segles i mig. El 19 de març de 1997 el canal ha estat classificat com monument d'arqueologia industrial.^[2] Tot i que el govern de Flandes assaja de promoure els canals com a alternativa a les carreteres per al transport de mercaderies, el canal ja no té gaire importància econòmica. Els ponts mòbils s'estan modernitzant per a permetre d'engegar-los a distància des d'una torre de control central a Kampenhout. Nogensmenys, el trànsit de mercaderies hi coneix un cert renaixement. Des del 2003, una malteria establerta a Lovaina al marge del canal, va tornar a utilitzar el canal per al transport d'uns 5000 contenidors des de o cap al port d'Anvers. Això va permetre descongestionar una carretera i millorar les relacions amb els veïns, importunats pels nombrosos camions.^[3]

Desembocadura al Dijle al llogaret de Zennegat
El canal prop la torre Remy a Wijgmaal.
Resclosa al Zennegat
El canal a Wijgmaal
El canal entre Herent (dreta) in Wijgmaal (esquerra)

Rescloses

El canal té cinc rescloses

Lloc	Llargada × amplada (m)	desnivell (m)
Tildonk	52 × 7,75	2,26
Kampenhout-Sas	52 × 7,75	2,52
Boortmeerbeek	52 × 7,75	3,10
Battel	52 × 7,75	3,42
Zennegat	52 × 7,75	de 0 (per plenamar) fins a 4,80 (per baixamar)

Referències

↑ De Binnenvaart. «Mapa oficial de la xarxa de les vies navegables de Flandes» (en neerlandès). De Binnenvaart (Servei públic de la navegació fluvial). Arxivat de l'original el 2007-08-12. [Consulta: 24 octubre 2014].
↑ Govaert, Carine. «Leuvensevaart» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2019. [Consulta: 4 agost 2019].
↑ Macharis, Cathy; et alii. Intermodaal binnenvaartvervoer. Economische en ecologische aspecten van het intermodaal binnenvaartvervoer in Vlaanderen (Transport fluvial intermodal: aspectes econòmic i ecològics de la navegació interior a Flandes) (en neerlandès). Brussel·les: VubPress, 2011, p. 186-195. ISBN 9789054878681.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canal Leuven-Dijle

[1] De Binnenvaart. «Mapa oficial de la xarxa de les vies navegables de Flandes» (en neerlandès). De Binnenvaart (Servei públic de la navegació fluvial). Arxivat de l'original el 2007-08-12. [Consulta: 24 octubre 2014].

[2] Govaert, Carine. «Leuvensevaart» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2019. [Consulta: 4 agost 2019].

[3] Macharis, Cathy; et alii. Intermodaal binnenvaartvervoer. Economische en ecologische aspecten van het intermodaal binnenvaartvervoer in Vlaanderen (Transport fluvial intermodal: aspectes econòmic i ecològics de la navegació interior a Flandes) (en neerlandès). Brussel·les: VubPress, 2011, p. 186-195. ISBN 9789054878681.

[1]

[2]

[3]