Campome

Segons Joan Coromines, l'esment documental de l'any 901 de Campo Ultimo dona la clau d'interpretació^[1] del nom del poble. Així, del llatí campus ultimus (l'últim camp, perquè, a l'edat mitjana, Campome formava part del territori de la seva veïna Molig) va passar a Campoltme reduït posteriorment a la forma actual.

 

El terme comunal de Campome, de 52.600 hectàrees d'extensió, un dels més petits del Conflent, és situat a la vall de la Tet, a l'esquerra del riu, una mica distanciat al nord seu. Està situat^[2][3] a prop de l'extrem nord del centre de la comarca, just al sud-oest de Molig, que representa aquest extrem nord del centre comarcal.

És a la vall de la Castellana, afluent de la Tet, dins del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans. El terme té una forma força estranya: ample d'oest a est a l'extrem sud, es va estrenyent conforme avança cap al nord, fins a arribar a la zona central del terme, on hi ha el poble, on el terme ja ha assolit menys de la meitat d'amplada respecte de la zona meridional. Al nord del poble, el terme encara s'estreny més, de manera que forma una punxa cap al nord que s'introdueix entre els termes de Molig i Mosset. En un punt al nord del poble de Campome, arriba a tenir només 75 metres d'amplària, després s'eixampla altre cop, i es torna a estrènyer al nord, on l'amplària arriba a menys de 50 metres. Després d'un darrer eixamplament, a l'extrem nord es troben els dos límits laterals en el coster que davalla del Pic del Rosselló cap al sud-est.

El punt més elevat del terme és l'extrem septentrional, on arriba als 1.137,9 m alt; l'extrem meridional és l'altiplà de Fórnols, que assoleix els 714 i la carena que separa les valls del Còrrec de Fornollica, al nord, en terme de Campome, i del Còrrec de les Eres, tots dos afluents de la Castellana. L'indret de menys altitud del terme és a la llera de la Castellana, a la sortida del seu curs pel terme de Campome al límit amb Catllà i Molig, que es troba a 352,8 m alt. Tota la part del terme de l'esquerra de la Castellana és un coster, al començament del qual es troba el poble, mentre que la que és a la dreta està formada per tres valls: la de la Castellana, la dels còrrecs del Solà i de la Serrania, que s'ajunten en el tram final abans d'abocar-se en la Castellana, i la del Còrrec de Fornollica, abans esmentat. Entre aquestes valls hi ha carenes d'entre 600 i 700 metres d'altitud, en una de les quals es troba l'ermita de Sant Cristòfol de Fórnols, o Sant Cristau.

Termes municipals limítrofs:

Mosset		Molig
	Rià i Cirac	Catllà

 

 

El poble de Campome té el nucli vell d'hàbitat agrupat en un turó amb l'església parroquial de Santa Maria en el vessant septentrional del turó, quasi en el seu punt més baix. El poble està situat en un marcat meandre de la Castellana, que emmarca el poble per l'oest, el nord i l'est.

A part, al sud-oest del poble s'ha estès un petit barri de nova creació, i la urbanització de Vilada, a l'esquerra del riu i al nord-est i est del poble, davant seu.

El poble de Fórnols, ara del tot despoblat, era^[4] al centre de la franja meridional del terme de Campome, damunt de la carena que separa les valls de dos còrrecs: el de la Serrania i el de Forllonica. Només en resten les ruïnes de la que en fou església parroquial de Sant Cristòfol, popularment Sant Cristau.

El poble de Croells, també ara del tot despoblat, era^[5] a prop de l'extrem sud-est del terme comunal, a vora de la riba dreta de la Castellana. Actualment en el lloc hi ha algunes construccions, però no tenen res a veure amb el poble desaparegut. El topònim hi roman, tanmateix.

 

El Castell de Paracolls, que havia estat el centre neuràlgic de la vall de Molig a l'edat mitjana, està situat^[6] a l'extrem oriental de la zona central del terme de Campome, davant per davant dels Banys de Molig, a prop i al sud-est del poble de Campome.

En el terme de Campome hi ha poques construccions disperses pel terme, i la majoria són cortals, tot i que alguns amb el temps s'han convertit en hàbitats permanents: Casa Blanquer, abans Cortal Delseny, el Cortal Combaut, o del Collell, el Cortal de Dellà l'Aigua, o d'en Désiré, el Cortal de la Corbatera, el Cortal de la Serrania, o d'en Cassolí (en ruïnes), el Cortal de la Titina actual, el Cortal de la Titina antic, en ruïnes, també anomenat Cortal Quers, abans d'en Guilla, el Cortal de Freixinós, en ruïnes, el Cortal del Gargotar, el Cortal d'en Mallart, abans Salvans, el Cortal d'en Rainaud, o de Toni, el Cortal d'en Solera, abans Teixidor, que és en ruïnes, el Cortal d'en Xona, el Cortal de Xixat, o d'en Benet, o d'en Cinto, també en ruïnes, el Cortal Mestres i els Cortals de Croells. Són desapareguts el Cortal d'en Callens i el d'en Rossa. Cal tenir en compte també l'Orri i l'Orri del Mallolet. A més, hi ha el Molí d'en Callens, abans d'en Saleta, el Molí d'en Gondal i la Teuleria. També cal destacar l'Aqüeducte, a la zona sud-est del terme, a Croells, el Pont Blau i el Pont Roig, i la Central Elèctrica en ruïnes, a la dreta de la Castellana, sota i al sud-est del Castell de Paracolls. Una particularitat de Campome és que en deixar-se d'utilitzar el Cementiri Vell, al costat de l'església de Santa Maria, es va construir el Cementiri Nou, proper, però en terme de Mosset.

El principal curs d'aigua del terme de Campome és la Castellana, de la qual, però, només pertany al terme la riba dreta, de Paracolls en avall. Aflueixen en la Castellana per la dreta, abans del poble, el Salt del Vedell, després per l'esquerra, davant del poble, el Còrrec del Menat, després, també per l'esquerra, el Còrrec de Xixat, davant de Paracolls; aigües avall, per la dreta hi aflueix el Còrrec de la Serrania, abans de Falgueret, amb els del Solà d'en Vicenç i de les Escomes, i encara més avall, cap a l'extrem sud-oriental del terme, el Còrrec de Fornollica, amb el de la Manela, abans d'en Casals.

A Campome hi ha la font del Captatge, la Font de la Plaça, la del Peirer i el Pou d'en Querol.

La petita zona de regadiu de la vora de la Castellana té diversos canals d'irrigació: el Rec de Campome, el de la Corbatera, el de la Farga, el de la Teuleria i el de Molig.

A Campome, alguns dels topònims designen espais geogràfics definits o formes de relleu, com obagues: el Bac i el Bac d'en Garafó; boscs: el Bosc d'en Macià i el Bosc Estatal de la Castellana, parcialment dins d'aquest terme; comes: les Escomes; costes: la Costa; serres i serrats: la Serrania i el Serrat de les Agulles, i solanes: el Solà.

Les partides i indrets específics del terme de Campome són els Camps del Caire, Can Comtal, el Collell, abans, el Collet, la Corbatera, la Creueta, Croells, la Damosa, Dellà l'Aigua, la Devesa, l'Empellador, l'Era del Ballaire, l'Era d'en Cassolí, la Farga Nova, la Feixeta, Fórnols, el Fórnols Baix, o el Pla de Baix, Lluganyàs, el Mallolet, el Menat, Paracolls, el Pont Blau, el Pont Roig, el Prat d'en Galderic, Quermajor, el Regadiu, Rocacorba, la Roca de les Creus, o la Roca Gravada, Roca Plana, el Roc de la Ullera, la Rondolera, el Roure de la Manela, el Salancar, Tornarell, la Trinxada, el Verger, Vilada i el Xixat. També hi ha alguns senyals termenals, com deu llocs anomenats el Piló.

Pel terme de Campome discorre una única carretera, la D - 14 (D - 619, a Catllà - Coll de Jau), que uneix Catllà amb els Banys de Molig, Campome i Mosset i, a través de Catllà, amb la resta de la comarca i del país. Aquesta carretera es desdobla en una variant, la D - 14a (D - 14, a Molig - D - 14, a Mosset) que mena al poble de Molig d'una banda, i a Mosset de l'altra.

Pel poble de Campome circula la línia 243 (Prada - Mosset), que uneix les poblacions de Prada, Catllà, els Banys de Molig, Campome i Mosset. La línia enllaça a Prada amb la 240 i la 260, per anar cap a Perpinyà o cap a la Cerdanya. Aquesta línia ofereix cinc serveis diaris de Mosset a Prada, i sis a la inversa, més un que es queda a Molig. No circula els dies festius. Per aquesta línia, Campome és a menys de 5 minuts de Catllà, a un quart d'hora de Mosset, a 10 minuts de Molig i a uns 20 minuts de Prada (depenent de la parada). A més, com altres pobles petits, disposa del TAD (Transport a la demanda).

Els camins interiors del terme de Campome són el Camí Clos, el Camí de Paracolls i el de Roca Plana; la resta són camins que enllacen amb els pobles i termes veïns: el Camí de Breses, o de Molig, el Camí de Molig, el de Mosset a Sornià, el de Fórnols, o de Rià, el de Xixat, o de Ginclà, el d'Orbanyà, el Camí Vell de Molig, o de Molig a Ginclà, la Ruta dels Banys, o de Prada, i la Ruta de Mosset.

El cens agrícola de Campome es limita a una seixantena d'hectàrees de conreu, repartides en una vintena escassa d'explotacions. S'hi cull sobretot fruita, amb préssecs, sobretot, i pomes. A la vall de la Castellana hi ha unes 4 hectàrees dedicades a les hortalisses, i a zones més aspres i costaneres es troba una dotzena d'hectàrees de vinya, dos terços per a vins de denominació d'origen, i un terç per a vins comuns. El nombre de caps de bestiar, oví quasi tot, no arriba a 200. L'antiga font econòmica del poble, la Farga (que, tanmateix, era dins del terme de Mosset), fa segles que no funciona.

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)^[7]

Notes:

• 1365: per a Fórnols;
• 1378: dels quals, 5 f per a Fórnols;
• per als altres anys, Campome és comptat amb Molig.

 

 

Batlle: Jean Louis Bosc.

 

A les eleccions cantonals del 2015 Campome ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Campome forma part de la Comunitat de comunes de Conflent - Canigó, amb capitalitat a Prada, juntament amb Prada, Arboçols, Campossí, Canavelles, Castell de Vernet, Catllà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Cornellà de Conflent, Escaró, Espirà de Conflent, Estoer, Eus, Fillols, Finestret, Fontpedrosa, Fullà, Jóc, Jújols, Marqueixanes, els Masos, Mentet, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Pi de Conflent, Rià i Cirac, Rigardà, Saorra, Serdinyà, Soanyes, Sornià, Tarerac, Taurinyà, Toès i Entrevalls, Trevillac, Vallestàvia, Vallmanya, Vernet, Vilafranca de Conflent i Vinçà.

A causa del despoblament i, en part, de la proximitat de Prada, no hi ha actualment cap escola a Campome. Els infants del poble en edat escolar de maternal i primària poden anar a les escoles públiques dels pobles dels entorns: Catllà, els Masos, Mosset, Prada, Rià i Cirac i Vinçà; en el cas dels estudis primaris, a les privades de Prada, una d'elles, la Bressola, en català o a les públiques de Catllà i Mosset. Pel que fa a secundària, poden assistir als col·legis de Prada, un de públic i un de privat, o als públics d'Illa o Sant Pau de Fenollet. El batxillerat es pot cursar al liceu de Prada.

• L'església de Santa Maria, amb els seus retaules d'època barroca
• L'església de Sant Cristau de Fórnols
• La Plaça, punt central del vilatge, ombrejada per una morera
• La Font.

• François Sardà (1929-2005), alcalde durant gairebé dues dècades

• Becat, Joan. «27 - Campome». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Campome». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi - C). ISBN 84-7256-902-0. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Campome». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

• El terme de Campome en els mapes tropogràfics de l'IGN

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campome