Braman

Per a altres significats, vegeu «braman (casta)».

Braman - també escrit bràman, brahman o bràhman - (en sànscrit, brāhmaṇ, "expansió") és un concepte filosofico-espiritual indi que fa referència al principi originari de l'univers.^[1][2][3] En els upanixad (comentaris dels veda escrits a partir del segle vii aC), se'l descriu com l'absolut omnipresent i transcendent, l'essència immanent i la causa eficient de tot allò que existeix. "Absolut de totes les coses conegudes", és impossible a una cosa, o fins i tot a la totalitat de les coses, de caracteritzar-lo o de circumscriure'l; és suposat ser el subjecte més aviat que l'objecte del pensament.

L'objectiu de l'hinduisme és d'atènyer, pel coneixement personal i gràcies a una revelació directa, la comprensió de l'essència del braman, és a dir, experimentar el fet que l'atman (l'ànima individual) no és més que un fragment del braman, que els dos són la mateixa cosa. La doctrina específica dedicada al braman és l'advaita vedanta (o l'estudi de la no-dualitat).

En la mitologia hindú, s'assimila el braman amb el déu creador Brama.

El Chândogya Upanixad, del segle vii aC, el descriu així: