Batalla de la badia de Vigo

En setembre de 1701 es constitueix la Gran Aliança de la Haia formada per l'Arxiducat d'Àustria, el Regne d'Anglaterra, les Províncies Unides i Dinamarca, declarant la guerra al Regne de França i a la Monarquia Hispànica de Felip V d'Espanya el juny de 1702.

George Rooke havia estat enviat amb un gran estol anglo-holandès a capturar Cadis amb l'objectiu d'establir una base naval per a la flota angloholandesa prop del mediterrani, sent derrotat, però sabent que l'estol amb un tresor d'Amèrica, el major mai enviat, havia sortit de l'Havana i va fondejar a Vigo no podent arribar a Cadis, el seu destí, i determinat a aconseguir un rèdit de l'expedició, Rooke es va retirar a Lisboa enfilant cap a Galícia.

François Louis de Rousselet, el marquès de Châteaurenault havia fortificat el port amb un mur de fusta i cobert per l'artilleria situada en els forts de la ciutat i de l'illa de San Simón, a prop de Redondela i posicionant a la majoria dels seus homes per cobrir-la.

El 18 d'octubre foren enviats dos exploradors que van retornar el 20 amb la informació^[1] que la flota, formada per vint-i-dos galions espanyols i divuit navilis francesos que havien descarregat la plata i esperaven ordres a prop de Redondela, on havien preparat una murada de fusta.

El 23 d'octubre George Rooke va atacar Vigo enviant a Thomas Hopsonn a bord del vaixell insignia HMS Torbay a envestir el mur per capturar el port, mentre la infanteria de Philips van Almonde es dirigia a capturar els forts, aconseguint tots els objectius, i capturant o destruint tots els vaixells, però només capturant una petita part de la plata, car la resta ja havia estat descarregada.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de la badia de Vigo

• (anglès) (gallec) The battle of Vigo Bay. III Centenary 1702-2002