L'exèrcit catòlic imperial va perdre uns tretze mil homes: 7000 morts i ferits, així que 6000 presoners que van haver de reforçar l'exèrcit de l'aliança protestant entre Suècia i Saxònia. Durant les setmanes que van seguir, uns quants electors alemanys van reforçar el camp reformatori i França va prometre i liquidar un suport fianciari. Després d'aquesta batalla, com les forces van equilibrar-se, començava a esdevenir clar que l'opció militar no conduiria enlloc i que calia una solució pactada al conflicte religiós. La mort de Gustau, l'any seguint va reforçar el camp catòlic. Tot i això, a poc a poc el camp protestants va cansar-se de la guerra i de la ingerència de poders estrangers el que va conduir el 1635 a la Pau de Praga.
Gustau II Adolf va esdevenir un heroi de la mitologia protestant. A Breitenfeld va erigir-se un monument amb el text elogiós: «Gustau Adolf, cristià i heroi, a Breitenfeld va salvar la llibertat de religió per al món».[2]