Batalla d'Úhud
La batalla d'Úhud —àrab: غزوة أحد, ḡazwat Uḥud— fou un combat lliurat el 19 de març de l'any 625[1] (3 de xawwal de l'any 3 després de l'hègira segons el calendari islàmic; no totes les fonts estan d'acord en la data i algunes la retarden l'any 4) a l'altiplà d'Úhud, en el que és actualment el nord-oest de l'Aràbia Saudita.
| Guerra entre els musulmans i els quraixites | |||
|---|---|---|---|
  Batalla d'Úhud Batalla d'Úhud | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 19 de març de 625 | ||
| Coordenades | 24° 30′ 12″ N, 39° 36′ 42″ E / 24.50333°N,39.61167°E | ||
| Lloc | Uhud | ||
| Causa | Quraix i gran campanya de Badr | ||
| Resultat | Victòria mecana | ||
| Conseqüència | Quraix | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Antecedents
modificaPer escapar de la persecució dels ciutadans de la Meca, Mahoma i molts dels seus seguidors musulmans van emigrar de la Meca a la veïna ciutat de Medina el 622,[2] que es trobava en un oasi en la principal ruta comercial de la Meca, i les tensions entre les dues viles van créixer, fins que l'any 623 quan els musulmans van iniciar una sèrie d'atacs a les caravanes dels Quraix.[3]
La batalla de Badr, l'any 624 fou la primera batalla entre mequís i medinesos, en la qual una petita força musulmana va derrotar-ne una de molt superior de mequís.
Batalla
modificaEls mequís, comandats per Abu-Sufyan ibn Harb van marxar de la Meca a Medina l'11 de març del 625 per venjar la derrota a la batalla de Badr, amb un exèrcit de tres mil homes, set-cents d'ells amb cotes de malla, i dos-cents cavalls i derrotar a Mahoma i els seus seguidors, que comptava amb mil homes, cent d'ells amb cota de malla,[4] però els tres-cents homes van abandonar en arribar al mont Uhud.[4]
La lluita es va produir a tota la zona d'Uhud. Tot i la seva inferioritat numèrica els musulmans van prendre la iniciativa i van forçar als enemics a una retirada deixant el seu campament sense protecció; quan la victòria era segura pels musulmans aquestos van cometre un greu error; trencant les ordes de Mahoma, els arquers van abandonar les seves posicions per participar en el saqueig i això va permetre un atac per sorpresa de la cavalleria de la Meca dirigida per Khàlid ibn al-Walid,[1] que va portar el caos a les files musulmanes; molts d'aquestos foren massacrats incloent Hamza ibn Abd-al-Múttalib, oncle del profeta, que morí a mans d'una javelina de Wahxí ibn Harb;[5] el mateix Mahoma va ser ferit i els musulmans van fugir i no foren perseguits;[6] l'exèrcit de la Meca va tornar a la seva ciutat proclamant-se vencedor.
Conseqüències
modificaAquesta victòria va impedir la conquesta musulmana de la Meca i va forçar un tercer combat el 627 (la batalla del Fossat).[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Crawford, 2013, p. 83.
- ↑ Gabriel (2007):p.65-66
- ↑ Gabriel (2007):p.76-85
- ↑ 4,0 4,1 Ibn Kathir, Ismail. Stories Of The Prophets (en anglès). Islamic Books.
- ↑ Rawat, Hasan M. Slave trade in Africa: a historical perspective (en anglès). Motamar al-Alam al-Islami, 1985, p.260.
- ↑ Gabriel, Richard A. Muhammad: Islam's First Great General (en anglès). University of Oklahoma Press, 2011, p. 121. ISBN 0806183330.
Bibliografia
modifica- Cambridge History of Islam 1A (1977) pàgs 47-48
- Crawford, P. The War of the Three Gods: Romans, Persians and the Rise of Islam (en anglès). Pen and Sword Books, 2013. ISBN 978-1-84884-612-8.
- Gabriel, Richard A. Muhammad: Islam's First Great General (en anglès). University of Oklahoma Press, 2007. ISBN 0806138602. «Gabriel»