Banc (geografia)
Un banc (geografia, geologia, hidrografia, geomorfologia) és, en general, una massa de roca sedimentària que forma un estrat o capa (banc de sorra; banc d’argila; banc de glaç) (en: bank, bench, berm; fr: banc; es: banco).[1] Amb el terme banc, també s'anomenen diverses estructures formades pels dipòsits, fixes o mòbils, de sediments o altres materials parcialment o totalment submergits sota l'aigua o sota altres roques.
Banc de terra o de sorra (alfac) que es forma al litoral, a la desembocadura d’un riu, i que posteriorment pot donar lloc a un cordó litoral i, a la llarga, a una albufera.[2]
En el fons del mar, d'un riu o d'un llac, formant una llenca més llarga que no pas ampla de sorra, terra o fang, gairebé a flor d'aigua, amb risc de fer-hi encallar les embarcacions. Cresta o barra submarina formada o coberta per sorra o altres materials no consolidats, que puja des del llit d'una massa d'aigua fins a prop de la superfície. Existeixen conjunts de bancs amb morfologies adjacents, com ara canals o basses que són interconnectats per processos sedimentaris i hidrològics passats o recents. (en: shoal; sandbank).[3]
Un banc fluvial és l'acumulació al·luvial sobresortint del llit d’un corrent d’aigua. En geomorfologia també s'anomena banc la terrassa al·luvial estreta i llarga.
Un banc oceànic és l'altiplà marí aïllat de la plataforma continental que sol prendre la forma d'una taula submarina,[4] vorejat per una depressió o gorja profunda que ocupa la part mitjana o externa de la plataforma. Els bancs sublitorals són els bancs de sorra coberts permanentment per aigua marina poc profunda.[5] En una plana submarina, s'anomena banc el cúmul passiu, en part convex, de material organogen no resistent a les onades, i originat per organismes sèssils.
En una pedrera (mineria), s'anomena banc la veta diferenciada d’un mineral determinat (filó, vena). Massís o bloc de mineral que queda entre dos subnivells. Capa de carbó separada d’una altra per un nivell de lutita o, simplement, la part ja excavada pel minador. Massís de mineral d’una mina a cel obert excavat a nivell constant.[6]
Referències
modifica- ↑ «banc». Institut d'Estudis Catalans. Diec2, 2021. [Consulta: 12 gener 2022].
- ↑ «alfac». enciclopèdia.cat, GEC, 1986. [Consulta: 12 gener 2022].
- ↑ «[https://www.boem.gov/sites/default/files/non-energy-minerals/Final-Draft-Report.pdf Understanding the Habitat Value and Function of Shoal/Ridge/Trough Complexes to Fish and Fisheries on the Atlantic and Gulf of Mexico Outer Continental Shelf Draft Literature Synthesis]» (PDF) (en anglès). U.S. Department of the Interior, Bureau of Ocean Energy Management.(Normandeau Associates, Inc. 2014), 2014. [Consulta: 12 gener 2022].
- ↑ Vila, M.A.. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 46. ISBN 847283400X, 9788472834002.
- ↑ Morales, J.A.; Borrego, J.; Flor, G.; Gracia, F.J. «[https://web.archive.org/web/20220119155049/http://www.jolube.es/Habitat_Espana/documentos/1110.pdf 1110 Bancos de arena cubiertos permanentemente por agua marina poco profunda (Bancales sublitoralES)]» (PDF) (en castellà-espanyol). Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones., 2009, pàg. 1-57. Arxivat de l'original el 2022-01-19 [Consulta: 12 gener 2022].
- ↑ «banc». Diccionari de Geologia, IEC, 2022. [Consulta: 12 gener 2022].
Vegeu també
modifica