Bash

Bash es va començar a desenvolupar el 10 de gener de 1988 per Brian Fox després que Richard Stallman quedés insatisfet amb els resultats de l'anterior desenvolupador.^[3] Tant Stallman com la Free Software Foundation (FSF) consideraven un intèrpret d'ordres lliure amb la capacitat d'executar scripts anteriors tan important per a un sistema operatiu completament lliure construït amb codi BSD i GNU, que van ser ells mateixos qui el van finançar.^[4] El mateix Brian Fox va publicar Bash com a versió beta amb la .99 el 8 de juny de 1989, i va seguir mantenint el codi fins a mitjans de 1994, quan va ser substituït per Chet Ramey.^[5]

Des d'aleshores, Bash s'ha convertit, amb diferència, en l'intèrpret de comandes més popular entre els usuaris de Linux, fins al punt on s'ha convertit en l'intèrpret interactiu predeterminat en varies distribucions Linux,^[6] i al sistema operatiu macOS fins a la publicació de la versió Catalina l'octubre de 2019.^[7] Actualment, Bash està disponible en altres plataformes distribuït a través de tercers: A Microsoft Windows a través de Cygwin i MinGW, a DOS pel projecte DJGPP, a Novell NetWare, a OpenVMW gràcies al projecte GNV,^[8] a ArcaOS^[9] i a Android mitjançant l'ús d'aplicacions.

La sintaxi de comandes de Bash es va idear com un superconjunt de la sintaxi de Bourne shell. Entre altres operacions, bash permet l'ús de claus, completat de línia de comandes ^[10]i, des de la versió 2.05a, tractament de senyals.^[11] Bash pot executar la majoria de scripts fets per Bourne shell sense fer cap modificació, a excepció d'aquelles comandes per als que la seva interpretació alternativa ha canviat, o les que són iguals a alguna funció nova de Bash. Les comandes de Bash inclouen idees tretes d'altres intèrprets de comandes com KornShell (ksh) i C shell (csh), com l'historial de comandes,^[12] les variables $RANDOM i $PPID, i la sintaxi de substitució de comandes POSIX $(...).

L'expansió per claus, també anomenada alternació, és una propietat copiada de C shell que genera un conjunt de combinacions alternatives sense que aquestes existeixin com a arxiu. El resultat manté l'ordre d'esquerra a dreta inicial:

$ echo a{p,c,b,d}e
ape ace abe ade
$ echo {a,b,c}{d,e,f}
ad ae af bd be bf cd ce cf

Aquestes expressions no haurien de ser utilitzades en scripts portables, ja que Bourne shell no produeix el mateix resultat:

$ # A traditional shell does not produce the same output
$ /bin/sh -c 'echo a{p,c,d,b}e'
a{p,c,d,b}e

Quan es combina una alternació amb un caràcter comodí, primer s'expandeixen les claus i després va el caràcter comodí:

ls *.{jpg,jpeg,png} # s'expandeix a *.jpg *.jpeg *.png - i a continuació,
 # es processa el caràcter comodí

A més de per alternacions, les claus es poden utilitzar per generar rangs seqüencials entre dos enters separats per dos punts. Les versions més modernes de bash permeten també especificar un tercer enter corresponent a l'increment:

$ echo {1..10}
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
$ echo {01..10}
01 02 03 04 05 06 07 08 09 10
$ echo arxiu{1..4}.txt
arxiu1.txt arxiu2.txt arxiu3.txt arxiu4.txt
$ echo {a..e}
a b c d e
$ echo {1..10..3}
1 4 7 10
$ echo {a..j..3}
a d g j

Bash fa servir readline per proporcionar dreceres editant les vinculacions de teclat per defecte.

Bash té dos modes per a l'execució de comandes, mode batch i mode concurrent.

Per executar comandes en mode batch (en seqüència) cal separar-les per ; o estar en línies diferents.

comanda1;comanda2

En aquest exemple, comanda2 s'executarà quan acabi comanda1. Una execució en segon pla es pot iniciar afegint & al final de la comanda a executar, i l'execució es produirà en segon pla, retornant el control a l'intèrpret de comandes perquè pugui continuar amb altres execucions.

comanda1 &

Per tant, per tenir execució concurrent, cal executar les 2 comandes de la manera següent:

comanda1 & comanda2

En aquest cas, s'executarà comanda1 en segon pla, es tornarà al primer pla i s'executarà comanda2 sense esperar.

Per aturar l'execució d'un procés, podem fer servir Ctrl + z, però únicament si està en primer pla.

Una llista de tots els processos, tant en segon pla com parats, es pot aconseguir amb la comanda jobs:

$ jobs
[1]- Running comanda1 &
[2]+ Stopped comanda2

On els nombres entre claudàtors representen els identificadors de procés, + és el procés per defecte per les comandes fg i bg i "Running" i "Stopped" fan referència a l'estat del procés. L'última string és la comanda que ha creat el procés. L'estat d'un procés es pot canviar amb diferents comandes. Amb fg podem portar un procés a primer pla, i amb bg podem enviar-lo a segon pla, totes dos comandes necessiten un identificador de procés com a argument, en cas de no tenir-lo, actuen sobre el procés amb el signe + segons la comanda jobs. Per acabar un procés completament s'utilitza la comanda kill amb el nombre de procés precedit pel símbol de per cent:

kill %1

Bash té incorporats separadors de comandes d'execució condicionada, que executen (o no) una comanda dependent del resultat de l'execució de la comanda anterior. Per exemple:

cd "$AlgunLloc" && ./fer_algo || echo "Error" >&2

En aquest cas, ./fer_algo s'executarà només si la comanda cd s'ha completat correctament (retorna un 0), i només s'executarà echo si alguna de les altres dues comandes falla (retorna alguna cosa diferent de 0).

Per tota comanda, el resultat de la seva execució es guarda a la variable $?.

Bash també disposa de les alternatives if ...;then ...;else ...;fi i case $VARIABLE in $patro)...;;$altre_patro)...;; esacper a execució condicionada.

La comanda externa bashbug s'utilitza per informar d'errors. Quan la comanda és invocada, obra l'editor per defecte amb un formulari per omplir, que és enviat a qui manté Bash o a una altra adreça de correu si s'especifica.

Bash permet la finalització programable per a comandes mitjançant les comandes incorporades complete, compoti compgen. Aquesta opció ha estat disponible des de la versió 2.04, publicada l'any 2000. Aquestes comandes habiliten la finalització per noms d'arxius, comandes, variables i funcions.

A partir de la versió 5.1 el nom de la comanda o opció normalment es completa amb la tecla Tab ↹ després d'escriure el nom.

• GNU/Linux
• Intèrpret d'ordres en Linux
• Programari lliure